• Imprimeix

Catalunya registra una mitjana de 800 sismes anuals, la majoria no percebuts

10/6/16 13.36

Catalunya registra anualment una mitjana de 800 terratrèmols, la majoria de magnitud inferior a 2 i, per tant, no percebuts per la població, segons les dades conegudes a partir dels enregistraments de la Xarxa Sísmica de Catalunya. Durant l'any 2015, només tres sismes van ser percebuts: el de 9 d'abril a la costa de Tarragona de magnitud 3.4, el de 20 d'octubre al Golf de Roses (M4.3) i el de 18 de novembre a la Cerdanya (M3.0).

Considerant les dades històriques, cada any es produeixen de mitjana cinc sismes de magnitud superior a 3. Cada dos anys i mig es registra un terratrèmol superior a 4 graus i, cada 30 anys, un de més de 5. Només es té coneixement d'un terratrèmol de 6.3 graus a la història, el de 1428 a la zona de la Garrotxa i el Ripollès. La sismicitat a Catalunya es presenta de manera difusa, però principalment es localitza a les comarques pirinenques, la Selva i a la zona costanera.

Gestió integrada amb Protecció Civil

El cap de sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Xavier Goula, ha presentat les dades durant una jornada sobre la informació de terratrèmols que ha tingut lloc aquest dijous, dia 9 de juny, a la seu de l'entitat. A la sessió també han participat el subdirector operatiu de Protecció Civil, Sergio Delgado, i la tècnica del servei de sensibilització d'aquesta mateixa Direcció General, Francesca Baró. La trobada ha servit per difondre la gestió integrada dels sismes que fan l'ICGC i Protecció Civil, explicant les eines i els protocols que s'apliquen, i ressaltant la importància de la informació que els mitjans de comunicació transmeten a la població.

La Mediterrània Occidental, on es troba Catalunya, és una àrea de sismicitat moderada, situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i Àfrica. El cap de sismologia de l'ICGC ha explicat que "aquest moviment es produeix més ràpidament al costat oriental del Mediterrani, a països com Grècia o Turquia, que tenen una sismicitat més freqüent".

Els sismes destructors a l'oest del Mediterrani són, afortunadament, poc freqüents. Els més greus dels quals es té constància van ser els de 1427-1428 al Ripollès i la Garrotxa, el de 1923 a la Val d'Aran i el de 1927 al Montseny. El sisme més recent que ha provocat danys (lleugers i moderats en alguns edificis) fou el de 21 de setembre de 2004 al Ripollès, de magnitud 4. "El fenomen sísmic és recurrent", ha recordat Goula, "i els sismes destructors es poden tornar a produir".

El cap de sismologia ha emfasitzat que "no hi ha cap manera de predir un terratrèmol perquè és un fenomen sobtat que no té signes precursors". Tot i això, "es pot estudiar la sismicitat i conèixer el risc", ha afegit. Considerant tots els sismes coneguts es pot fer el següent càlcul de recurrència:

Magnitud, M

Periode de Recurrència, T (anys)

3.0

0.2

4.0

2.5

4.5

8

5.0

30

6.0

500-1000

Aquesta recurrència aconsella monitoritzar constantment la sismicitat, avaluar el risc i comptar amb els plans d'actuació adequats. "L'estratègia que s'ha de seguir és la prevenció i una bona construcció dels edificis", ha resumit Goula.

Per tal de millorar la seguretat, cal un estudi acurat de la sismicitat, recent i històrica. L'ICGC disposa de 16 estacions sísmiques repartides per tot Catalunya, una d'elles submarina, equipades amb sensors de banda ampla, i també 18 estacions acceleromètriques, que mesuren l'acceleració del terreny causada pels terratrèmols. Tenint en compte les xarxes d'altres organismes i de regions veïnes, Catalunya és coberta per 102 estacions sísmiques.

Dades en temps real

Les dades en temps real que es reben mitjançant aquesta xarxa es difonen a la població a través dels canals propis de l'ICGC, com la pàgina web, twitter, les RSS i aplicacions com el SISMOCAT.

A través d'aquesta darrera eina, el Servei Sismològic de Catalunya de l'ICGC informa de manera automàtica dels sismes que es produeixen a Catalunya i a les zones properes. I, per complementar aquesta informació, el Centre Sismològic Euromediterrani proveeix, també en temps real, les dades dels terratrèmols més significatius d'arreu del món. L'app es troba disponible per a mòbils i tauletes amb sistemes iOS i Android.

La informació recopilada per l'ICGC permet a la Direcció General de Protecció Civil activar, si és necessari, el Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT).

Protocols d'actuació

Aquest Pla concreta l'estructura organitzativa i els procediments d'actuació, els sistemes d'articulació amb les administracions locals i els procediments d'informació a la població. A més, a través de la zonificació sísmica del territori, l'estudi de la vulnerabilitat dels edificis dels municipis catalans i de les infraestructures i serveis essencials s'estableixen les zones on el risc és més elevat. Fruit d'aquesta anàlisi, en base als estudis realitzats per l'ICGC, es determina quins municipis han de redactar el corresponent Pla d'Actuació Municipal.

Els serveis i entitats que poden intervenir en les actuacions descrites al SISMICAT són:

  • Tècnics de Protecció Civil (autonòmica, municipal i supramunicipal).
  • Serveis de Bombers, tant de la ciutat de Barcelona com de la Generalitat.
  • Cossos de seguretat de la Generalitat.
  • Serveis sanitaris.
  • Organismes experts en matèria d'avaluació sísmica.
  • Organismes experts en matèria d'avaluació de les construccions.
  • Entitats gestores i propietàries de la xarxa viària i ferroviària, tant públiques com privades.
  • Entitats gestores i propietàries dels serveis bàsics.
  • Ajuntaments i organismes supramunicipals.
  • Mitjans de comunicació.

Durant la jornada, el subdirector operatiu de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat com es van adaptar aquests protocols a la crisi sísmica de 2013 relacionada amb la plataforma Castor i les accions que es van dur a terme de cara a la població i autoritats locals. També ha exposat com les trucades dels ciutadans al telèfon 112 serveixen per calcular com i fins a on s'ha percebut un sisme determinat.

Francesca Baró, del servei de sensibilització de Protecció Civil, ha detallat les campanyes que es duen a terme perquè els ciutadans coneguin els possibles riscos, com prevenir-los i com reaccionar davant d'una situació d'emergència.

Implicar els nens i les empreses

La sessió ha comptat amb la participació de representants del projecte europeu Cultures de Resiliència davant de Desastres entre Nens i Joves (CUIDAR, per les sigles en anglès). Aquesta iniciativa vol que els infants participin de manera més activa en la prevenció de desastres, incorporant les seves capacitats als protocols d'actuació. Els responsables del CUIDAR, els doctors en psicologia social Israel Rodríguez i Daniel López, han detallat els tallers participatius que duran a terme amb els joves que van viure el terratrèmol de Lorca (Múrcia) el 2011.

Finalment, a la jornada ha participat Elisabet Viladomiu, de l'Institut Cerdà, que ha exposat com grans empreses com Abertis, Gas Natural o Endesa aborden el risc sísmic en el seus protocols de gestió de crisi.