• Imprimeix

Exposicions anteriors

Exposició permanent dels fons de la Cartoteca

La sala d'exposicions de l'Institut Cartogràfic de Catalunya acull una exposició permanent dels fons de la Cartoteca.

L'exposició està dividida en 6 àmbits:

  • Cartografia medieval
  • Cartografia de Catalunya (1600-1740)
  • Cartografia de la Península Ibèrica (segles XVI-XVIII)
  • Cartografia internacional (segles XVI-XIX)
  • Cartografia de la Península Ibèrica (segle XX)
  • Cartografia internacional (segle XX).

Fotografies aèries de Catalunya: el fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Dins del marc del seminari Indicadors del Paisatge: reptes i perspectives i la celebració dels 25 anys de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), es presenta aquesta exposició que recupera imatges dels fons fotogràfics de l'ICC per representar l'evolució del paisatge a Catalunya.

El fons fotogràfic de l'ICC aplega col·leccions de fotografies aèries de procedències diverses a partir de la dècada de 1940. Des de 1984 l'ICC compta amb el seu propi equip de vols i anualment realitza campanyes fotogràfiques regulars, el resultat de les quals incrementa i actualitza l'arxiu. L'any 2005 van entrar en producció les càmeres aèries digitals, així doncs el suport analògic va donar pas al digital.

La Cartoteca de l'ICC manté una Fototeca destinada a la preservació de tot aquest material documental que consta en aquests moments de més de 350.000 fotografies aèries en blanc i negre, color i infraroig color.

"El Perú de Reparaz: la visió del geògraf i els llocs del patrimoni"

El Perú és l'any 2007 el país convidat de la Fira Internacional del Llibre LIBER 2007, que se celebra del 3 al 5 d'octubre al recinte firal de Montjuïc a Barcelona (http://www.liberbcn.com). El fet que l'Institut Cartogràfic de Catalunya tingui en la seva Cartoteca la biblioteca arxiu personal d'un geògraf format a Catalunya i que exercí bona part de la seva carrera al Perú, ha propiciat l'organització d'una exposició al voltant d'aquest personatge: "El Perú de Reparaz: la visió del geògraf i els llocs del patrimoni". Es tracta d'una exposició fotogràfica sobre els indrets que el geògraf Gonçal de Reparaz (1901-1984) va descriure i fotografiar en el seu país d'acollida -el Perú- on va instal·lar-se després d'haver de fugir de Catalunya per motius polítics el 1939. Reparaz, autor de la primera monografia regional d'un territori català -La Plana de Vic (1928)-, va dur a terme una intensa tasca de reconeixement dels indrets peruans que el portà fins a descriure, per primera vegada, la magnitud i importància del Cañón del Colca, i a descriure totes les conques àrides d'aquest país.

L'exposició és oberta del 2 a l'11 d'octubre, de dilluns a divendres de 09:00 a 18:00 hores. L'entrada és gratuïta.

Exposició sobre els mapes en la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

"Els mapes en la guerra civil espanyola (1936-1939)" s'inaugura el 24 de gener de 2007 i roman oberta del 25 de gener al 30 de març de 2007 a la sala d'exposicions de l'ICC (al Parc de Montjuïc de Barcelona). L'horari de visita és de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 i els dissabtes de 10:00 a 19:00 (veieu cartell). Entrada gratuïta.

Aquesta exposició es porta també a Sevilla del 31 de maig al 8 de juliol (veieu cartell), a Saragossa del 6 al 28 de setembre (veieu cartell), a Osca del 5 al 21 d'octubre (veieu cartell, a Terol del 26 d'octubre al 16 de novembre (veieu cartell), a Granada del 29 de novembre al 21 de desembre (veieu cartell) i a Màlaga del 14 al 31 de gener de 2008. Aquestes mostres, però, són coordinades per la Direcció General de la Memòria Democràtica.

Realitzeu una visita virtual per l'exposició.

Relacionat amb aquesta exposició s'ha publicat un catàleg (en català i en castellà), en el qual és present la història de la cartografia en l'època citada, incloent exemples de mapes creats i utilitzats per les diferents institucions del moment. Aquest document es pot adquirir a la botiga de l'ICC a Montjuïc a un preu de 12,00€ (IVA inclòs).

La Guerra Civil espanyola va donar lloc a la producció d'una ingent cartografia militar. Durant els prop de tres anys que va durar, els serveis cartogràfics d'un i d'altre bàndol van imprimir milions de mapes. Tot i que el repte va ser similar al d'altres guerres que van assolar Europa durant la primera meitat del segle XX, la producció de cartografia va adquirir a l'Estat espanyol un perfil peculiar que, en part, està relacionat amb les especials circumstàncies d'una guerra civil, i, en part, a l'excepcional situació de la cartografia militar espanyola a mitjans de la dècada de 1930. En qualsevol cas, la producció cartogràfica realitzada durant la Guerra Civil va constituir un fet sense precedents en la història de la cartografia espanyola.

A partir d'un mateix mapa del territori i encara inacabat (el mapa d'Espanya 1:50.000) cada bàndol va fer un esforç per a obtenir informació cartogràfica, processar-la i publicar-la, de manera que es poguessin dotar als exèrcits d'aquest instrument indispensable que és la cartografia. Mentre que les institucions oficials van quedar en mans de la República, l'exèrcit franquista -què al començament de la guerra no disposava de mapes- va poder obtenir ajuda forana. Així, els voluntaris italians van arribar amb una secció "topocartogràfica" que va realitzar molta cartografia de la batalla de l'Ebre. Una mostra d'aquesta producció cartogràfica forma part dels fons documentals de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i ara s'exposen per primera vegada.

Fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya, dipositat a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

El 7 de febrer de 2003 es presentà en públic la catalogació del fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya, confiscat el gener de 1939 i retornat a la Generalitat de Catalunya el 1984. La descripció d'aquest fons podeu trobar-la a Fons Històric del SMC i amb motiu de la presentació es va organitzar una exposició a la seu de l'Institut Cartogràfic. Tota la documentació està dipositada a la Cartoteca de Catalunya i és de consulta pública.

 

Fotografies aèries de Catalunya: el fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Dins el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, la Cartoteca organitzà del 9 al 29 de maig una exposició de fotografies aèries a la sala d'exposicions de l'ICC. Aquesta exposició recollia una mostra dels fons de la Fototeca i s'estructurà en tres àmbits:Espais transformats: amb diversos exemples de dues fotografies del mateix indret, preses amb cinquanta anys de diferència, per tal d'apreciar les transformacions del paisatge. El color com a detector: s'exposaren fotografies amb emulsions en color i en infraroig color que permeten a simple vista d'apreciar diferents cobertures i usos del sòl. Indrets des de la vertical: es mostraren fotografies d'indrets coneguts o fàcilment identificables vistos, però, des de la perspectiva en vertical, que els proporciona una imatge diferent.

 

Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys: 1600-1800

Amb el títol "Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys: 1600-1800", la Cartoteca organitzà una exposició que s´emmarcà dins del actes programats per a la celebració del XXII Congrés Internacional de l´Association Internationale de Bibliophilie que tingué lloc a Barcelona els dies 16-22 de setembre de 2001. S'exhibiren, d'acord amb el seu títol, tots els mapes de Catalunya - el Principat en la seva totalitat i en cap cas parcialment- coneguts avui en dia, un total de 64, i sempre que fou possible en la seva primera edició. Fet que es pogué donar en pràcticament el 90 % dels casos. Reunir aquest selecció comportà la col·laboració de diferents centres documentals i de col·leccionistes particulars. La CTC, en aquestes condicions prèviament establertes, hi pogué col·laborar amb un total de 15 peces. Com a testimoni, en quedà el catàleg que reprodueix els 64 mapes curosament catalogats i documentats. L'exposició es mostrà a la Sala d'Exposicions del local de l´ICC i estigué oberta al públic entre els dies 19 de setembre i 11 d'octubre, tingué un gran ressò en tots els mitjans de comunicació i fou visitada per quasi un miler de persones.