Contact
Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013
cs cartografía; fr cartographie; it cartografia; en cartography, mapmaking; de Kartographie
SUMARI
Disciplina que abasta tot el conjunt d'estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que tracten de l'elaboració, la lectura i la interpretació, l'anàlisi i l'explotació, la recerca, la història, la conservació i l'estudi en general de productes com el mapa, el plànol, la carta, la fotografia aèria, el perfil, el model tridimensional o el globus, destinats tots ells a representar, de forma proporcionada, el territori.
Avui és acceptat també el concepte de cartografia aplicat a una col·lecció o conjunt determinat de mapes o documents cartogràfics (la cartografia que acompanya un projecte, la cartografia d'una obra, d'un autor, etc.).
El compàs de proporcions o de reducció, avui dia purament testimonial, va representar en el passat una veritable icona de tota la cartografia, veritable representació proporcional del territori.
L'evolució recent de la cartografia
Si per cartografia entenem sobretot la capacitat d'elaborar i fer servir mapes, en el sentit més bàsic i elemental, hem de concloure que es tracta d'una habilitat antiquíssima, quasi instintiva i imprescindible per a la humanitat, tal vegada tan antiga com la mateixa comunicació parlada i més que l'escrita. I no deixa de ser una curiosa paradoxa que sigui tant recentment quan s'ha iniciat el desenvolupament d'una sòlida i motivadora teoria de la comunicació i s'hagi parat compte que, en ella, la cartografia hi té un paper específic i primordial.
El professional o especialista de la cartografia ha estat sempre el cartògraf. Però fins al segle XVIII, la figura del cartògraf coincidí, en bona part, amb la del geògraf. Més modernament, en els darrers segles, l'extraordinari desenvolupament de la cartografia –la renovació teòrica i tecnològica, l'esclat d'informació de significació estadística i territorial, i la valoració creixent de la comunicació i de la imatge visual– la va fer evolucionar cap a un conjunt extens d'estudis molt més diversificats, amb majors requeriments i especialitzacions. Així, la cartografia ha anat configurant-se contemporàniament amb un perfil propi, encara que, de considerable amplitud, cosa que ha permès de qualificar-la a la vegada i de forma definitiva com a ciència, tècnica i art. Les col·leccions i els grans dipòsits de mapes, antics i moderns, per a la seva conservació, restauració, estudi i consulta són guardats i ordenats en les cartoteques.
Els canvis més espectaculars i revolucionaris de la cartografia moderna han arribat, sens dubte, de la mà de les noves tecnologies digitals (disseny per ordinador, teledetecció, anàlisis amb SIG, GPS, Internet...) que a voltes han incidit tan fortament en la disciplina que han modificat fins i tot alguns dels seus conceptes teòrics i bàsics.
Però, d'altra banda, cal subratllar també el relleu transcendental que ha pres avui la cartografia en el context actual de l'increment i de la revalorització de la informació territorial de tota mena (estratègica, democràtica, administrativa, econòmica i geopolítica) i en el recent marc cultural en sintonia amb el ple desplegament de la fascinant i transcendental teoria de la comunicació i de la imatge.
Complexitat i gran abast de la cartografia actual
Efectivament, l'especialitat cartogràfica resulta avui tan consolidada com extraordinàriament extensa, i és constituïda per branques del saber molt diverses, des de les més matematitzades i tècniques fins a les més filosòfiques i humanístiques. Efectivament la cartografia implica la geodèsia i la matemàtica, la topografia i la fotogrametria, la informàtica aplicada, la geografia i els sistemes d'informació geogràfica, la teledetecció, les tècniques de localització, la toponímia, la tipografia i el disseny, i la teoria de la comunicació, la didàctica de la cartografia, l'estadística, l'explotació de les fonts documentals, la representació gràfica de les dades, etc., donant lloc a moltes subespecialitats d'alt nivell i amb destinacions i temàtiques molt diferenciades: la cartografia topogràfica, la cartografia geològica, l'extensa cartografia temàtica física i humana, la cartografia cadastral, la cartografia espacial, la cartografia matemàtica, la cartografia minera, la cartografia militar, o la mateixa història de la cartografia i el renovat estudi històric i artístic dels mapes antics.
Una aproximació, en forma de quadre sinòptic, per a mostrar l'extens abast professional de la cartografia moderna.
Actualment, gairebé tota la varietat dels nombrosos i heterogenis productes cartogràfics estan força presents a la vida quotidiana de qualsevol ciutadà, i la lectura i interpretació dels mapes de tota mena forma part ineludible de la cultura moderna. A la vegada, la producció cartogràfica de qualitat, la bàsica i també la derivada, s'ha convertit, més que mai, en una necessitat imperiosa de l'administració i les empreses per al bon govern democràtic i la gestió eficaç del territori, tant en els vessants físics com humans, i per al millor desenvolupament econòmic i social.
Els productes cartogràfics
En la producció cartogràfica cal distingir clarament entre les infraestructures bàsiques d'informació –les xarxes i ajustaments geodèsiques i l'anomenada cartografia de base, d'escales grans com els mapes topogràfics, cadastrals o geològics– que són produïts per grans institucions que formen part de l'aparell de l'Estat, i la resta innombrable de productes derivats que poden tenir molt diverses autories, algunes de les quals potser modestes però no per això poc interessants.
Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al Parc de Montjuïc de Barcelona.
Entre el total del cúmul de productes cartogràfics existents, majors i menors, de base i derivats, en l'actualitat en plena expansió i de permanent ús i protagonisme, podem trobar els mapes topogràfics i els cadastrals, els mapes geològics, els edafològics i els de cobertes, la cartografia urbana, d'urbanisme i d'obres públiques, les cartes nàutiques, les aeronàutiques i les de carreteres, les guies urbanes i els mapes per a GPS, els cartogrames del metro i dels ferrocarrils, els mapes d'excursionisme i els turístics, la cartografia lingüística i toponomàstica, els mapes geopolítics, els mapes del temps, els mapes temàtics en tota la seva diversitat física, econòmica i social per a objectius força diversos, els plànols d'arquitectura i enginyeria, les imatges de satèl·lit, les ortoimatges i les fotografies aèries, els atles estatals, regionals i urbans, la cartografia de la premsa, els mapes satírics i publicitaris, els atles escolars, geogràfics i històrics en tots els seus nivells i escales, els mapes muts, els mapes murals escolars, els planisferis murals didàctics i de despatx i els globus didàctics ara també de tota mena, els mapes per a discapacitats visuals, els mapes antics per a la recerca, els museus i el col·leccionisme, i totes les noves aplicacions que aquests i altres productes cartogràfics troben a la xarxa d'Internet, en el servidor de mapes i en els seus portals per a aplicacions ben diverses.
Popularització actual de la cartografia: portal de mapes i fotografies de Google en la pantalla d'un ordinador.
Temes relacionats
Referències
CLARKE, Keith C.: Analytical and Computer Cartography. Englewood Cliffs (New Jersey), Prentice-Hall, Inc., 1995 (2a). ISBN: 0-13-033481-2.
ICA (KOEMAN, W. C. i altres): Basic Cartography for students and technicians. Vol. 1. Londres, International Cartographic Association, 1984. ISBN: 90-70-310-05-8.
ICA (ANSON, R. W. editor): Basic Cartography for students and technicians. Vol. 2. Londres, Nova York, International Cartographic Association / Elservier, 1988. ISBN: 1-85166-232-4.
ICA (CURRAN, James P. editor): Compendium of Cartographic Techniques. Londres, Nova York, International Cartographic Association / Elservier, 1990. ISBN: 1-85166-229-4.
KRAAK, Menno-Jan i ORMELING, Ferjan: Cartography. Visualization of Spatial Data. Nova York, Londres, The Gilford Press, 2010(3a). ISBN: 978-1-60918-193-2.
KRYGIER, John i WOOD, Denis: Making Maps. A visual Guide to Map Design for GIS. Nova York, The Gilford Press, 2005. ISBN: 978-1-59385-200-9.
RABELLA i VIVES, Josep M. i altres: Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, Termcat i Enciclopèdia Catalana, 2011. ISBN: 978-84-393-8690-2.
RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.
ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.
SALITCHEV, Konstantin A.: Kartografiia. Moscou, Edicions de l'Escola Superior, 1966. Trad. en castellà: Cartografía. L'Havana, editorial Pueblo y Educación, 1979, 1986. SNLC: RD 01.25300.X.
SESTINI, Aldo: Cartografia generale. Bolonya, Itàlia, Editoriale Pàtron, 1986. ISBN: 8855517007; ISBN-13: 9788855517003ISBN-13: 9788855517003.
Lectures recomanades
BERTIN, ECKERT, INHOF i altres: El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de reflexions contemporànies (s. XX). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Instituto Geográfico Nacional, 2010. ISBN: 978-84-416-1558-8 i 978-84-92583-82-9.
LASSALLE, Thierry: Cartographie. 4.000 ans d'aventures et de passion. París, Editions Natham, 1990. ISBN: 2-86479-155-2.
LEFORT, Jean: L'aventure cartographique. París, Éditions Belin, Pour la Science, Bibliothèque scientifique. 2004. ISBN: 2-84245-069-8.
RABELLA i VIVES, Josep M.: “Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm. 65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.
