• Imprimeix

Mapa satíric

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs mapa satírico; fr carte satirique; it carta satirica; en satirical map; de satirischen Karte

SUMARI

  1. L'autoritat de la lletra impresa i de la cartografia
  2. La sàtira cartogràfica
  3. Sàtira cartografiada i sàtira de la cartografia
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Mapa o esbós cartogràfic dibuixat generalment en clau caricaturesca, que il·lustra una crítica, una notícia, un acudit o un comentari polític.

La gran força simbòlica i l'extraordinària capacitat comunicativa de la cartografia es recolzen, probablement, en dos fenòmens considerablement poderosos: l’eficaç expressivitat de la imatge i el valor, a l'alça, del propi territori. Respecte al primer fenomen, cal tenir present el context de la nostra cultura que, per una sèrie de raons tècniques i socials, ha reforçat especialment els suports gràfics, potenciant el vessant comunicatiu visual diferent d'altres cultures i moments històrics amb molta més tradició oral, per exemple. D'altra banda, el valor de territori –econòmic, social, estratègic– s'ha anat incrementant sense parar en un món que s'ha tornat petit, on la població ha crescut de forma exponencial i les relacions humanes s'han generalitzat i agilitzat fins a límits impensables fa ben poc temps. I no tan sols han augmentat l'eficàcia de la comunicació visual i el valor del territori sinó que també s'ha reforçat la percepció de la pròpia consciència sobre aquest important fet social.

Mapa al·legòric i satíric d’Europa, 1870. Biblioteca Nacional de París.

 

L'autoritat de la lletra impresa i de la cartografia

Però a més de la importància creixent de la comunicació gràfica i del valor de territori, cal constatar un altre fet rellevant de caràcter més psicològic. Con havia subratllat oportunament el gran pedagog Paulo Freire als anys 1970, la informació impresa imposa una desmesurada autoritat moral als ciutadans, molt més enllà del que li correspondria. Avui, la disminució dels hàbits de lectura i la indiscutible proliferació d'ordinadors personals amb processadors de text i l'exèrcit corresponent d'impressores domèstiques no sembla pas haver apaivagat aquesta insolent autoritat, i la influència dels mitjans de comunicació, sobre tot visuals, cada cop més monopolitzats per grans grups d'interessos poderosos, segueix en augment i suposa una gran amenaça per a la llibertat i la dignitat humanes.

Constatada aquesta realitat en el món de la comunicació visual, no ha de resultar gens estrany la necessitat d'una presa de consciència sobre una altra autoritat gràfica abusiva: la de la cartografia. El mapa, no tan sols és informació gràfica i escrita, sinó que imposa respecte, autoritat i prestigi amb el seu reconegut rerefons tècnic, amb el seu atractiu llenguatge simbòlic, amb les seves coordenades i escales matemàtiques. Si a tot això, se li afegeix el seu destacat caràcter evocador, metafòric i d'imatge analògica, iconogràfica precisament del territori –dels territoris– i de tota la informació que li pot ser associada, n

o resulta gens estrany que l’autoritat dels mapes esdevingui igualment perillosa i insolent, fora de tot qüestionament, com una pretesa fotografia i imatge literal de la "realitat" territorial.

Una pintura satírica o un acudit crític sorprenentment precoç: Napoleó Bonaparte i el primer ministre britànic William Pitt repartint-se el món del caricaturista GILLRAY, James (1757-1815).

Aquesta situació ha donat lloc a dos fenòmens socials interessants i igualment transcendents: d'una banda el descobriment generalitzat del poder de la cartografia –a voltes despòtic i insolent– per a mistificar, mentir, influir o manipular l'opinió pública; i d'altra banda, el descobriment de la mateixa imatge cartogràfica com a recurs d'una força iconogràfica terriblement eficaç en un món convuls que, havent perdut definitivament la innocència ja no creu en els reis, i necessita, cada cop més, la ironia, la sàtira o l'acudit –a voltes cru i cruel–, per a suportar la decepció, la indignació i el desengany quotidià.

La primera descoberta provocà, ja fa algunes dècades, l'aparició d'una abundant literatura de denúncia i autocrítica corporativa per part de molts autors del propi gremi de cartògrafs que, tot i haver aportat un oportú toc d'alerta i una certa presa de consciència necessària, sembla no obstant haver saturat un tema que resulta una obvietat si s'insereix en l'anàlisi global de la manipulació de la informació per part dels poders fàctics. El segon descobriment, en canvi, molt més popularitzat, ha generalitzat extraordinàriament l'ús de la imatge cartogràfica –degut precisament a la seva autoritat inqüestionable– com a un eficaç, autoritzat i potent recurs, ironitzat en si mateix per a ironitzar la informació diària referida al món, a un territori o a tot un país sencer representat resumidament –o sigui, cartogràficament– d'esquemàtica i irònica forma iconogràfica.

La sàtira cartogràfica

La irrupció de la cartografia en el món de l'humor i la sàtira constitueix, doncs, un dels fenòmens més sorprenents del fet comunicatiu actual, encara que amb alguns sòlids antecedents en segles anteriors, que demostra ben bé l'èxit i l'eficàcia de la idea.  Alguns dels exemples amb més antiguitat, que procedeixen del segle XVIII, consisteixen en elaborades sàtires i burlesques imatges tòpiques dels països "cartografiats". En altres ocasions, la representació pren la forma més moderna de l'humor habitual de la premsa moderna: el mapa-acudit  com a crítica cartogràfica en clau humorística.

La freqüència en què apareixen actualment els acudits cartogràfics, principalment a la premsa escrita (i ara per xarxa Internet), i la multitud de temes a què fan referència permetria, sens dubte, elaborar un extens arxiu classificat per territoris i continguts, amb la detecció, fins i tot, d'abundants casos de plagi.

Llosa (el Gat Invisible) a El Temps, núm. 1345, 23 de març de 2010; El Punt/Avui, 2 de març de 2013; La punxa d’En JAP: El Punt, 30 de juny de 2000.

Sàtira cartografiada i sàtira de la cartografia

L'esclat i l'auge actual de la cartografia, com a disciplina indiscutiblement emergent i destacat recurs comunicatiu ha fet que el mapa no només serveixi de missatger crític o irònic d'una determinada notícia o indret, sinó també que pugui ironitzar fins i tot sobre la pròpia cartografia o ridiculitzar-se ell mateix. Aquest darrer tipus d'humor, que abans hauria resultat força incomprensible per un profà, esdevé avui eficaç per a un públic en general que ha fet seva la cartografia com un fet cultural normal.

FARRZQ12DOMÈNECH: Ara, 13 de febrer de 2012; GIS Europa, abril de 1994.

Temes relacionats

Referències

CUFF, David J. i MATTSON, Mark T.: Thematic Maps. Their design and production. Nova York i Londres, Methuen, 1982. ISBN: 0-416-33500-4 pbk.

DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque-Melbourne-Oxford, Wm.C.Brown Comunications, 1993. ISBN: 0-697-13589-6.

KRAAK, Menno-Jan i ORMELING, Ferjan: Cartography. Visualization of spatial data. Nova York i Londres, The Guilford Press, 2010 (3a). ISBN: 978-1-60918-193-2.

Lectures recomanades

HERNANDO RICA, Agustín: "El mapa satírico" a Revista de Geografia. Barcelona,   Universitat de Barcelona, 1997. ISSN: 0048-7708