• Imprimeix

Variable visual

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs variable visual; fr variable visuelle; it variabile visuale; en visual variable; de visuelle Variablen 

SUMARI

  1. Variables visuals, propietats perceptives i altres característiques
  2. Altres variables
  3. Temes relacionats
  4. Referències
  5. Lectures recomanades

Cadascuna de les característiques gràfiques que atorguen funcionalitat al símbol cartogràfic. Les variables visuals que, probablement, poden ser considerades més rellevants en relació a la seva eficiència comunicativa en el marc de la teoria de la imatge són: la forma, la talla, el color, el valor, l'orientació i el dinamisme.

La idea de variable visual fou una valuosa aportació, realitzada pel cartògraf i geògraf Jacques Bertin (1918-2010) als mapes i a la teoria de la comunicació (Semiologie Graphique, 1967), i encara que el seu concepte, actualment, sembla que ha estat extraordinàriament ben acceptat per la comunitat internacional, el cert és que ha anat evolucionant i ha experimentat, finalment, notables adaptacions i modificacions per part de molts i diversos autors.

Algunes de les variables visuals segurament més habitualment acceptades avui per la comunitat cartogràfica, junt amb alguna més discutible, com és el gra, la textura i l'espaiat, a les quals hem afegit una de nova i veritablement eficaç: el dinamisme.

Cal subratllar, no obstant, la importància cabdal que, objectivament, tingué la proposta del tema de les variables visuals, i dels corresponents estudis del seu funcionament que ha donat lloc, com una aportació clau, genial i potent, encara que no prou reconeguda, per a la relativament encara innovadora i fascinant teoria de la comunicació i de la imatge, on és plantejada i desenvolupada, cada cop més intencionalitat i coherència, la moderna cartografia amb el seu eficient, antic i universal llenguatge universal. 

La implantació del símbol depèn sovint de l'escala i ha de ser entesa, sobretot, per la seva intencionalitat comunicativa.

El tret definitori de cada variable visual considerada deriva de les seves pròpies i principals funcionalitats o capacitats comunicatives que aporta al símbol, a través de les corresponents propietats perceptives. Per tal d'avaluar adequadament aquestes propietats perceptives en cadascuna de les diferents variables visuals, convé experimentar amb elles separadament, fins on es pugui, aplicant-les sobre simbologies que convé classificar prèviament segons la forma de la implantació, puntual, lineal o superficial, amb què són incorporades al mapa. Evidentment, la forma d'implantació de cada símbol suposa una determinada intencionalitat de l'autor del mapa i pot quedar condicionada per l'escala de la representació, la naturalesa de l'element representat i els mètodes d'expressió cartogràfica escollits. Uns determinats objectes "ciutats" o "rius", per exemple, són susceptibles de requerir símbols d'implantació puntual i lineal, respectivament, o bé d'implantació superficial, segons l'escala emprada.

Variables visuals, propietats perceptives i altres característiques

Les propietats perceptives considerades més destacades de les principals variables visuals són, probablement, l'evocació, l'associació, la selecció, l'ordenació, la quantificació i el reclam, i poden ser degudament analitzades i valorades, per a cadascuna d'elles, tal com, de forma resumida, s'exposa a continuació:

Quadre de les principals variables visuals, amb les seves propietats perceptives més destacades (a sota, en blau), i exemplificades sobre simbologies d'implantació puntual, lineal i superficial.

Forma: resulta d'una gran eficàcia sobretot en símbols d'implantació puntual i lineal amb un mínim suficient de dimensió. És una variable associativa (diferencia qualitativament tipus dins d'una mateixa categoria) i mostra una gran potencialitat d'evocació mitjançant dissenys figuratius. Manté també una gran capacitat per a establir gammes molt extenses de símbols suficientment diferenciables i, si són ben dissenyats, fàcils de recordar.

Talla: es mostra molt eficaç en símbols d'implantació puntual (mida de la "taca") i lineal (gruixos), sempre dins d'uns certs límits. Denota bé l'ordenació jeràrquica d'importàncies (col·leccions amb mides creixents o decreixents) i, fins a cert punt, pot arribar a transmetre nocions de quantificació (amb proporcionalitats ben establertes) mitjançant intervals estadístics o índexs expressats en una escala a la llegenda. Admet gammes de símbols diferenciats d'extensió moderada per tal que hi càpiguen sobre el mapa i a la vegada puguin ser percebudes les jerarquies.

To o color: percebut sempre de manera molt eficaç però, molt especialment, en símbols d'implantació superficial per a obtenir el mapa corocromàtic, on evidencia un gran rendiment amb molt poc soroll. Gran capacitat d'evocació qualitativa d'objectes, conceptes, valors, sentiments, estats d'ànim, etc. Bona capacitat també de selecció (i diferenciació). En canvi, no és en absolut apte per a ordenar jeràrquicament ni per quantificar. Admet gammes relativament extenses (dificultoses d'interpretar correctament per daltonians). Els tons grocs o molt pàl·lids (clars), de baix valor cromàtic, poden ser desaconsellables en línies fines i punts.

Valor: resulta molt eficaç en símbols d'implantació superficial. Denota sobretot ordenació jeràrquica (amb gammes esglaonades, no contínues, amb foscos i clars creixents o decreixents) que pot ser referida a intervals estadístics acotats a la llegenda per tal de formar el mapa coroplètic. Mitjançant gammes contínues (no esglaonades amb llindars), poden ser obtinguts efectes interessants com els dels ombratges que, veritablement, mostren jerarquies de llum. Admet gammes d'extensió relativament moderada.

Orientació: es pot mostrar notablement eficaç només en determinades formes dels símbols d'implantació puntual (mai en cercles, per exemple) i d'implantació superficial (amb tramats sobretot lineals que, lamentablement, solen generar un considerable soroll). Pot resultar selectiva i, a voltes (sobre algunes formes), pot mostrar certa capacitat d'evocació per les seves connotacions semiòtiques. Gammes poc extenses, depenent de les formes.

Dinamisme: pot esdevenir molt eficaç, sobretot, per a actuar de reclam visual i, a voltes, interessant per a il·lustrar processos simples de canvi sobre el territori. Descriu moviments i transformacions en qualsevol tipus de símbols. Admet una extensa gamma de modalitats molt diferenciades i encara per acabar d'investigar: desplaçaments, girs, intermitències, canvis cromàtics, etc. (en diferents velocitats), i permet potencialment tota mena d'alteracions de les altres pròpies variables: forma, talla, color, valor, orientació.

Principals propietats perceptives que poden oferir, en diferent grau, les diferents variables visuals i que cal saber aprofitar i rendibilitzar intel·ligentment per a una bona comunicació cartogràfica.

 

Altres variables

Diferentment d'alguns autors, no hem considerat aquí la situació (o l'emplaçament) com una variable pròpia del símbol, ja que, més aviat, forma part de l'essència prèvia i bàsica del mapa com a concepte, imatge literal del territori que queda representat així de forma proporcional i amb el manteniment de la seva topologia. Tampoc hem pensat oportú contemplar altres possibles diverses variables com el gra, l'espaiat i la textura, que sí tenen en compte altres autors, degut a les excessives complexitats implicades que provoquen que es confonguin entre elles mateixes i, sovint, interfereixen implícitament amb la forma i el valor. Probablement resultii més aconsellable definir variables només en base a elements simples, conceptualment clars i aïllables i, sobretot, útils d'aplicar per a satisfer les funcions comunicatives del llenguatge cartogràfic. Tal vegada per aquest motiu, alguns autors que sí que les contemplen, les consideren, no obstant, com a variables secundàries.

Finalment, en aquesta ressenya hem optat per afegir com a nova, significativa i indiscutible variable visual, fins fa poc inexistent per la passivitat de la imatge impresa, la del dinamisme, nascuda de les possibilitats que ofereixen els multimèdies i les noves tecnologies, d'una innegable potència comunicativa que avui ja s'aplica i dóna vida al mapa. Però que, més enllà de l'interès immediat que desperta el dinamisme gràfic per la seva relativa novetat i espectacularitat, degut a les seves variadíssimes i nombroses possibilitats, aquesta variable resta encara per a acabar de ser experimentada, estudiada i desenvolupada oportunament, tal vegada amb futures i sorprenents funcionalitats semiòtiques que, segurament, el mateix lector arribarà a assumir, estandaritzar i optimitzar.

Temes relacionats

cartodiagrames
cartografia
color en cartografia
mapa
mapa corocromàtic
mapa de coropletes
mapa temàtic
símbol cartogràfic
teoria de la comunicació

Referències

BERTIN, Jacques: Semiologie Graphique, París, Gauthier Villars, 1967.  Trad. en anglès: Semiology of Graphics. Diagrams Networks Maps. Nova York, Esri Press, 1983, 2011. ISBN: 978-1-58948-261-6.

BERTIN, Jacques: La graphique et le traitement graphique de l’information. París, Flammarion, 1977. ISBN: 2-08-211112-1.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

Lectures recomanades

BERTIN, ECKERT, INHOF i altres: El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de reflexions contemporànies (s. XX). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Instituto Geográfico Nacional, 2010. ISBN: 978-84-416-1558-8 i 978-84-92583-82-9.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.