• Imprimeix

Símbol proporcional

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim complementari: símbol jerarquitzat en talla
cs símbolo jerarquizado; fr symbole proportionnel; it simbolo proporzionale; en proportional symbol; de kartenzeichne

SUMARI

  1. La variable talla com a recurs gràfic jeràrquic i quantificador
    1.1 La talla en símbols d'implantació lineal
    1.2 La talla en símbols d'implantació puntual: proporció lineal, superficial i volumètrica
    1.3 La talla en símbols d'implantació superficial
  2. Temes relacionats
  3. Referències
  4. Lectures recomanades

 

Símbol cartogràfic les dimensions del qual varien de forma proporcional amb la importància o magnitud del fenomen representat.

Els símbols cartogràfics, que constitueixen una de les bases del llenguatge cartogràfic, poden ampliar i especificar els seus diferents significats mitjançant variacions dels diversos recursos comunicatius que ofereixen les variables visuals que els conformen. La variable forma, per exemple, degut sobretot a la seva capacitat evocadora a través de contorns figuratius, resulta extraordinàriament útil per a diferenciar conceptes o qualitats en símbols d'implantació puntual (fàbrica, port, aeroport...) o en símbols d'implantació lineal (ferrocarril, carretera, frontera...) i, formant trames de petits signes repetitius, també en símbols d'implantació superficial (camp de conreus, bosc de coníferes...) encara que aquí poden produir un considerable soroll: la variable color (amb colors plans) pot resultar molt més eficaç en aquest últim cas quan es tracta de diferenciar conceptes. En altres ocasions, en canvi, la variable talla i la variable valor són les que poden transmetre amb eficàcia la idea de rangs d'importància o, fins i tot, de quantificació d'un mateix concepte representat.


La variable talla, amb les seves propietats perceptives, aplicada a símbols d'implantació lineal i puntual, en aquest darrer cas amb els tres tipus possibles de proporcionalitat dimensional: lineal, superficial i volumètrica.

 

Els valors de diverses informacions poden ser representats gràficament i amb una gran precisió amb l'ús de simbologia calculada en base a una proporcionalitat lineal, però quan són molt dispars sovint cal recórrer al tipus de proporcionalitat superficial o, fins i tot, volumètrica, encara que la percepció sigui un poc més confusa.

La variable talla com a recurs gràfic jeràrquic i quantificador

Concretament, la variable talla –la dimensió, mida o grandària del signe–, aplicada sobretot als símbols d'implantació puntual i als símbols d'implantació lineal, es presta especialment per a atorgar-los diferents graus de jerarquia, segon la importància del fenomen representat o, fins i tot, segons els seus valors o magnituds: un mateix símbol cartogràfic comunica lògicament la idea de major importància o valor quan més gran estigui representat.

La talla en símbols d'implantació lineal

En els símbols d'implantació lineal la modulació de la talla ha de ser restringida normalment en el seu gruix o amplada. El cas més tradicional (i força analògic) és el de la representació i jerarquització en rang dels cursos fluvials en un simple mapa general de petita escala, on els rius van augmentant d'amplada en acostar-se a la desembocadura.

En molts altres casos, en mapes pròpiament temàtics, els símbols lineals són destinats a representar moviments migratoris, de vehicles, de mercaderies o de qualsevol altre informació que suposi desplaçaments territorials. Llavors, la modulació del signe –de l'amplada de la línia– pot ser basada en uns pocs gruixos esglaonats predefinits d'antuvi i referits a uns intervals estadístics especificats a la llegenda, que seran aplicats a cada tram del recorregut segons els valors corresponents a representar, o bé, per mitjà d'amplades proporcionals calculades, amb  índex o ratio, per a cadascun dels trams de recorreguts concrets. Ambdós mètodes configuren l'anomenat i popular mapa de fluxos, amb jerarquització amb intervals en el primer cas i amb índex o proporció en el segon. Sempre, però, caldrà tenir en compte les limitacions pròpies del tipus de simbologia emprada: una línia massa fina perd consistència i no resulta perceptible, mentre que massa gruixuda pot tapar altres informacions i perd el sentit de linealitat.

Un detall del mapa de població de Catalunya confeccionat amb símbols d'implantació puntual, jerarquitzats segons una proporcionalitat volumètricament respecte al nombre d'habitants. Observeu un cert amuntegament dels símbols i, fins i tot, amb el recurs inevitable d'alguns lleus desplaçaments sobre el mar.

La talla en símbols d'implantació puntual: proporció lineal, superficial i volumètrica

En els símbols d'implantació puntual, la modulació de la talla ha estat, des de sempre, la més freqüentment utilitzada i amb resultats comunicatius força satisfactoris. En aquest mètode, a més, les inevitables limitacions de màxims i mínims dimensionals de la simbologia poden ser compensades amb una nova estratègia gràfica: la possibilitat de l'aplicació de la proporcionalitat a una sola dimensió del símbol, a dues o a tres, és a dir, utilitzar gammes d'un mateix símbol que es jerarquitzin només en longitud (com si es tractessin de barres d'un gràfic), o bé en dimensió superficial o volumètrica. En el cas del volum, cal recórrer, està clar, a una representació gràfica de símbols tridimensionals, habitualment esferes (amb "meridians" o reflexos) o cubs (en perspectiva). Això permet, amb certa eficàcia, arribar a representar valors molt dispars de la variable considerada, ja que en l'aspecte del símbol les magnituds superficials i, encara més les volumètriques queden més "compactades" i les diferències més atenuades visualment parlant, evitant així haver de recórrer a talles massa petites que resultarien imperceptibles, i a altres massa grans, que invalidarien la intencionalitat de la implantació puntual. Malauradament, la lectura precisa de la proporcionalitat superficial esdevé més dificultosa que la lineal; i la volumètrica –expressada en forma de símbols de relleu en perspectiva– encara resta més difícil de percebre. Però amb tot, el mètode és matemàticament correcte i l'expressivitat força satisfactòria com a recurs a voltes imprescindible. D'altra banda, qualsevol tipus de proporcionalitat, lineal, superficial o volumètrica, pot ser aplicada de forma esglaonada en diversos intervals estadístics predefinits i expressats a la llegenda, o bé de forma d'una variació contínua, amb un índex o ratio, calculant individualment la dimensió de cada símbol segons el valor que li correspongui representar.

Mapa electoral de Catalunya per comarques, confeccionat amb símbols d'implantació puntual, jerarquitzats segons una proporció volumètrica per tal d'atenuar les disparitats poblacionals que representen, i en forma de cubs que esdevenen gràfics amb els resultats electorals (l'ús d'esferes haguera dificultat molt compaginar les distribucions internes amb la sensació de volum). De fet, el mapa esdevé, en conseqüència, un autèntic cartodiagrama. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 16, suplement 1983.

La talla en símbols d'implantació superficial

Òbviament, quan la informació a jerarquitzar o a quantificar es mostra representada mitjançant símbols d'implantació superficial, les variacions de la talla no poden ser emprades amb eficàcia, ja que les magnituds superficials imperants són les que expressen les pròpies àrees de cada parcel·la o unitat de recompte cartografiada, i la simbologia d'implantació superficial només pot ser constituïda per colors o per trames de petits signes repetitius que omplen àrees administratives, de recompte o parcel·les de territori. En el cas de trames, el recurs de modificar la mida dels  petits signes que les configuren resulta confús, poc comunicatiu i, per tant, poc recomanable (encara que hagi estat de vegades utilitzat).

En el cas d'un tractament cromàtic, llavors resulta imprescindible adonar-se'n que la variable útil per a jerarquitzar ha de ser la del valor (la intensitat, l'impacte o la foscor) utilitzat en games ordenades i associades a un determinat nombre de classes o intervals estadístics (al voltant de 8), el significat o magnitud dels quals ha de constar a la llegenda. Aquest sistema és el que constitueix els fonaments del mapa de coropletes, de considerable utilització. Però cal també observar que en l'ús dels valors, cal actuar necessàriament mitjançant intervals esglaonats, ja que resultaria difícil aconseguir que aquests els valors cromàtics produïts ho fossin de forma contínua, realment proporcional a cadascuna de les magnituds concretes a representar, i suposant que això fos possible físicament (amb l'ajut d'un programa específic) seria extremament difícil de percebre-ho adequadament i amb certa exactitud per part del lector (més encara si és tingut en compte que la rampa de variacions físiques dels valors no corresponen exactament a la rampa percebuda segons la visió humana).

D'altra banda, l'ús de la variable color o to (els diferents colors) seria aquí evidentment equivocada, ja que els colors no posseeixen la propietat perceptiva d'ordenar jeràrquicament ni de quantificar, si bé, en canvi, resultaria òptima, com ja ha estat dit, per a una especificació nominal, és a dir, per a diferenciar àrees territorials individualitzades, fins i tot suggerint conceptes diversos en base a la seva capacitat evocadora (blau, mar; verd, vegetació...). Aquest darrer sistema és el que constitueix els fonaments del mapa corocromàtic, també de considerable utilització.

Temes relacionats

cartografia
cartodiagrama
escala
gràfic
mapa
mapa corocromàtic
mapa de coropletes
mapa temàtic
teoria de la comunicació
variable visual

Referències

FRUTIGER, Adrian: Der Mensch und seine Zeichen. Cham, Suïssa, Syndor Press, 1997. Trad. en castellà: Signos, símbolos, marcas, señales. Barcelona, Editorial Gustau Gili, 2005. ISBN: 84-252-2085-8.

RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams: Their Compilation and Construction. Londres, Methuen, 1963. ISBN: 0416682502. Trad. al castellà: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966. ISBN: 100645363.

Lectures recomanades

BERTIN, ECKERT, Inhof i altres: El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de reflexions contemporànies (s. XX). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Instituto Geográfico Nacional, 2010. ISBN: 978-84-416-1558-8 i 978-84-92583-82-9.

BRUNET, Roger: La carte, mode d’emploi. París, Fayard/Reclus, 1987. ISBN: 2-213-01848-0.

Diversos autors: Cartes et figures de la Terre. Centre Georges Pompidou, París, 1980. ISBN: 2-85850-058-4.

JACOBS, Frank: Strange Maps. An Atlas of Cartographic Curiosities. Nova York, Penguin Group, 2009. ISBN: 978-0-14-200525-5

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia. Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190