• Imprimeix

Xarxa geogràfica

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: reticulat geogràfic
cs red geográfica; fr canevas géographique; it reticolato geografico; en graticule; de Kartenetz

SUMARI

  1. Paral·lels
  2. Meridians
  3. Latitud
  4. Longitud
  5. Localitzacions d'àmbit global i local
  6. Temes relacionats
  7. Referències
  8. Lectures recomanades

Xarxa de línies imaginàries establertes sobre la Terra que en el camp d’un mapa o en un globus terraqüi són representades pels paral·lels i els meridians.

La xarxa geogràfica, que cal no confondre amb la xarxa geodèsica destinada a determinar la forma i dimensions del geoide,  constitueix la malla o reticulat tradicional terrestre que permet la localització i la georeferenciació de llocs en un sistema de coordenades esfèriques, mitjançant valors angulars mesurats sempre amb el sistema sexagesimal. L'origen de la xarxa geogràfica prové de la cultura clàssica grega, que tenia ja assumida plenament l’esfericitat de la Terra i, fins i tot, havia descrit les seves grans bandes zonals climàtiques. Per altra part, dins la gegantina obra geogràfica de Claudi Ptolemeu (v. 100-v. 170) apareixen ressenyats uns 8 000 topònims acompanyats amb les corresponents longituds i latituds, prestades segurament d'obres anteriors, per tal de determinar la seva localització.

Principals elements de la xarxa geogràfica destinada a les localitzacions de punts sobre la superfície de la Terra, amb l’equador i el meridià de Greenwich com a línies o eixos d’origen dels amidaments de latituds i longituds respectivament, que són expressats sempre per aquest ordre i mitjançant coordenades esfèriques basades en graus sexagesimals.

El elements bàsics de la xarxa geogràfica són els paral·lels i els meridians, que s’intersequen entre ells sobre l’esfera sempre perpendicularment, i que permeten mesurar en valors angulars les latituds i les longituds dels punts a localitzar.

Cal tenir sempre present que, en referir-nos a la xarxa geogràfica, les localitzacions s’han d’expressar únicament, com s’ha dit, en graus del sistema sexagesimal, basat en un cercle sencer amb 360°, i anotant sempre en primer lloc les latituds i després les longituds, contràriament al que passa en altres models de coordenades en reticulats plans com ara el sistema universal transversal de Mercator (UTM).

Paral·lels

Un paral·lel és qualsevol circumferència paral·lela a l’equador, tots els punts de les qual tenen la mateixa latitud geogràfica. Només l’equador, a mig camí exacte entre el pol nord i el pol sud, constitueix un paral·lel que coincideix amb una circumferència màxima de l’esfera; la resta de paral·lels representen circumferències menors, fins arribar al pol nord i al pol sud que signifiquen simples punts.

Qualsevol meridià representa una circumferència màxima que va de pol a pol. La longitud geogràfica corresponent a cada meridià ve donada pel valor angular mesurat entre el pla que el conté i el pla que conté el meridià d’origen de Greenwich. La separació d’un grau de distància angular entre dos meridians determina, sobre la superfície de l’esfera terrestre unes distàncies lineals entre ells que van augmentant des del zero en els propis pols on conflueixen, fins a arribar a una màxima separació de 111 321 metres a la latitud corresponent a l’equador (360° x 11 321 m donen la llargada total aproximada dels 40 075 km de la circumferència equatorial; la llargada d’un meridià és de només 40 008 km degut a l’aplatament del planeta). El quadre adjunt mostra la progressió en l'augment de la distància en metres des dels pols fins a l’equador, en intervals de 10° de latitud, entre meridians separats per un valor angular d'1°.

Meridians

Qualsevol semicircumferència màxima de l’esfera terrestre que va de pol a pol, els punts de la qual tenen la mateixa longitud geogràfica. Una circumferència màxima (a voltes anomenades inapropiadament cercle màxim) és la circumferència més gran que pot ser traçada sobre una esfera i que, per tant, ha de tenir el seu mateix diàmetre; o bé descrit en altres termes: és qualsevol circumferència continguda en un pla que passa pel centre de l’esfera terrestre i la divideix en dues parts iguals. Les mínimes distàncies entre parelles de punts situats sobre la superfície de l’esfera terrestre coincideixen amb els arcs de les circumferències màximes que els uneixen i que poden ser determinats sobre on globus, de forma aproximada i didàctica, amb l’ajuda d’un cordill tensat.

Sovint s’accepta però com a meridià la circumferència màxima sencera, encara que de fet, aquesta comprendria un meridià, pròpiament dit, i el seu antimeridià.  Els meridians són numerats de 0° a 180° cap a l’est i cap a l’oest, a partir del meridià inicial o d’origen 0° que, actualment, passa per Greenwich. En el passat, sovint cada estat va utilitzar un meridià d’origen propi; a Catalunya fou proposat el meridià de Montserrat.

L’elecció del meridià que passa per Greenwich (per l’antic observatori astronòmic a prop de Londres) fou feta en una Conferència Internacional a Washington amb data de 1884. El nou sistema geodèsic mundial actual, anomenat WGS 84, i l’europeu WGS 89 utilitzen el meridià de referència de l’ERS, amb una longitud 0° situada a 102,5 m a l’est del meridià de Greenwich.

Latitud

Distància entre un punt qualsevol de la superfície de la Terra i l’equador, ja sigui cap al nord o cap al sud, que correspon a la coordenada y. Quan es tracta de coordenades geogràfiques, la distància és angular i mesurada sempre en el sistema sexagesimal des de l’equador, que és el paral·lel de referència de 0°, fins als 90° en arribar al pol nord o al pol sud.

Longitud

Distància entre un punt qualsevol de la superfície de la Terra i un meridià de referència, que correspon a la coordenada x. Quan es tracta de coordenades geogràfiques, la distància és angular i mesurada sempre en el sistema sexagesimal  fins a 180° cap a l’est o cap a l’oest del meridià 0° de Greenwich.

Localitzacions d'àmbit global i local

Els sistemes de localitzacions amb coordenades geogràfiques esfèriques segueixen essent, encara avui, fo namentals per a un context global de tot el planeta, i poden ser basats en diferents models d'el·lipsoides i en els  seus diversos datums geodèsics de referència, segons la data històrica i el país. En l'àmbit d'un context més local, la tendència actual és la d'utilitzar sistemes de reticulats plans adaptats a mapes d'escales mitjanes i grans de cobertures parcials i en projeccions discontínues aplicades en diversos fusos (vegeu projecció UTM i UPS).

D'altra banda, els aparells localitzadors electrònics moderns ara utilitzats, popularment anomenats GPS, actuen mitjançant la determinació locativa amb xarxes de satèl·lits específics com les de GPS o Galileu, i admeten les dues possibilitats, locals i globals, podent transformar a voluntat i automàticament les coordenades d'un sistema a un altre i adaptant-les a diferents sistemes de referència. 

Temes relacionats

cartografia
geodèsia
globus terraqüi
mapa
mapa topogràfic
projecció UTM
projecció UPS

Referències

ROBINSON, A. H. i SNYDER, J. P. (ed.): Matching the Map Projeccion to the Need. American Congress on Surveying and Mapping, 1993. s/ISBN.

SNYDER, John P.: Flattening the Earth. Two Thousand Years of Map Projections. Chicago, Londres, The University of Chicago Press, 1993. ISNB 0-226-76746-9.

STRAHLER, Arthut N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). En castellà: Geografía física. Omega, 1989.

Lectures recomanades

MONMONIER, Mark S.: Maps, Distorsion, and Meaning. Washington, Association of American Geographers, 1989. ISBN 0-89291-120-4.

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Mil projeccions per a un mapamundi”, a Revista Catalana de Geografia,núm. 11. Barcelona,Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990. ISSN 0210-6000.