• Imprimeix

Mapa del relleu

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims complementaris: mapa orogràfic, mapa fisiogràfic, mapa morfològic, mapa geomorfològic, mapa hipsomètric, mapa altimètric
cs mapa del relieve; fr carte du relief; it carta del relievo; en relief map; de Reliefkarte

SUMARI

  1. Descripció
  2. Temes relacionats
  3. Referències
  4. Lectures recomanades

Mapa que representa i destaca principalment l’orografia i les formes del relleu mitjançant qualsevol dels diversos mètodes cartogràfics disponibles.

Descripció

Des de sempre, en conèixer i descriure la Terra, les serralades, els pendents, les altituds i, en general, la fisiografia o les formes del territori han estat considerades d'una manera preferent (com una variable implícita i fonamental del medi, tant per la seva importància en la percepció immediata del entorn com per a tots els factors implícits que condicionen tan poderosament la vida humana) el propi clima, la hidrografia, la vegetació, els desplaçaments, els assentaments i l'aprofitament del sòl, etc. No és pas d'estranyar, doncs, que els mapes més antics ja prestessin una gran atenció a aquest fet morfològic, utilitzant variades estratègies d'expressió cartogràfica per tal d'evocar i precisar amb la major eficàcia l'aspecte orogràfic del territori.

El mapa considerat avui més antic (potser més de 4 000 anys d'edat) es refereix, probablement, a la vall de l'Eufrates envoltada de serralades muntanyoses que són representades en forma d'escates de peix. Es tracta d'una petita placa d'argila trobada a uns 300 km al nord de Babilònia.

Des de llavors s'han assajat tota mena d'esbossos i mètodes qualitatius, cercant la millor expressivitat i, més tard, altres de quantitatius capaços de mostrar la mètrica altitudinal. El principal repte ha estat quasi sempre poder compaginar l'expressionisme gràfic amb la precisió mètrica actual, més tenint en compte la gran diversitat d'escales utilitzades que requereixen contrastats nivells de generalització per a cadascun dels objectius cercats, i la quantitat de factors implicats de forma complexa en cada moment en el concepte relleu: altituds, graus dels pendents i la seva orientació, fragmentació o rugositat del territori, etc. Així s'han anat succeint des dels mètodes més simples i esquemàtics, figuratius i pictòrics com els símbols fisiogràfics, fins a les anomenades normals i els més matemàtics i precisos amb corbes de nivell, sovint amb curioses combinacions amb ombrejats, colors hipsomètrics, etc.

De fet, l'autèntica percepció del relleu només s'aconsegueix amb la visió binocular dels objectes veritablement tridimensionals com ocorre amb l’observació directe del territori des d'un vió, i encara, en aquest cas, la distància atenua notablement l'efecte. També pot ser percebuda, artificiosament, observant amb estereoscopis fotografies del territori preses des de punts distants, com quan fem fotointerpretació o assistim a una projecció de cinema en 3D. Però en realitat, la percepció de relleu pot ser reforçada o, fins i tot suplerta quan no es disposa de la visió conjunta dels dos ulls, amb l'ajut d'altres elements subconscientment interpretatius com ara les ombres i el seu significat, l'escala més reduïda dels objectes més llunyans per l'efecte perspectiu, etc.

Fragment del full corresponent al Canigó del mapa topogràfic francès a escala 1:80 000, amb el relleu resolt mitjançant normals, de l'any 1864.

El gran tema de la representació del relleu va ser estudiat i presentat de forma magistral i exhaustiva per Eduard Imhof, en la seva magnífica obra Cartographyc Relief Presentation (Nova York, Esri Press, 2007; en alemany, 1965).

En territoris muntanyosos, el mapa de carenes i fons de valls que representa aquests dos fets, amb traços gruixuts i prims respectivament, acompanyats d'alguns cims amb la seves cotes d'altitud, pot conformar un esquema simple i clar prou apte per alguns propòsits. CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: Muntanya, núm. 799, Barcelona, juny 1995.

 

Llegenda simple del repertori relativament breu dels símbols utilitzats en els mapes generals d'estil morfogràfic d'un atles universal de consulta, on al costat de les erugues peludes composades per normals que esquematitzen les principals serralades, apareixen altres fenòmens com ara pics, volcans o glaceres. RAND McNALLY: Cosmopolitan World Atlas. Chicago, Rand McNally & Company, 1987.

En alguns casos de cartografiat d'escala molt reduïda amb gran generalització, simples traços amb intencionalitat poden oferir el millor esquema d'una primera estructuració orogràfica d'un territori amb serralades. FONTSERÉ, Eduard: Elements de Geografia. Barcelona, Gustau Gili, 1935.

En l'actual confecció digital de mapes, el relleu pot ser obtingut amb molta facilitat i amb un gran efecte plàstic a partir del model digital d'elevacions, que permet, a més, temptejar diferents direccions i altituds del sol per tal de triar-ne l'aspecte més convenient en cada cas.

La cartografia de l'escola suïssa mostra el relleu mitjançant un ombrejat de gran efecte plàstic, anomenat sovintment de "paper arrugat", sobre colors hipsomètrics molt suaus i realistes de valors descendents a major altitud i sense definir amb plomes (línies) les corbes de nivell. Fragment del full de la península ibèrica de l'Atles escolar suís.

A més d'aquests i d’altres mètodes utilitzats sobre mapes plans convencionals, a conseqüència de la importància del tema s'utilitzen complementàriament encara altres formes habituals d'expressió gràfica com els perfils topogràfics o les que empren la tècnica de la perspectiva, com és el mapa 3D (en tres dimensions) i el bloc diagrama, a part, està clar, dels objectes realment tridimensionals com la maqueta confeccionada amb materials diversos o el mapa en relleu pròpiament dit, en cartolines o materials plàstics repujats.

Corbes de nivell traçades i sobreposades a una ortofotografia en color, on les ombres són obtingudes, per tant, de forma natural en el moment de la presa. (Takatomicho, Japó, cal Wild RC 10A, BC1, OR1).

Temes relacionats

atles temàtic
cartografia
color en cartografia
color hipsomètric
corba de nivell
mapa
mapa d'isopletes
mapa general
mapa temàtic
plànol

Referències

IMHOF, Eduard: Kartographische Geländedarstellung. Berlín, Walter de Gruyter & Co., 1965. En anglès: Cartographic Relief Presentation. Nova York, Esri Press, 2007. ISBN 978-1-58948-026-1.

RAISZ, Erwin: General Cartography. Nova York, McGraw-Hill, 1938 (1a). Trad. en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN: 84-282-0007-6.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.

Lectures recomanades

FOUET, Robert i POMEROL, Charles: Les montagnes. París, Presses Universitaires de France, 1975. ISBN: 8428105006. Trad. en castellà: Las montañas. Barcelona, Oikos-Tau, 1982. ISBN: 84-281-0500-6.

RABELLA i VIVES, Josep M. i altres: "La representació cartogràfica del relleu" a Notes de geografia física, núm. 19. Barcelona, Departament de Geografia física i Anàlisi geogràfica regional, Universitat de Barcelona, 1990. ISSN: 0212-5951-84.