Participem al Space Economy Congress 2026 per debatre els usos de les dades d'observació de la Terra
Barcelona ha acollit els dies 9 i 10 de juliol la sisena edició del Space Economy Congress 2026 (SEC2026), organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i KIMBCN, amb Emília-Romanya com a regió convidada i més d'1.100 persones inscrites. Des de l'ICGC, hem format part del comitè organitzador i hem moderat una taula rodona i un taller centrats en l'ús de dades d'observació de la Terra.
Participants durant el taller del Space Economy Congress 2026.
Agricultura de precisió i transport a demanda, a debat
A la taula rodona "Applied Orbit: Space Solutions for Real-World Systems" hi han participat Juan Sagarna, director del Departament de Sostenibilitat, Qualitat i Innovació de Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya, i Jesús Pablo González, director d'Innovació de NEMI, que han exposat aplicacions d'agricultura de precisió i de navegació per al transport públic a demanda, respectivament.
El debat ha posat de manifest la necessitat d'ajustar les solucions a les escales de treball de les dades de satèl·lit i, en particular, la necessitat de millorar el coneixement de les propietats agronòmiques del sòl mitjançant l'observació de la Terra per poder oferir recomanacions més útils.
En l'àmbit de la navegació, s'ha constatat que les dades de satèl·lit representen un actiu diferencial i únic per gestionar el transport de manera més sostenible i adaptada a les necessitats dels usuaris.
Un taller sobre el bosc de ribera amb Emília-Romanya
Sessió de treball amb els participants del taller del Space Economy Congress 2026.
Des de l'ICGC, també hem organitzat, amb la col·laboració de Marco Folegani, d'Emília-Romanya, el taller "Measuring What Matters: Space Data for SDGs", orientat a identificar una problemàtica compartida amb la regió convidada, que treballa de manera dedicada en les aportacions de l'observació de la Terra als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El repte plantejat ha estat com fer, des de l'observació de la Terra, un seguiment de l'estat, l'ocupació i l'evolució del bosc de ribera, per tal de determinar mesures preventives davant de precipitacions extremes.
S'hi han format tres grups de treball, amb una participació superior a l'esperada (més de 20 persones, principalment d'empreses del sector), que han hagut de discutir i defensar la seva solució sota dinàmiques de design thinking. Els grups s'han segmentat en funció de si la solució es basava en dades de satèl·lit, en HAPS (High Altitude Platforms) o en sensors aeroportats.
Conclusions: cap plataforma és suficient per si sola
- S'ha constatat que qualsevol de les solucions, independentment de la plataforma de captura de dades d'observació de la Terra, necessita geoinformació addicional, especialment sobre cobertes del sòl i model digital del terreny.
- La zona d'estudi condiciona les limitacions de la plataforma, especialment de les dades de satèl·lit, tot i que la maniobrabilitat i l'agilitat en òrbita són prestacions que avancen notablement.
- Per contra, els sistemes aeroportats poden adaptar-se millor a la geometria de la conca fluvial, però presenten limitacions de repetitivitat i tenen costos associats més elevats que els del satèl·lit. En aquest sentit, els HAPS poden resultar una solució òptima, sempre que se superin les dificultats en la tramitació dels permisos de navegació i se n'asseguri la viabilitat econòmica com a plataforma compartida entre diferents serveis i actors promotors.