• Imprimeix

Gràfic

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims: gràfica, diagrama

cs gráfico, gráfica, diagrama; fr graphique, diagramme; it  grafico, diagramma; en raph, diagram; de Diagramm, Schaubild

SUMARI

  1. Caràcter essencialment comparatiu i relacional
  2. Gràfics i cartografia
  3. Elements que intervenen en els gràfics
  4. Diversitat tipus i denominacions
  5. Gràfics qualitatius
  6. Gràfics quantitatius
  7. Temes relacionats
  8. Referències
  9. Lectures recomanades

Representació visual. mitjançant un dibuix, un esquema o una imatge, d'un conjunt de dades estadístiques o l'organització de les parts d'alguna cosa.

Els gràfics i diagrames constitueixen sistemes de representació de dades, quantitatives o qualitatives, que mostren visualment i de forma sintètica relacions, jerarquies, evolucions o proporcionalitats basant-se en les propietats perceptives universals i les lleis de la gràfica matemàtica o bé en altres composicions organitzatives lògiques.

Encara que les denominacions gràfic, gràfica i diagrama són utilitzades molt sovint de forma sinònima, el concepte de gràficsuporta probablement un accepció més difusa i extensa, mentre que el de gràfica suggereix connotacions de caràcter més marcadament matemàtic (com les representacions de funcions d'una variable) i el de diagrama és destinat sobretot a presentar continguts i organitzacions de caràcter més qualitatiu.

Diagrama dels processos de contaminació del mar pel petroli. Basat en Joan Albaigés Riera, JMRV, 1974.

En qualsevol de les possibilitats, però encara més en les de tipus estadístic, cal no oblidar (com també passa en molts mapes temàtics), que el seu objectiu ha de ser la transmissió ràpida, clara, sintètica i esquemàtica de les informacions descrites i comparades i no pas el detall ni la seva precisió. Tanmateix, s'ha de tenir present en tot moment que el gràfic (com també el mapa) pot ser construït a partir de dades precises, però les dades precises no poden ser sempre ben percebudes des del gràfic. En aquest sentit, pot esdevenir útil, quan es pugui, anotar complementàriament els valors de les dades amb xifres de petit format destinades a un segon nivell més detallat de lectura, sempre i quan això no interfereixi amb el primer nivell bàsic de captació de conjunt. Una altra possibilitat, quan l'ocasió ho requereixi, pot consistir en adjuntar la pròpia taula de dades que ha estat l'origen del gràfic. En tots els casos caldria fer constar la font d'informació i la seva datació, amb la mateixa finalitat d'oferir objectivitat informativa, fent constar, fins i tot, si calgués, la intencionalitat del missatge de l’ autor de la publicació, tal vegada legítima, però sovint subjectiva. En la major part de les representacions gràfiques, resulta altament aconsellable la redacció d'un text breu i complementari d'observacions o d'instruccions de lectura o, si més no, d'un peu de figura.

Caràcter essencialment comparatiu i relacional

També en qualsevol cas, resulta interessant constatar que el poder comunicatiu de tota expressió gràfica –incloent aquí altra vegada gràfics i mapes– deriva de la seva gran capacitat d'expressar la relativitat dels valors de les dades, tant pel que fa a les connexions entre elles sobre el territori, com per l'especial significat que prenen en ser comparades. De fet, les connexions i les comparacions es troben en els fonaments de totes les altres formes cognitives i d'anàlisi i, fins i tot, qualsevol dels sistemes de mesura emprats han estat basats sempre en el mètode comparatiu arran d'una unitat patró. Per aquest motiu esdevé essencial en la honestedat del treball d'un autor que la forma i els mètodes d'anàlisi estadística i d'expressió gràfica que empri no falsegi ni emmascari visualment la veritat i l'objectivitat de la comparació mostrada. Actualment existeix una abundant bibliografia orientativa i crítica sobre aquest transcendental fet de l’ètica comunicativa en la cartografia i la gràfica.

Simple i expressiu gràfic en tres dimensions, que il·lustra didàcticament el model dels mercats centrals de Walter Christaller, amb la caiguda de la demanda en augmentar la distància del consumidor.

 

Gràfics i cartografia

L'estudi dels gràfics és habitualment abordat des de la cartografia, amb la qual comparteix la major part del seu patrimoni i llenguatge visual, excepte en allò que fa referència al seu entorn de relació, que en el mapa és per excel·lència el propi territori, mentre que en el gràfic correspon a un espai matemàtic o a un context de connexions més abstracte.

Però d'altra banda, s'ha de constatar que són els mateixos gràfics els què, en moltes ocasions, conformen o són els principals protagonistes d'una bona part del conjunt dels mapes temàtics, i més concretament dels anomenats cartodiagrames, en els quals, gràfics i diagrames apareixen degudament localitzats i contextualitzats sobre el territori concret al qual es refereixen.

Elements que intervenen en els gràfics

En la confecció de gràfics poden intervenir multitud de variables i recursos que, ben seleccionats i modelats, han de contribuir a la seva eficàcia informativa i comunicativa.

Entre els elements d'ordre matemàtic destaquen el nombre de dimensions (1, 2 o 3) traduïbles a sistemes de coordenades cartesianes i polars; el caràcter de les variables contemplades (discretes o contínues), les escales emprades i la seva tipologia (escales aritmètiques, logarítmiques, semilogarítmiques...); les magnituds o els valors comparats (absoluts, relatius, transformats a base 100...); l'anàlisi estadística utilitzada (valors acumulats, regressions, histogrames de freqüències...); el tipus de proporcionalitat mostrada (lineal, superficial i volumètrica...), etc.

En considerar els elements d'expressió és oportú distingir entre els nombrosos recursos gràfics i els tipogràfics. Com a recursos gràfics poden ser utilitzades multitud d'estratègies de disseny combinables entre elles, com ara corbes, barres, sectors circulars; símbols de formes abstractes o figuratives; fletxes i connectors, enquadraments,  etc., modulables sovint, com passa en la cartografia, a través de les variables visuals (forma, talla, colors, valor, orientació...) considerant les seves propietats perceptives, mentre que els recursos tipogràfics aprofiten la gran riquesa i tradició d'aquest camp professional per tal d'estructurar i jerarquitzar: negretes, semi-fines i fines; cursives, caixes altes, famílies i dissenys de fonts, jerarquies de mida, colors, etc. Però resulta clau la doble responsabilitat de l'autor que s'amaga darrera un gràfic: la d'aplicar l'anàlisi estadística més adequada en cada cas, amb un domini clarivident d'aquest camp, i emprar els recursos gràfics òptims per tal de facilitar la comunicació eficaç. Quan un gràfic fa difícil una comprensió ràpida per part d'un lector mitjanament culte o bé, pitjor encara, permet una lectura equívoca del seu missatge, denota un nefast o, perquè no, un malintencionat disseny. Malauradament, una bona part del la informació gràfica transmesa quotidianament pateix d'aquesta gravíssim defecte. 

Diversitat tipus i denominacions

Han estat creades i consolidades una multitud de tipologies de gràfics que reben diferents noms segon la forma i els recursos d'expressió, l'estadística o matemàtica aplicada, o el tipus específic de tema que descriuen. I és evident que aquesta tipologia resta sempre oberta creativament parlant i admet, a més, tota mena de possibles combinatòries. De la mateixa manera que per a l'estudi dels mapes temàtics, pot resultar aquí útil i funcional classificar els gràfics en qualitatius i quantitatius. Entre les denominacions més habitualment utilitzades d'uns i altres cal destacar:

Gràfics qualitatius

Arbre genealògic. Diagrama que mostra la genealogia d'una família per mitjà d'un arbre la soca del qual és constituïda per uns avantpassats i les ramificacions, pels seus descendents.

Els arbres genealògics constitueixen una intel·ligent i tradicional analogia gràfica òptima per a mostrar de forma sintètica i entenedora tota una saga familiar.

Cronografia (o temporama). Representació gràfica de l'evolució d'un fenomen i la seva contextualització històrica. 

Cronografia de les diverses especialitats de la geografia. HAGGETT, Peter: Geography. A Modern Syntesis. Harper & Row, 1979. ISBN: 0-06-042578-4. Trad. castellà: Geografía, una síntesis moderna. Barcelona, Omega, 1988. ISBN: 84-282-0786-0.

Diorama. Representació simplificada i idealitzada de caire pictòric d'un paisatge que mostra els seus principals elements constitutius i les seves relacions.

Diorama amb les espècies ornitològiques més freqüents als espais naturals del Baix Llobregat. Atles comarcal del Baix Llobregat. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995. ISBN: 94-393-3343-9.

Esquema. Esbós o dibuix aproximatiu d'algun tipus de representació gràfica.

Graf. Gràfic que representa un conjunt format per vèrtexs connectats per camins, vectors o arestes.

Gràfic de distribució de fulls. Gràfic que representa la divisió i la designació dels fulls que componen un mapa extens.

Divisió i numeració dels fulls que formen la sèrie Base topogràfica de Catalunya 1:5 000. ICC.

Gràfic de fulls adjacents. Gràfic que se situa al marge d'un full cartogràfic i que representa esquemàticament la distribució i la designació dels seus fulls adjacents.

Informació perifèrica d’un full de la sèrie Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000. Al primer mapa de la columna de la dreta se situa la posició del full respecte a la resta de fulls que formen Catalunya. ICC.

Gràfic de límits administratius. Esquema cartogràfic simple que se situa al marge d'un mapa i que representa els límits fronterers i les divisions administratives.

Organigrama. Representació esquemàtica dels diferents elements d'una empresa o organització, amb les seves funcions i la relacions que hi ha entre ells.   

Organigrama de les Nacions Unides. Gran Larousse Català. Barcelona, Edicions 62, 1990. ISBN: 84-297-3557-7.

Quadre sinòptic. Diagrama que mostra simplificadament i de forma sintètica algun tipus d'organització o esdeveniment.

Rosa dels vents. Gràfic en forma d'estrella o cercle, sovint dividit en trenta-dos rumbs, destinat a representar els diversos noms de vents mostrant la seva direcció. 

Rosa dels vents amb les principals formes de denominació en llengua catalana. Diccionari terminològic de Cartografia. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011.

Sociograma. Representació gràfica que mostra les relacions entre els membres d'un grup social, generalment com a resultat d'un test sociomètric.

Gràfics quantitatius

Analema. Diagrama en forma de vuit que resulta de l'observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l'any i sempre a la mateixa hora, en el qual són basats alguns quadrants solars. Sovint un analema és incorporat entre les informacions que mostra un globus terraqüi.

Gràfic aritmètic. Reben aquest nom els gràfics estadístics o matemàtics, generalment en coordenades cartesianes, que presenten totes les seves escales en valors naturals.

Gràfic combinat. Qualsevol tipus gràfic bast en la combinació a la vegada de dos sistemes de representació.

Gràfic ombrotèrmic que combina, amb dades mitjanes, un histograma de barres mensuals per a les precipitacions amb una corba de temperatures. Quan l'espaiat de l'escala de mm es fa correspondre a la meitat del de graus de temperatura, és atribuït a Gaussen, qui dedueix una estació seca on la corba de temperatures supera les precipitacions (cosa que aquí no passa). La successió dels mesos s'inicia en desembre (D) per respectar millor l'estacionalitat. Observeu que un histograma rigorosament precís hauria de tenir barres d'amplades diferents segons corresponguessin al febrer, o a mesos de 30 o 31 dies.

Gràfic de barres. Diagrama que mostra i compara les informacions amb el recurs de barres de longituds o de superfícies proporcionals.

Gràfic de corbes. Diagrama que mostra l'evolució d'una variable mitjançant corbes, generalment en el context d'un sistema de coordenades cartesianes.

Diagrama de figures proporcionals. Diagrama que mostra i compara alguna determinada variable mitjançant figures de dimensions proporcionals, ja sigui en longitud, superfície o volum, en aquest últim cas, amb cossos en perspectiva.

Una mostra curiosa dels molts diagrames de figures proporcionals reunits en un interessant atles geoestadístic, molt representatiu de les tendències editorials innovadores del primer terç del segle XX. Prof. HICKMANN: Geographisch-StatisticherUniversal-Atlas. Viena, G. Freytag & Berndt A.G., 1927.

Gràfic de coordenades cartesianes. Gràfic matemàtic que organitza l'espai de significació mitjançant eixos escalars perpendiculars, dos en el cas de coordenades planes o bidimensionals i tres, en al cas de coordenades tridimensionals.

Gràfic de coordenades polars. Gràfic matemàtic bidimensional que organitza l'espai de significació mitjançant la distància a un punt central i un angle respecte a un radi d'origen. En el cas d'un espai tridimensional, utilitza també un eix d'altituds.

Gràfic de declinació magnètica. Gràfic que mostra la declinació magnètica en un mapa. La declinació del nord magnètic correspon a un moment, la data del qual és indicada en el mapa, i a un lloc, que normalment correspon al centre del mapa.

Gràfic de valors acumulats. Diagrama que mostra la distribució de diverses variables, que generalment composen un total, de forma acumulada mitjançant el recurs gràfic de corbes o de barres.

Gràfic per municipis de valors acumulats i ordenats de dalt a baix amb un sentit lògic. Atles comarcal del Baix Llobregat. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995. ISBN: 94-393-3343-9.

Gràfic d'orientació. Gràfic que, en el context un mapa, assenyala la direcció del nord geogràfic, del nord magnètic, de l'eix de les coordenades de la projecció o de qualsevol altre referència d'orientació.

Gràfic d'orientació amb la direcció del nord geogràfic, la declinació magnètica i la desviació de la retícula. A cada full cartogràfic, junt amb el gràfic, hauria de constar la data d'edició, els valors de d i w, i la variació anual prevista de la declinació magnètica per a la seva actualització en el moment d'usar el mapa.

Gràfic logarítmic. Reben aquest nom els gràfics estadístics o matemàtics, generalment en coordenades cartesianes, que presenten totes les seves escales en els valors logarítmics del nombres naturals.

Gràfic semilogarítmic. Reben aquest nom els gràfics estadístics o matemàtics, generalment en coordenades cartesianes, que presenten les seves escales de forma combinada en valors naturals o aritmètics i en els valors logarítmics del nombres naturals.

Histograma. Diagrama de superfície emprat per a representar una taula de distribució de freqüències estadístiques agrupades en diferents intervals de classe. Les freqüències de cada interval sovint són expressades per l'àrea d'una sèrie de rectangles, la base dels quals és constant si ho és l'amplitud de l'interval. Les bases dels rectangles solen reposar sobre un eix horitzontal, amb el centre en les marques de classe.

Piràmide d'edats. Histograma doble disposat de forma oposada i destinat a representar l'estructura per edat i sexes d'una població. Les dades de cada grup d'edat són situades, segons el sexe, a un costat i altre d'un eix vertical (els homes a l'esquerra i les dines a la dreta). Cada classe d'edat és representada per un rectangle en forma de barra, la longitud del qual és proporcional al valor, sigui en percentatge respecte a la població total, sigui en xifres absolutes. Convé seguir un mateix patró de proporcionalitat constructiva a fi i efecte que les comparacions de diferents piràmides resulti adequada i correcta.

Model de piràmide d'edats d'una població hipotètica relativament envellida (la base s'estreny considerablement), a l'any 1991, per a homes i dones i en grups de cinc anys.

Diagrama de vents. Gràfic que mostra la intensitat o les freqüències mitjanes dels vents segons les seves direccions en un lloc determinat.

Diagrama de vents per a quatre estacions de les illes Balears. Atles de les Illes Balears. Barcelona, Edicions 62, 2000. ISBN: 84-297-4746-X.

Triangle isomètrico gràfic de tres entrades. Diagrama constituït sobre un sistema de coordenades en forma de triangle equilàter que permet representar, generalment en percentatges, tres variables la suma de les quals és constant. També pot ser representat sobre dos eixos de coordenades cartesianes amb un tercer eix afegit a 45° respecte als dos primers.

Triangle isomètric comparatiu de les estructures d'edats en tres poblacions de Catalunya, cap a 1970.

 

Temes relacionats

cartodiagrama
didàctica de la cartografia
escala
teoria de la comunicació
variables visuals

Referències

HOLMES, Nigel: Pictorial Maps. History, Design, Ideas. Londres, The Herbert Press Ltd, 1992. ISBN: 1-871569-43-5.

HUFF, Darrell: How to Lie with Statistics. 1954. Trad. al castellà: Cómo mentir con estadísticas. Barcelona, Editorial Crítica, 2011. ISBN: 978-84-9892-217-2.

MONMONIER, Mark: How to Lie with Maps. The University of Chicago Press, Chicago i Londres, 1991 i 1996 (2a). ISBN: 0-226-53415-4.

RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.

Lectures recomanades

Diversos autors: Cartes et figures de la Terre. Centre Georges Pompidou, París, 1980. ISBN: 2-85850-058-4.

WOOD, Denis: The Power of Maps. The Guilford Press, Nova York i Londres, 1992. ISBN: 0-89862-493-2.