• Imprimeix

Projecció discontínua

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

cs proyección discontinua; fr projection discontinue; it proiezione interrotta; en discontinuous projection; de unterbrochen Abbildung
Sinònim: projecció interrompuda

SUMARI

  1. La necessitat d'aplicar discontinuïtats al mapa
  2. Les discontinuïtats en algunes projeccions
  3. Projeccions condensades
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Qualsevol projecció cartogràfica, principalment destinada a planisferis, a la qual ha estat aplicada l'estratègia de la discontinuïtat mitjançant talls, o esquinçaments, amb l'objectiu d'atenuar l'anamorfosi inevitable del mapa.

Atès que qualsevol projecció cartogràfica presenta alteracions d'algun tipus, que s'accentuen  en allunyar-se del centre de projecció, i coneixent que el problema s'agreuja fins al màxim en els planisferis quan és representada tota la superfície de la Terra, existeix la possibilitat de resoldre-la amb diversos centres per tal de reduir les distàncies extremes, encara que això implica com a contrapartida, algun tipus de discontinuïtat total o parcial del mapa.

Esbós didàctic per a acompanyar un planisferi discontinu i reforçar l'evocació projectiva de la transformació.

La necessitat d'aplicar discontinuïtats al mapa

La discontinuïtat en les representacions cartogràfiques portada a l'extrem, mitjançant una multitud de mapes inconnexos de poca cobertura superficial, podria fer oblidar, fins i tot, a efectes purament pràctics, el problema de la representació plana de la superfície esferoïdal de la Terra. Però el problema apareix justament en voler augmentar la cobertura de cada mapa i, arriba a la màxima transcendència, quan es tracta de representar d'un sol cop tot el planeta.

Un mapamundi en dos hemisferis, com aquest en projecció equivalent de Lambert obliqua, és equiparable a una projecció discontínua elemental, amb la Terra esferoïdal vista per les seves dues cares.

De fet, la primera discontinuïtat aplicada al mapa del món podria ser perfectament exemplificada en els anomenats mapamundis, resolts en dos hemisferis per separat (de fet, tangents). Aquesta possibilitat tan antiga, no només atenua dràsticament la gravetat del problema sinó que a més suggereix i evoca l'esfericitat del globus, amb les seves "dues cares". Però modernament han estat proposades altres formes de discontinuïtats, sobretot parcials, que permeten solucions de conjunt encara més satisfactòries, sempre que sigui valorat com a pertinent renunciar a una representació compacte o contínua del territori.

Una de les millors discontinuïtat pot ser obtinguda en ser aplicada a la projecció sinusoïdal.

De tota manera, plantejat el problema de forma radical, caldria no oblidar que la superfície terrestre únicament pot ser representada de forma contínua sobre el globus, i encara, en aquest cas, no quedaria resolt en absolut el problema de la percepció, ja que la superfície del globus no pot ser observada de manera total i contínua sinó és de forma seqüencial, fent-lo girar. En conseqüència, cal acceptar que qualsevol mapa pla, "a la vista", haurà de quedar tallat com a mínim per les vores, cosa que ja suposa una opció prou compromesa: quin territori centrarà el mapa i quins territoris restaran més alterats i, finalment, tallats per l'enquadrament.

La projecció homolosina de Paul Goode traçada tal com la solia representar el seu autor.

Les innovadores discontinuïtats o interrupcions aplicables avui en molts planisferis suposen un recurs extraordinàriament interessant de millora, que va ser popularitzat durant el segle XX, cap a l'any 1923, principalment per l'economista, geògraf i físic americà John Paul Goode (1862-1940), en aplicar-lo a diversos mapes del món basats en projeccions especials, de contorn oblong, com són les anomenades pseudocilíndriques, principalment la de Mollweide, la sinusoïdal i la pròpia de Paul Goode, la homolosina.

Les discontinuïtats en algunes projeccions

Probablement la projecció sinusoïdal sigui una de les que millor es presta a suportar discontinuïtats en el seu traçat (vegeu projeccions discontínues) que atenuïn dràsticament les anamorfosis, a la vegada que ofereixin un aspecte didàctic suggeridor de la problemàtica de representar objectivament l'esfera en forma plana, ara amb els vèrtexs referits als corresponents sectors dels pols seccionats i suscitant, fins i tot, la imatge evocadora d'un retallable destinat per a recompondre i encaixar (aproximadament) una autèntica esfera. Un simple esbós didàctic d'aquest retallable que acompanyi el mapa, pot reforçar amb gran eficàcia aquesta evocació. En qualsevol cas, per tal d'obtenir un mapa de qualitat, és necessari seleccionar amb bon criteri la situació de les discontinuïtats, així com la dels semi-meridians que hauran de centrar els diferents continents (o, en el seu cas, els oceans).

La projecció homologràfica de Mollweide traçada amb dues discontinuïtats diferents, la primera per a representar els principals conjunts continentals i la segona centrada els oceans.

També la projecció homologràfica de Mollweide o la més complexa i discutible homolosina de Paul Goode es presten de forma molt semblant a ser traçades de manera discontínua, amb gairebé les mateixes millores i semblants evocacions a l'esfericitat del globus que es pretén representar.

Més modernament han estat desenvolupades moltes altres interessants propostes de projeccions de diferents famílies que, de fet, impliquen ja discontinuïtats de tota mena en uns dissenys igualment eficaços i innovadors, com ara les anomenades projeccions estrellades, les de papallona o, fins i tot, les polièdriques.

La suggerent i discontínua projecció Regional en forma de papallona de Bartholomew.

 

Projeccions condensades

Són anomenades projeccions condensades aquelles a les que s'ha aplicat l'estratègia de la condensació, que de manera combinada amb una discontinuïtat, suprimeix zones del mapa no imprescindibles per a un determinat propòsit i permet, en conseqüència, ampliar l'escala del nou mapa resultant dins un mateix full, format o enquadrament.

Una de les moltes formes possibles de condensació, aplicada aquí a la projecció homolosina discontínua.

 

Una aplicació de l'esquema condensat anterior dins l'obra de STRAHLER, Arthur N.: Geografía física. Barcelona, Omega, 1979.

Temes relacionats

cartografia
mapa
mapamundi
planisferi
projecció afilàctica
projecció de Mollweide
projecció especial
projecció equivalent
projecció sinusoïdal
xarxa geogràfica

Referències

DAHLBERG, Richard E.:"Evolution of Interrupted Map Projections", a International Yearbook of Cartography, 2, 1962. s/ISSN

MONMONIER, Mark S.: Maps, Distorsion, and Meaning. Washington, Association of American Geographers, 1989. ISBN: 0-89291-120-4.

ROBINSON, A. H. i SNYDER, J. P. (ed.): Matching the Map Projeccion to the Need. American Congress on Surveying and Mapping, 1991. ISBN: 0-9613459-5-0.

SNYDER, John P.: Flattening the Earth. Two Thousand Years of Map Projections. Chicago, Londres, The University of Chicago Press, 1993. ISNB: 0-226-76746-9.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.

Lectures recomanades

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Mil projeccions per a un mapamundi”, a Revista Catalana de Geografia,núm. 11. Barcelona,Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990. ISSN: 0210-6000.