• Imprimeix

Mapamundi

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims complementaris: mapa del món, planisferi discontinu en dos cercles, planiferi
cs mapamundi; fr mappemonde; it mappamondo; en world map; de Erdkarte, Weltkarte

SUMARI

  1. Tradició del mapamundi a les aules escolars
  2. Diferents projeccions usades i principals virtuts dels mapamundis
  3. Els mapes escolars en els atles, a la paret de l'aula i als llibres de text
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

 

Representació cartogràfica plana del conjunt de la superfície de l'esfera terrestre, especialment quan ha estat resolta mitjançant dos hemisferis complementaris, col·locats generalment tangents.

Encara que el mot mapamundi és un mot llatinitzat que descriu simplement el què seria qualsevol mapa del món, és a dir, un planisferi de tota la Terra o la major part d'ella, en la tradició de la major part de les llengües romàniques es refereix sobre tot als que mostren la Terra representada en dos hemisferis presentats contigus, habitualment l'un amb l'antic món –Europa, Àsia, Àfrica i Oceania– i l'altre amb el nou –les dues Amèriques–.

El mapamundi en dos hemisferis ha estat en el passat, sens dubte, el mapa mural del món més popular a totes les escoles. EDELVIVES: Cartilla moderna de urbanidad. Zaragoza, Luis Vives, 1949.

Tradició del mapamundi a les aules escolars

Malgrat que des d'antic i, encara més, des del desenvolupament de la cartografia moderna, amb un coneixement ja molt desenvolupat de la problemàtica de les projeccions, foren assajades i recreades moltes propostes per a una majestuosa representació cartogràfica del món sencer, amb esquemes de contorns cònics, cordiformes, trapezoïdals, el·líptics, rectangulars, etc., el model format per dos mapes en cercles tangents, per a dos hemisferis, que constitueixen la característica identificadora dels mapamundis, s'anà imposant com a dominant d'una forma indiscutible, sobre tot en l'àmbit de l'ensenyament dins la naixent escola pública i obligatòria.

Elegant mapamundi en projecció estereogràfica (azimutal conforme) en posició equatorial, derivat i extret d'un petit, però magnífic, atles alemany (14 x 8 cm) del segle XIX. Basat en JUSTUS PERTHERS: Taschen-Atlas. Nach Stieler's Hand-Atlas verkleinert. Gotha, 1880 (17a edició).

A desgrat del què han sovint afirmat tendenciosament alguns autors, com Arno Peters, la divulgació de la imatge cartogràfica completa de la superfície terrestre en el món escolar i, per extensió, en tota la cultura universal, fou feta predominantment en forma de mapamundis en dos hemisferis, que estereotiparen així en la percepció popular una veritable icona del món. Els mapamundis ocuparen, certament, totes les escoles, la major part dels atles i dels manuals de geografia i de les parets d'aules i de despatxos i sales engalanades amb mapes. I ha estat només molt més recentment quan els planisferis continus –cilíndrics, el·líptics, oblongs o parcialment tallats discontinus–, certament més adequats per a determinats temes (de corrents oceànics o fluxos internacionals, per exemple) però també, probablement, degut a una simple qüestió de modes, han suplantat bona part del protagonisme destacat que havien mantingut quasi durant dos segles els populars mapes resolts en dos hemisferis.

Una magnífica doble pàgina amb diferents mapamundis en un atles superior enciclopèdic. El principal, un mapa físic, en projecció equivalent de Lambert, acompanyat, a sota, de la ortogràfica (als costats) i al mig una curiosa equidistant amb l'hemisferi antípoda sobreposat. Altres dobles pàgines presenten més mapamundis acompanyats també de diversos planisferis seleccionats amb criteri segons els temes. STIELER, Adolf: Stieler's Hand-Atlas. Gotha, Justus Perthes, 1885.

Diferents projeccions usades i principals virtuts dels mapamundis

Tanmateix, també des de molt antic, els vells mapamundis foren traçats basant-se en diferents projeccions cartogràfiques, ja sigui en les veritablement projectives azimutals, com l'estereogràfica (conforme) o l'ortogràfica (perspectiva), com en les azimutals equivalents i equidistants o bé en altres més artificioses com la globular de Nicolosi (afilàctica). Però en tots el casos, qualsevol mapamundi en dos hemisferis pot ser veritablement considerat un mapa resolt en una projecció discontínua –encara que potser amb la més elementals de les discontinuïtats– en dos cercles tangents, un per a cada hemisferi considerat. I resulta important destacar que d'aquesta simple característica se'n deriven les seves principals virtuts: alteracions molt atenuades en qualsevol del casos justament pel fet de la radical discontinuïtat (poca anamorfosi si es tracta d'una equivalent, poca alteració de superfícies si és conforme, etc.), i una presentació molt satisfactòriament associable al propi concepte de globus, amb les seves "dues cares", i per tant didàcticament millor superior a qualsevol de les cilíndriques de contorn rectangular, molt més diagramàtiques i allunyades en conseqüència de la percepció que tothom té de l'esfericitat de la Terra.

Els mapes escolars en els atles, a la paret de l'aula i als llibres de text

Cal subratllar, no obstant, que si bé és cert que el repertori cartogràfic escolar tradicional  ha partit de forma dominant dels mapamundis en dos hemisferis, fins i tot en els moments de la seva màxima preponderància, si més no en els bons atles i manuals ha compartit freqüentment el seu protagonisme amb altres projeccions alternatives complementàries que han relativitzat la visió objectiva impossible de l'esfera mitjançant variats models de planisferis (vegeu l'apartat planisferi) així com amb d'altres mapes complementaris que han suposat un considerable nivell de domini de la problemàtica per part dels autors de les obres i han aportat a l'estudiant, ni que sigui de forma implícita, valuosos elements en la seva percepció del món i en l'aprenentatge de la geografia i la cartografia.

Temes relacionats

atles
atles enciclopèdic
globus terraqüi
mapa
mapa general
mapa escolar
mapa temàtic
planisferi
projecció azimutal
projecció cartogràfica

Referències

RABELLA i VIVES, Josep Ma: Teoria i pràctica dels atlas escolars. Barcelona, Universitat de Barcelona, Col. Tesis Doctorals Microfitxades, núm 500, 1989. ISBN: 84-7528-720-4.

WOLTER, J.A. i GRIM, R.E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.

Lectures recomanades

CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.

RABELLA i VIVES, Josep Ma.: “Mil projeccions per a un mapamundi”, a Revista Catalana de Geografia, núm. 11. Barcelona,Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990. ISSN: 0210-6000.