• Imprimeix

SIG de participació pública

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

Els SIG de participació pública (public participation GIS, PPGIS), també anomenats SIG participatius (participatory GIS, PGIS), SIG de la comunitat (community GIS) o cartografia de la comunitat (community mapping) són el conjunt de pràctiques d'utilització dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) i altres tecnologies d'informació geoespacial per col·lectius o comunitats locals, en projectes de participació pública o de producció de coneixement sobre el territori, inclosa la producció i l'intercanvi d'informació, que tenen per finalitat l'apoderament i la inclusió de poblacions marginades, que disposen de poca representació en l'esfera pública, mitjançant l'aprenentatge i ús participatiu de la tecnologia. A diferència de la neogeografia, que fa referència a un ús personal i creatiu de la tecnologia, els SIG de participació pública tracten d'acostar les pràctiques i mètodes professionals dels sistemes d’informació geogràfica i de la cartografia a les comunitats locals com a mitjà d'aprenentatge i apoderament.

Els SIG de participació pública utilitzen i produeixen mapes digitals, imatges de satèl·lit, croquis i moltes altres eines visuals i espacials per a l'aprenentatge, producció i expressió del coneixement local o ancestral del territori a fi de canviar la implicació i la consciència geogràfica a nivell local. Una de les eines particularment utilitzada per la seva facilitat de comprensió i utilitat són els models 3D del terreny (participatory 3D models, P3DM), creats amb SIG tridimensional i reproduïts físicament a escala, sobre els quals s'incorpora el coneixement del territori que tenen les comunitats locals.

Exemple de SIG de participació pública: model 3D del terreny creat per les comunitats Babongo i Mitsogho, del centre-sud de Gabon, per a expressar el coneixement del seu territori i reclamar els seus drets en relació a la creació del parc natural Waka National Park.
Font: http://participatorygis.blogspot.com.es/2010/10/our-forest-our-dignity-forest-dependent.html

 

Sumari:

  1. Origen
  2. Definició
  3. Aplicacions
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

 

Origen

El concepte de SIG de participació pública va néixer l'any 1996 a les reunions de treball del National Center for Geographic Information and Analysis (NCGIA) dedicades expressament a aquesta temàtica (NCGIA, 1996), definida com una de les iniciatives de recerca del NCGIA.

L'interès en l'aplicació de les tecnologies de la informació geoespacial com a mitjà per a promoure la participació pública i l'apoderament de les comunitats locals i el desenvolupament dels SIG de participació pública té arrels en dos moviments socials paral·lels de finalitat similar, si bé de característiques diferenciades. D'una banda, en els països desenvolupats, en especial als Estats Units, els moviments veïnals a les ciutats per a dignificar barris o per a participar en els processos de decisió dels projectes de planificació que afecten les condicions de l'entorn local que trobaren ressò en l'interès dels planificadors per desenvolupar processos de planificació més participatius. D'altra banda, en els països en desenvolupament, la necessitat de les comunitats indígenes per fer valer els seus drets sobre la terra i els recursos naturals com l'aigua o els boscos, recollida per les organitzacions no governamentals de cooperació, requeria d'instruments per poder aplegar i expressar el coneixement de les comunitats sobre els seus territoris i presentar evidències en suport de les seves reivindicacions.

Cap a mitjans de la dècada de 2000, els SIG de participació pública havien esdevingut un camp d'aplicació del sistemes d’informació geogràfica ben establert i alhora un àmbit de recerca acadèmica diferenciat, amb publicacions i conferències específiques (Tulloch, 2003; PGIS, 2005) i una abundant bibliografia (IAPAD, 2012). Tot i això, alguns autors (Tulloch, 2008) han expressat dubtes que es tracti d'un camp suficientment definit.

El desenvolupament de la cartografia web i de la cartografia col·laborativa a partit d'aquest període ha afavorit que progressivament s'hagin utilitzat també aquests recursos com a part dels projectes de SIG de participació pública (Kingston, 2007). Això no obstant, la naturalesa participativa dels projectes, el caràcter iteratiu del procés de producció de resultats i la major facilitat d'aprenentatge i efectivitat d'altres formes com els models 3D del terreny, fan que aquestes modalitats remotes de participació no siguin les més avantatjoses ni les més habituals.

Definició

Els SIG de participació pública es defineixen com l'ús dels sistemes d’informació geogràfica per potenciar la intervenció pública en l'elaboració de polítiques o plans així com per promoure els objectius de les organitzacions no governamentals, grups de base i organitzacions de les comunitats locals (Sieber, 2006). Inherent a aquesta definició hi ha la característica que es tracti de projectes promoguts des de la base, segon el que s'anomena aproximació "de baix a dalt". Els primers projectes d'aplicació dels SIG als interessos de les comunitats, en canvi, foren promoguts des d'àmbits acadèmics o des de l'administració pública i per tant seguien una lògica més pròpia d'una aproximació "de dalt a baix", amb la finalitat d'ampliar la participació ciutadana en processos de planificació o projectes de desenvolupament urbà per assolir un major consens i acceptació dels projectes o plans.

Potser per desfer l'ambigüitat que resulta de la coexistència dels dos tipus d'aproximacions i per reforçar el caràcter d'iniciativa pròpia inherent als processos d'apoderament, a partir de mitjans de 2000 s'ha popularitzat l'ús del terme alternatiu SIG participatiu (participatory GIS, PGIS) per designar les pràctiques inequívocament participatives i promogudes des de la base que usen les tecnologies de la informació geoespacial com a vehicle d'aprenentatge, expressió i comunicació del coneixement espacial i que tenen per finalitat l'apoderament de les comunitats i grups desafavorits (Corbett and Keller, 2006), per bé que sovint requereixen la mediació d'experts en la tecnologia i la planificació territorial. Els SIG participatius són el resultat de la combinació espontània dels mètodes d'aprenentatge i acció participativa i de les tecnologies de la informació geoespacial (Corbett et al., 2006). En aquest sentit, els SIG participatius despleguen el conjunt de mètodes d'aprenentatge i acció participativa, que inclouen formes participatives específiques d'aprenentatge, discussió, intercanvi d'informació, anàlisi, presa de decisions i suport, utilitzant la tecnologia com a mitjà interactiu i adaptant-la de manera flexible a aquestes formes de treball participatiu en diferents entorns socioculturals i ambientals. Les pràctiques de SIG participatiu s'emmarquen necessàriament en processos de presa de decisions territorials duradores i, quan són reeixides, exerceixen un impacte profund en l'apoderament, innovació i canvi social de les comunitats en què es desenvolupen.

Un darrer terme específic és el de SIG de coneixement tradicional (traditional knowledge GIS, TKGIS), que designa més concretament els casos d'aplicació de SIG participatiu que tenen per objecte el coneixement tradicional o ancestral del territori de comunitats locals, en particular de comunitats indígenes en els països en desenvolupament, però també de comunitats rurals o urbanes en països desenvolupats amb un component històric, social o ètnic diferenciat. Específicament, els SIG de coneixement tradicional es defineixen com sistemes que apleguen informació que engloba les experiències d'una determinada cultura o societat i per tant abasten tot tipus de coneixement espacial inclosos els aspectes cognitius, els valors espirituals i les relacions experiencials de les cultures amb el seu entorn material i conceptual. A tal efecte els SIG de coneixement tradicional amplien el ventall de tècniques de representació i tractament d'informació geoespacial amb mètodes com les biografies cartogràfiques, els mapes mentals i els mapes històrics.

Amb independència dels diferents matisos entre SIG de participació pública, SIG participatiu i SIG de coneixement tradicional, la materialització i objectiu operatiu d'aquest tipus de pràctiques és la creació de sistemes d'informació de comunitats determinades, concebuts, nodrits i entesos per les pròpies comunitats. Els casos d'aplicació, especialment en les comunitats locals dels països en desenvolupament comprenen la preservació de cultures locals, la reclamació de drets sobre terres en litigi, la conservació i gestió de recursos naturals locals i el desenvolupament econòmic.

Pel que fa als aspectes tècnics, els SIG de participació pública, a més de formes específiques de representació i expressió del coneixement espacial, com els esmentats models 3D del terreny, biografies cartogràfiques i mapes mentals i històrics, utilitzen les bases de dades espacials i les tècniques d'anàlisi espacial comunes als sistemes d’informació geogràfica, entre les quals i principalment l'anàlisi multicriteri i la selecció espacial.

Aplicacions

Hi ha tot un ventall d'aplicacions dels SIG de participació pública. Els resultats potencials es poden aplicar des de la planificació i desenvolupament de comunitats o de barris fins a la gestió ambiental i de recursos naturals i, molt sovint, les reclamacions de drets territorials de comunitats indígenes.  

El desenvolupament primerenc dels SIG de participació pública als Estats Units ha estat avaluat per Sawicki and Peterman (2002). En aquest estudi s'han documentat més de 60 projectes de SIG de participació pública que ajuden a la participació pública i a la presa de decisions proporcionant dades locals a les comunitats. Les organitzacions que promouen aquests projectes han estat principament universitats, cambres de comerç locals i fundacions sense ànim de lucre.

En un cas d'aplicació d'una comunitat a Milwaukee, els residents d'un barri del casc antic van esdevenir participants actius en la construcció d'un sistema d'informació de la comunitat, van aprendre a accedir a la informació pública i van crear i analitzar bases de dades noves derivades de les seves pròpies enquestes, amb el propòsit de fer d'aquests residents actors útils en la gestió de la ciutat i en l'elaboració de les polítiques públiques (Ghose, 2001). Part de les dades espacials que el barri necessitava era informació sobre edificis i habitatges abandonats o tapiats, parcel·les vacants i solars amb escombraries o enderrocs que ocasionaven problemes de salut i de seguretat a la zona. També estaven interessats de trobar propietaris que no feien manteniment de les seves propietats. Un equip de la universitat i la comunitat van poder crear bases de dades i elaborar mapes que van servir per identificar aquestes àrees i realitzar les anàlisis espacials necessàries. Els membres de la comunitat van aprendre com utilitzar els programes i equipament informàtic per a elaborar mapes d'usos del sòl de la zona, fer seleccions espacials i analitzar els problemes del barri, entre els quals la identificació dels propietaris absentistes i la localització dels edificis que incomplien la normativa.

L'aplicació dels SIG de participació pública a la planificació participativa de comunitats o barris ha estat estudiada entre d'altres per Howard (1999), Carver et al. (1999), Talen (1999), Leitner et al. (2002), Ventura et al. (2002) i McCall (2003). També s'ha dedicat especial atenció a l'habitatge (Elwood, 2002) i la revitalització de barris (Craig and Elwood, 1998).

Pel que fa a les aplicacions en el medi rural, un exemple de diàleg efectiu i de creació de confiança entre la comunitat i els responsables de la presa de decisions prové de la planificació prèvia al desenvolupament al Regne Unit, en el cas de la implantació de parcs eòlics. En aquest cas s'utilitzaren tècniques d'anàlisi multicriteri per a decidir la localització dels parcs eòlics. Aquest mètode és especialment indicat en projectes d'implantació d'activitats o infraestructures pel fet de tenir en compte el punt de vista de tots els agents i millorar les possibilitats d'aconseguir un consens. També permet crear un procés més transparent i donar força a la decisió final, juntament amb mètodes més tradicionals com és ara reunions públiques, audiències, enquestes, grups de treball i processos de debat que proporcionen als participants major coneixement i opinions més informades sobre les qüestions ambientals (Higgs et al., 2008). Aquest mètode implica també que els promotors reconeguin la validesa de les preocupacions dels ciutadans i que estiguin disposats a negociar per trobar llocs on els parcs eòlics siguin no sols un èxit des del punt de vista econòmic, sinó també en termes polítics i socials. Aquests processos creen una major responsabilitat i faciliten la incorporació de valors de tots els agents per resoldre les diferències i guanyar l'acceptació del públic per a projectes de desenvolupament importants.

En un altre exemple de planificació, Simao et al. (2009) analitzaren com crear opcions de desenvolupament sostenible amb un suport ampli de la comunitat. En aquest estudi determinaren que els interessats necessiten aprendre quins són els resultats probables de les preferències afirmades, les quals poden ser reforçades mitjançant un accés més ampli a la informació i incentius per augmentar la participació pública. A través d'una anàlisi mulcriteri els interessats van ser capaços d'expressar les seves preocupacions i de treballar en una solució de compromís per arribar a un resultat acceptat per la majoria. Aquest cas té el valor addicional d'haver fet veure als usuaris la necessitat d'aprendre mitjançant el procés col·laboratiu, tant interactivament com interativament, sobre la naturalesa del problema i les conseqüències de les seves preferències respecte de les característiques desitjables de la solució.

Aquestes experiències mostren el benefici addicional dels SIG de participació pública com a eina per a la resolució de conflictes (Kyem, 2001; 2004).

Pel que fa a les aplicacions en comunitats locals en països en desenvolupament, el nombre de casos és, sobretot a partir de mitjans de la dècada de 2000, molt abundant. Algunes de les experiències i valoracions es poden resseguir a Chambers et al. (2004), McCall and Minang (2005) i Rambaldi et al. (2006).

Temes relacionats

Referències

Carver, S.; Evans, A.; Kingston, R. and Turton, I. (1999) Virtual Slaithwaite: A web-based public participation ‘Planning for Real’ system. Leeds: University of Leeds, School of Geography, Case Study Report. http://www.geog.leeds.ac.uk/papers/99-8/  [consulta 30 octubre 2012]

Corbett, J. and Keller, P. (2006) "An analytical framework to examine empowerment associated with participatory geographic information systems (PGIS)", Cartographica, 40, 4, 91-102.

Corbett, J.; Rambaldi, G.; Kyem, P.; Weiner, D.; Olson, R.; Muchemi, J.; McCall, M. and Chambers, R. (2006) "Overview: Mapping for Change: The emergence of a new practice". Participatory Learning and Action, 54, 13-19. http://www.iapad.org/ publications/ppgis/ch01_overview_pp13-19.pdf  [consulta 07 novembre 2012]

Craig, W.J. and Elwood, S.A. (1998) "How and Why Community Groups use Maps and Geographic information", Cartography and Geographic Information Systems, 25, 2, 95-104.

Elwood, S.A. (2002) "The Impacts of GIS Use for Neighbourhood Revitalization in Minneapolis" in Craig, W.J.; Harris, T.M. and Weiner, D. (eds.) Community Participation and Geographic Information Systems. London: Taylor and Francis.

Ghose, R. (2001) "Use of Information Technology for Community Empowerment: Transforming Geographic Information Systems into Community Information Systems", Transactions in GIS, 5, 2, 141-163.

Higgs, G.; Berry, R.; Kidner, D. and Langford, M. (2008) "Using IT approaches to promote public participation in renewable energy planning: Prospects and challenges", Land Use Policy, 25, 596-607.

Howard, D. (1999) Geographic information technologies and community planning: Spatial empowerment and public participation. http://www.ncgia.ucsb.edu/varenius/ppgis/ papers/howard.htm   [consulta 07 novembre 2012]

IAPAD (2012) Community Mapping, PGIS, PPGIS and P3DM Virtual Library.

http://www.iapad.org/bibliography.htm  [consulta 07 novembre 2012]

Kingston, R. (2007) "Community decision making Public Participation in Local Policy Decision-making: The Role of Web-based Mapping", The Cartographic Journal, 44, 2, 138-144.

Kyem, P. (2001) "Power, participation and inflexible institutions: An examination of the challenges to community empowerment in participatory GIS applications", Cartographica, 38 ,3/4, 5-17.

Kyem, P. (2004) "Of Intractable Conflicts and Participatory GIS Applications; The Search for Consensus Amidst Competing Claims and Institutional Demands", Annals of the Association of American Geographers, 94, 1, 37–57.

Leitner, H.; McMaster, R.; Elwood, S.; McMaster, S. and Sheppard, E. (2002) “Models in making GIS available to community organizations: dimensions of difference and appropriateness” in Craig, W.J.; Harris, T.M. and Weiner, D. (eds.) Community Participation and Geographic Information Systems. London: Taylor and Francis.

McCall, M. K. (2003) "Seeking good governance in participatory-GIS: A review of processes and governance dimensions in applying GIS to participatory spatial planning", Habitat International, 27, 549-73.

McCall, M. and Minang, P. (2005) "Assessing Participatory GIS for Community-Based Natural Resource Management: Claiming Community Forests in Cameroon", Geographical Journal, 171,4, 340-358.

NCGIA (1996) Public Participation GIS, NCGIA Workshop, Orono, Maine, US, 10-13 July.

PGIS (2005) PGIS '05 - KCCT Mapping for Change International Conference on Participatory Spatial Information Management and Communication, Nairobi, Kenya, 7-10 September.  http://pgis 2005.cta.int  [consulta 07 novembre 2012]

Rambaldi, G.; Kyem, A.P.; Mbile, P.; McCall, M. and Weiner, D. (2006). "Participatory Spatial Information Management and Communication in Developing Countries". EJISDC, 25, 1, 1-9. http://www.ejisdc.org/ojs/include/getdoc.php?id=246&article=263&mode=pdf [consulta 07 novembre 2012]

Sawicki, D.S. and Peterman, D.R. (2002) "Surveying the extent of PPGIS practice in the United States" in Craig, W.J.; Harris, T.M. and Weiner, D. (eds.) Community Participation and Geographic Information Systems. London: Taylor and Francis.

Sieber, R. (2006) "Public Participation Geographic Information Systems: A Literature Review and Framework", Annals of the Association of American Geographers, 96, 3, 491-507.

Simao, A.; Densham, P.J. and Haklay, M. (2009) "Web-based GIS for collaborative planning and public participation: An application to the strategic planning of wind farm sites", Journal of Environmental Management, 90, 2027-2040.

Talen, E. (1999) "Constructing neighbourhoods from the bottom up: The case for resident-generated GIS", Environment and Planning B, 26, 533-554.

Tulloch, D. (2003) "What PPGIS really needs is..." in Proceedings of the Second Annual Public Participation GIS Conference, Portland, Oregon, 20–22 July. Park Ridge, Illinois: URISA.

Tulloch, D. (2008) “Public Participation GIS (PPGIS)” in Kemp, K. (ed.) Encyclopedia of Geographic Information Science. Thousand Oaks, California: Sage Publications.

Ventura, S.J.; Niemann, B.J.; Sutphin, T.L. and Chenoweth, R.E. (2002) "GIS-enhanced land-use planning" in Craig, W.J.; Harris, T.M. and Weiner, D. (eds.) Community Participation and Geographic Information Systems. London: Taylor and Francis.

Chambers, K.; Corbett, J.; Keller, P. and Wood, C. (2004) "Indigenous Knowledge, Mapping, and GIS: A Diffusion Of Innovation Perspective", Cartographica, 39, 3.

Lectures recomanades

Craig, W.J.; Harris, T.M. and Weiner, D. (2002) (eds.) Community Participation and Geographic Information Systems. London: Taylor and Francis.

Sieber, R. (2006) "Public Participation Geographic Information Systems: A Literature Review and Framework", Annals of the Association of American Geographers, 96, 3, 491-507.