• Imprimeix

Mapa anamòrfic

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

sinònim: cartograma anamòrfic
cs mapa anamórfico; fr carte anamorphique; it carta anamorfica; en anamorphic map; de anamorphe Karte  

SUMARI

  1. Mapa anamòrfic o cartograma
  2. El color en els mapes analògics
  3. El caràcter conceptual de l'anamorfosi cartogràfica
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Mapa temàtic quantitatiu en el qual les unitats territorials representades ho són amb àrees modificades de superfícies proporcionals, no als valors superficials d'aquestes unitats territorials, sinó a les magnituds del fenomen o tema tractat, procurant, però, que sempre es mantinguin les contigüitats originals entre unitats i que la percepció del mapa resultant recordi i permeti al lector reconèixer la configuració original del territori en el seu conjunt.

Mapa anamòrfic o cartograma

Talment com l'anomenen determinats autors, en certa manera, el mapa anamòrfic es configura més com un cartograma (gràfic o diagrama de figures proporcionals respecte d'una determinada variable) que no pas com un autèntic mapa (representació proporcional del territori), ja que precisament aquesta proposta contravé el principi fonamental de la cartografia consistent a elaborar una representació analògica de dimensions proporcionals del territori en si, respectant les seves relacions dimensionals i topològiques permetent les comparacions pertinents entre tots el seus elements. És a dir, paradoxalment, en el mapa anamòrfic les proporcionalitats superficials representades no són justament les territorials pròpies de qualsevol mapa, sinó les d'alguna altra variable (població, rendes, recursos, exportacions, etc.).

Planisferi anamòrfic de població mundial a final segle XX, per territoris estatals. Collins Atlas of the World. Londres, William Collins, 1983.

Malgrat això, sembla oportú i avantatjós mantenir la denominació de mapa anamòrfic, ja que certament, encara que ací el terme "mapa" suggereixi més una certa provocació o ironia que no pas una descripció precisa del producte, l'acompanyament de l'adjectiu anamòrfic el descriu de forma molt adient i li contraposa la qualitat que el fa tan característic, proporcionant-li freqüentment un missatge visual que esdevé un reclam tan potent com singular, totalment d'acord amb les tendències de l'actual teoria de la comunicació. Però precisament per aquest mateix motiu, degut a la sorprenent i a voltes grotesca deformació territorial que comporta, amb l'alteració total de l'aspecte que s'hauria hagut d'esperar, convé que l'imprevist resultat d'aquesta anamorfosi sigui degudament refinat, procurant que el cartografiat evoqui i recordi suficientment, malgrat tot, el mapa convencional, mostrant les posicions relatives aproximades dels diferents territoris i amb un mínim de manteniment de les seves adjacències, cosa que no sempre resulta possible quan els valors de les variables estudiades són massa dispars.

Meritós intent per a destacar, amb dinamisme, l'evolució de la població humana per continents, mitjançant la superposició de tres planisferis anamòrfics corresponents als anys 1800, 1900 i 2000. ALDABO, Rosa M., HERNANDO, Agustín i altres: Geografía Humana. Documentos Didespai. Proyecto de renovación de la Didàctica de la Geografia. Barcelona, Ed. Vicens-Vives, 1988. ISBN: 84-316-2435-3.

Encara així, en molts casos, i més enllà de l'atractiu reclam sobtat que sol produir, el mapa d'anamorfosi pot tenir una lectura massa complexa que el faci poc recomanable, per exemple, en nivells escolars elementals, o prou ambigua o imprecisa en estudis comparatius detallats. En part per a pal·liar aquests efectes, a voltes, resulta ser aconsellable presentar el mapa anamòrfic acompanyat i comparable amb un altre mapa convencional amb les mateixes unitats territorials de recompte per tal de possibilitar adequadament l'avaluació de les variacions superficials amb un cert deteniment i millorar la claredat del missatge que es pretén transmetre.

Resulta oportú observar que en qualsevol dels casos esbossats, la inserció d'una simple escala gràfica de referència a la llegenda (excepcionalment en aquest context convé una escala gràfica de superfície com, per posar un exemple, un quadrat d'un cm² que representés 10 000 habitants) podria ajudar convenientment a la lectura més comprensiva i precisa d'un mapa que, finalment, és de tipus quantitatiu.

Vistosa seqüència comparativa del creixement demogràfic a Catalunya en tres períodes. RABELLA, Josep Maria (dir.): Atles escolar de Catalunya. Barcelona, Creacions Editorials, 1993.

 

El color en els mapes analògics

El mapa analògic constitueix, doncs, una tipologia de representació molt singular d'àrees territorials comparades per les magnituds d'alguna determinada variable diferent, justament, de la superficial, i admet, en conseqüència, un tractament cromàtic de les diverses àrees com a simbologia d'implantació zonal (o superficial). Si l'objectiu fos, simplement, permetre la comparació de les magnituds de la variable estudiada, un adequat tractament corocromàtic sobreposat a la transformació anamòrfica abans obtinguda, realitzat amb diferents tons (colors qualitatius, com el groc, blaus, verds, rosat, taronja, vermells...) que individualitzessin les àrees (i que poden ser igualment utilitzats en el mapa convencional acompanyant de referència) seria una solució prou simple i, comunicativament parlant, ben eficaç. Però també fora possible convertir el mapa anamòrfic obtingut en la base d'un nou i, ara també quantitatiu, mapa de coropletes, fins i tot destinat a mostrar qualsevol altre variable que s'hi prestés, utilitzant una gamma de valors cromàtics d'acord amb els intervals o classes estadístiques aplicades i gradualment indicades a la llegenda. 

Espectacular i expressiu planisferi anamòrfic de la producció mundial de petroli. Eduardo Olier, 2012.  http://www.geoeconomia.es/economia/%c2%bfdonde-esta-el-petroleo-y-el-gas-en-el-mundo/attachment/who-has-the-oil/.

 

El caràcter conceptual de l'anamorfosi cartogràfica

El mapa d'anamorfosi és un curiós i heterodox model cartogràfic utilitzat per investigadors de l'escola teorètica i quantitativa (també qualificada de neopositivista), sempre molt crítica amb l'estudi de les excepcionalitats i peculiaritats territorials tan destacades tradicionalment pels historicistes i, especialment per l'escola de Geografia Regional francesa. Els teòrics quantitativistes, en canvi, interessats per metodologies científiques a la recerca de regularitats i lleis universals, formulen propostes com la d'aquest mapa anamòrfic, que de fet constitueix un interessant i atrevit assaig de transformació conceptual del mapa, en el què no dubten a modificar (falsejar) suficientment les mateixes dimensions dels territoris representats per tal d'obtenir un món hipotètic on la variable estudiada mantingués la densitat o valor absolutament homogeni. El resultat, com ja s'ha dit, és doncs una representació sovint impactant que suposa, en molts casos, un fort reclam pel seu aspecte insòlit i l'espectacularitat del missatge emès, com en els casos prou coneguts dels planisferis on les superfícies continentals i dels territoris estatals són cartografiades amb àrees proporcionals al nombre d'habitants que les ocupen, amb el resultat d'un planeta teòric on les densitats de població humana serien relativament homogènies entre aquests territoris estatals.

Temes relacionats

atles temàtic
cartodiagrama
cartografia
escala
mapa
mapa temàtic
mapa corocromàtic
símbol cartogràfic

Referències

KRAAK, Menno-Jan i ORMELING, Ferjan: Cartography. Visualization of Spatial Data. Nova York, Londres, The Gilford Press, 2010(3a). ISBN: 978-1-60918-193-2.

KRYGIER, John i WOOD, Denis: Making Maps. A visual Guide to Map Design for GIS. Nova York, The Gilford Press, 2005. ISBN: 978-1-59385-200-9.

MONMONIER, Mark S.; Maps, Distorsion, and Meaning. Washington, Association of American Geographers, 1989. ISBN: 0-89291-120-4.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

Lectures recomanades

BERTIN, ECKERT, INHOF i altres: El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de reflexions contemporànies (s. XX). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Instituto Geográfico Nacional, 2010. ISBN: 978-84-416-1558-8 i 978-84-92583-82-9.

LEFORT, Jean: L'aventure cartographique. París, Éditions Belin, Pour la Science, Bibliothèque scientifique. 2004. ISBN: 2-84245-069-8.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.