• Imprimeix

Com es fa un mapa geològic?

Per a realitzar un mapa geològic, existeixen una sèrie de passos:

Estudis previs: documentació, fotogeologia

  • Cerca de publicacions o documents públics sobre treballs geològics previs realitzats a la zona a cobrir amb la cartografia geològica a realitzar.
  • Estudi de les característiques del relleu de la zona a cartografiar: fotointerpretació geològica, ortofotoimatges i anàlisi de models digitals d'elevació del terreny.

Treball de camp

El geòleg fa una sèrie d'itineraris pel camp buscant afloraments de roques

Quan troba un aflorament, el situa sobre el mapa topogràfic o sobre la foto aèria. Unes ulleres anomenades estereoscopis, li permeten veure les fotos aèries en relleu.

Amb un martell i una lupa, identifica la roca i hi busca fòssils, que sovint acostumen a ser de mida mil·limètrica.

Amb una brúixola de geòleg, amb clinòmetre i nivell, mesura el cabussament dels estrats, l'esquistositat, les falles, les lineacions, etc.

En una llibreta de camp, apunta el número d'estació i, a continuació, totes les dades observades i mesurades (cabussament, litologia, fòssils, mostres, etc.). Sovint fa esquemes de la disposició de les capes.

Treball de gabinet

Amb el coneixement de les dades del subsòl i les dades de la geologia de superfície adquirides amb el treball de camp, el geòleg dedueix l'estructura dels materials molts metres per sota la superfície del terreny.

Sobre el mapa topogràfic col·loca un polièster transparent, on situa les estacions observades al camp. A cada estació s'hi indica el cabussament de les capes i altres observacions.

Situa els límits entre les unitats rocoses observades. Els interpola i traça les línies de contactes. Si el cabussament de les capes és proper a l'horitzontal, els contactes són molt sinuosos (com les corbes de nivell), en canvi, si és proper a la vertical els contactes seran línies rectes.

Per interpretar el mapa, el geòleg realitza una sèrie de talls geològics, perpendiculars a les estructures.

Aquests talls poden posar en evidència una sèrie de problemes que el geòleg no pot solucionar amb les dades que té. Aleshores cal tornar al camp per obtenir més dades, ja sigui en zones on no havia estat, o bé tornar als mateixos llocs per tal de completar o corregir-ne la interpretació. Així s'inicia un cicle que finalitza quan el geòleg considera que el mapa té la qualitat adequada.

Consulta i interpretació de les dades del subsòl disponibles:

  • Perfils sísmics
  • Pous d'exploració d'hidrocarburs
  • Sondeigs d'aigües

Dades de laboratori: mostres de superfície

  • Datacions paleontològiques
  • Datacions radiomètriques
  • Anàlisi geoquímica
  • Estudis petrològics
  • Estudis paleoambientals

Publicació

Els mapes geològics es poden descarregar en format GeoPDF amb capacitats geoespacials des del Catàleg de cartografia geològica i geotemàtica i/o adquirir-los en format paper des de la botiga electrònica.