• Imprimeix

Globus terraqüi

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims: globus terrestre, esfera terrestre
cs globo terráqueo, esfera terrestre; fr globe terrestre, sphère terrestre; it globo terraqueo, globo terrestre; en terrestrial globe; de Erdball, Erdkugel

 

SUMARI

  1. Els globus en la història
  2. Utilitats i limitacions dels globus
  3. Tipus de globus terraqüis
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Esfera, generalment de fusta o pasta de cartró amb guix folrada de paper, o bé de material plàstic, sostinguda habitualment per un eix de rotació subjectat a un peu, sobre la qual és representada cartogràficament la superfície terrestre.

 

Globus terraqüi de sobretaula, modern però d'estil clàssic, amb el tradicional gràfic de l'analema que indica l'altura del sol al llarg de l'any en diferents latituds. The George F. Cram Company's Classic Globe, Indianàpolis, EEUU, 1-800-640-7288. Escala 1:41 800 000.

El globus terraqüi constitueix una de les aportacions notables de la història de la cartografia. La particularitat més extraordinària dels globus dins del conjunt de productes cartogràfics, que els fa no solament didàctics sinó també tan atractius, és que, de fet, constitueixen la representació més realista de la Terra i l'única teòricament correcta ja que reprodueix la superfície esferoïdal (aproximadament esfèrica) i contínua de la Terra de forma totalment analògica sobre una altra superfície contínua d'un objecte igualment volumètric i esfèric. En conseqüència, el globus terraqüi constitueix una veritable miniaturització del planeta Terra, una fidedigna maqueta que no requereix cap mena de projecció cartogràfica. Degut a la reducció dràstica d'escala requerida pels globus terraqüis en representar tota la Terra sencera (la major part dels de sobretaula, al voltant d'1:40 milions), tant l'aplatament de la Terra com les aproximacions geodèsiques que suposen el geoide i els el·lipsoides són considerades insignificants i menyspreables i, en conseqüència, són cartografiats sempre sobre autèntiques esferes. Quan els globus es construeixen amb relleus que emulen el muntanyam de l'escorça terrestre han de fer-ho necessàriament amb una escala vertical, d'altituds, extraordinàriament exagerada per tal que el relleu resulti perceptible ja que, a la mateixa escala general de reproducció de les superfícies, el mateix Everest sobresortiria molt menys d'un mil·límetre respecte el nivell del mar representat.

Alguns elements constitutius dels globus terraqüis de sobretaula, amb la seva nomenclatura, en les diferents opcions de disseny més habituals (d'Erwin Raisz, adaptat).

 

Els globus en la història

Tenint en compte que la cultura clàssica grega havia ja assumit plenament l'esfericitat de la Terra, resulta altament probable l'existència de molts globus antics que, segurament, com tantes maquetes de territoris i d'edificis, haurien desaparegut deteriorats degut a la seva fragilitat i dificultat de conservació, molt superior a la dels mapes i documents plans. Es té notícia, per exemple, del globus de Crates de Mal·los (~150 aC) que, anticipant-se als descobriments de les Amèriques i d'Austràlia, era concebut especulant amb l'existència d'altres tres continents de "compensació" que acompanyarien les terres llavors conegudes, així.

La hipòtesi de Crates de Mal·los, amb els continents de compensació o contrapès, en un esquema del què podria haver estat el seu globus terraqüi.

Entre els globus terraqüis avui conservats, el considerat més antic i guardat actualment al museu de Nuremberg, és un de 1492, de 507 mm de diàmetre, realitzat per l'astrònom, navegant i geògraf alemany Martín Behaim (1459-1507), encara sense la representació d'Amèrica, que va ser descoberta justament poc temps després. Mostra l'equador, un meridià, els tròpics i les dotze constel·lacions del zodíac.

   

El globus de Behaim i una comparació esquemàtica de la seva cartografia amb la d'un planisferi modern.

 

Durant el Renaixement, els globus, sovint de dimensions considerables, van ser objectes de gran prestigi i autoritat destinats a científics, mandataris i nobles. Els grans globus solien ser construïts especialment per encàrrec i, com avui, constituïen un reclam segur en exposicions, salons i museus. Són famosos els dos grans globus de 1683 de Lluis XIV de França –terrestre i celeste– de 3,85 m de diàmetre, deguts al cartògraf franciscà Vincenzo Coronelli (1650-1718), i que es conserven i s'exposen a París. L'any 1895, durant en el VII Congrés Internacional de Geografia de Londres, on es proposà el meridià de Greenwich com a origen i a proposta del geògraf i geòleg alemany Albrecht Penck (1858–1945), fou acordada l'elaboració d'un gran globus a escala 1:1 000 000, que tindria un diàmetre aproximat de 12,7 m. Poc després, el geògraf francès Élisée Reclus (1830-1905) en proposà la construcció d'un altre encara major, a escala 1:100 000, que hauria d'haver tingut un diàmetre de 127,3 m (!).

Els dos grans globus, terrestre i celeste (1683) de Lluís XIV de França, el Rei Sol, obra de Vincenzo Coronelli, guardats i exposats a la Biblioteca Nacional de París.

En l'actualitat, els globus terraqüis s'han popularitzat extraordinàriament i, en una gran majoria, de peu o de sobretaula, són fabricats industrialment en grans sèries amb materials plàstics, o fins i tot inflables, tenen finalitats escolars, didàctiques o decoratives i són produïts amb diàmetres molt diversos, els més habituals al voltant de 30 cm, que els acosten a una escala d'1:42 000 000. De tota manera, alguns dels millors globus de luxe actuals, sobretot els de certes dimensions, segueixen sent fabricats encolant artesanalment sobre una esfera els fusos de paper prèviament impresos amb la cartografia corresponent.

En totes les grans cartoteques del món i en els museus d'història més notables, els antics globus terraqüis són un reclam i hi troben un lloc destacat degut a la seva importància i personalitat, i sovint també pels seus valors artístics i estilístics. És oportú destacar, per exemple, la nombrosa col·lecció del gran Museu dels Globus de Viena. D'altra banda, en el món contemporani, dominat pels valors de la informació, la comunicació i la imatge, en el qual la cartografia ha pres un protagonisme central, els globus terraqüis –l'objecte i la seva imatge–  s'ha convertit en una veritable icona fascinant i evocadora del món sencer, de la seva totalitat i globalitat, de l'àmbit internacional, transcendent i poderós, d'un indiscutible prestigi i d'un valor decoratiu altament seductor. És per aquest motiu que quotidianament apareixen globus en les portades dels noticiaris informatius, en els grans despatxos i les sales de recepció, en la publicitat i les icones de les marques internacionals, en les al·legories, sàtires i acudits quotidians de la premsa, en l'entorn del mobiliari i la decoració, etc.

Utilitats i limitacions dels globus

Contràriament al que sovint es diu, encara que la representació cartografiada sobre un globus pot ser considerada, certament, l'única objectivament correcte, la seva percepció en canvi no ho és tant, ja que la imatge retinal és pràcticament plana i només la part més central i frontal del globus és percebuda per la vista de forma acceptable, mentre que cap a les vores de l'esfera la imatge resulta cada cop més esbiaixada fins a desaparèixer i quedar amagada a la part posterior. D'altra banda, l'aparatositat i voluminositat ineludible dels globus impedeix de cartografiar-los en escales grans de detall, o fins i tot mitjanes: en un globus de sobretaula, la Península Ibèrica sencera ocupa força menys de 4 cm². A causa d'aquestes i altres limitacions, com són les dificultats d'imprimir mapes d'escales grans sobre fulls de superfícies corbades, sobre les quals, a més, resultaria impossible treballar adequadament, els mapes convencionals, plans i resolts en una determinada projecció cartogràfica han estat sempre els documents cartogràfics habituals, bàsics i insubstituïbles. 

Però, amb tot, els globus segueixen posseint un indiscutible atractiu i continuen constituint un complement didàctic bàsic de treball i comprensió també insubstituïble. Probablement, i encara que sembli paradoxal, la major utilitat dels globus resideix en el simple fet de poder ser observats adequadament, visualitzant-los detingudament de manera seqüencial en fer-los girar, és a dir, de forma dinàmica, amb una minuciosa contemplació de conjunt i una lectura deliberadament interrelacional. D'aquesta manera és factible fixar una concepció mental més correcte de la totalitat de la Terra com a planeta, amb les proporcions i situacions relatives dels seus continents i oceans sobre la superfície contínua de l'esfera, comprendre les rutes polars, la influència i el comportament dels corrents marins o de la circulació general atmosfèrica, copsar la significació geopolítica de les situacions dels territoris o determinar, per exemple, a simple vista o millor encara amb l'ajut d'un simple cordill tensat (vegeu projecció gnomònica), els itineraris més curts entre llocs, o bé constatar l'existència d'un hemisferi fonamentalment marítim, en front d'un altre que inclou aproximadament el 85% de les terres emergides. Tot això, que no és poc, ho permet el globus terraqüi, juntament amb la fascinació permanent que provoca per seu poderós efecte realista.

Tipus de globus terraqüis

L'interès tradicional per l'"objecte" globus, ha portat, des d'antic, a la confecció de diferents models alternatius, no només en el contingut i la funció de la seva cartografia, sinó també en la tècnica, la concepció i el context de presentació i ús. Així podem veure variats tipus de suport i diversitat d'elements constitutius fins i tot amb denominacions específiques sempre emparentades i relacionades amb els altres importants globus, els celestes, així com amb les diverses i interessantíssimes representacions didàctiques i descriptives al voltant dels conceptes còsmics: planetaris, esferes armil·lars, tel·luris, eclíptiques, etc. Alguns dels més interessants models de globus terraqüis són descrits a continuació.

Els globus escolars per a l'aula o la llar són, sens dubte, els que actualment més proliferen, generalment de sobretaula i de diàmetres sovint malauradament arrodonits a 30, 25 o 20 cm, fet que determina escales incòmodes no arrodonides (un diàmetre de 30 cm origina una escala d'1:41 849 600, mentre que un diàmetre de 31,4 cm, per exemple, donaria una escala arrodonida d'1:40 000 000). Des de fa anys, habitualment aquests globus escolars són produïts industrialment, impresos sobre dues làmines de plàstic translúcid corresponents als dos hemisferis, N i S, que amb posterioritat són modelats en calent en forma de semiesfera i units per l'equador. Freqüentment estan dotats de llum interior que, a més de dotar-los d'un aspecte decoratiu, permet destacar, quan s'encén, les divisions administratives estatals mitjançant un acolorit propi d'un mapa corocromàticimprès a la part interior de la làmina, mostrant així a la vegada el doble cartografiat tan tradicional dels mapes escolars: el físic (amb el llum apagat) i el polític. També estan sent popularitzats diversos globus infantils, amb dibuixos i tòpics apropiats per als més menuts, encara que la seva qualitat i intencionalitat cartogràfica i didàctica dista molt de l'adquirida, des de fa temps, per els millors atles igualment infantils.

Els globus-pissarra són altres productes didàctics tradicionals que s'han mantingut i adaptat fins avui, ara en forma de pissarres blanques, en la línia dels populars mapes muts, sense toponímia, pensats per a poder ser retolats i senyalats a mà i exercitar la memòria i altres habilitats geogràfiques dels escolars.

Globus-pissarra terraqüis muts (un blanc amb retoladors de colors i l'altre negre amb guix), d'ús didàctic i destinats a l'ensenyament escolar de la geografia.

Els globus per a cecs, amb textures i simbologies en relleus tàctils i rètols o inicials en braille, són un nou i interessant recurs didàctic destinat a aquest nombrós col·lectiu. Cada cop més, aquests globus són dissenyats amb acoloriments molt vius pensats per a aquells discapacitats visuals que conserven no obstant certes aptituds de visió.   

Globus terraqüi tàctil i d'ús didàctic destinat a persones cegues, amb simbologies i textures en relleu i els topònims, o les seves inicials, escrits en sistema braille.

Els globus temàtics, més enllà dels clàssics escolars físics i polítics, són encara productes bastant singulars. Malgrat això, han estat recentment popularitzats globus muts que representen situacions atmosfèriques típiques, amb un aspecte que pretén recordar el que oferiria una imatge de satèl·lit combinant les bandes visibles i de núvols. Menys freqüents són els que representen amb fletxes els corrents marins freds i càlids, o bé els dels majors riscos ambientals o altres temàtiques concretes. Tanmateix, ofereixen un interès considerable rèpliques facsímils de globus terraqüis antics, fins i tot del de Martín Behaim. La representació de la Lluna és un tema també amb gran tradició al qual cal ara afegir els globus de Mart, Venus i altres planetes.

Interessant globus terraqüi temàtic dels principals riscos naturals a escala 1:38.600.000. Münchener Rückversicherungs-Gesellschaft. Munich, 1998.

Una altra modalitat curiosa i didàcticament interessant és el globus dia-nit, il·luminat en un únic hemisferi de llum "solar", ajustable per a cada època de l'any: equinocci, solsticis o posicions intermèdies.

Globus terraqüi amb llum interior limitada a un sol hemisferi, que mostra la insolació i la durada del dia i de la nit a cada lloc cada moment de l'any, segons els equinoccis i els solsticis estacionals.

Un cas especialment simple i atractiu és el del Globus de localització, que mostra en la seva superfície un punt lluminós emplaçable mecànicament mitjançant dos botons per a ajustar les longituds i latituds, i que ve acompanyat d'un llibre amb un extensíssim repertori toponímic referenciat amb les corresponents coordenades geogràfiques. Però tampoc falten els globus-puzle o trencaclosques, on l'encaix de les peces aconsegueixen la rigidesa esfèrica del conjunt.   

Globus terraqüi amb llum interior i un punter lluminós de localització de fets (ací aproximadament a la ciutat de València), controlable a través de les coordenades geogràfiques introduïdes mitjançant dos botons graduats.

 

La màgia de les imatges cartogràfiques i dels globus terraqüis ha donat lloc a tota mena de puzles, jocs didàctics, caricatures satíriques i icones. Trencaclosques, en aquest cas en forma de globus terraqüi cromat i magnètic.

Els globus informatitzats han aparegut darrerament al mercat com una joguina didàctica que, mitjançant un teclat o un punter digital, permet esbrinar topònims, informacions corresponents als llocs assenyalats, localitzar fenòmens i respondre a qüestions geogràfiques o històriques. Existeixen models infantils, molt simples i bàsics i d'altres bastant més complerts i evolucionats.

Els globus decoratius, encara que cartogràficament del tot secundaris, mereixen un apunt a part, per la seva recent i desbordant multiplicació: els permanentment giratoris, els destinats a penjar del sostre o ... a ser sostinguts mitjançant magnetismes a l'espai (!), els de colors cridaners, els fosforescent per a la nit, els globus-guardiola, etc., sense oblidar els vulgars però no per això menys populars mobles globus-bar per a ampolles. Tot plegat, confirma un cop més l'extraordinari valor iconogràfic permanent del globus.

Els globus digitals, finalment, són l'opció lògica de les immenses possibilitats de la cartografia informàtica actual. La primera gran i sorprenent aportació queda protagonitzada pel mapa continu inacabablement desplaçable en pantalla –i per què no de gran escala?– que de fet suposa la conquesta de la representació de la superfície contínua de l'esfera. Però també ha estat assumida amb sorprenent rapidesa i naturalitat la representació dinàmica del planeta en 3D, la seva visió perspectiva talment com en una projecció ortogràfica, però ara giratòria a voluntat que, si a més, ve associada a la funció zoom permet el somni mític del cartògraf: passar en un contínuum màgic de la contemplació del planeta Terra des de l'espai al detall del terrat de casa, en forma de mapa, d'autèntica fotografia o bé de la combinació d'ambdues coses.

Encara caldria destacar entre les darreres novetats de l'electrònica, el globus-pantalla, és a dir, la gran pantalla d'ordinador absolutament esfèrica que, amb el seu programari adient, permet la millor representació digital total i geodèsica de la Terra: la visió més espectacular i versàtil mai obtinguda ni imaginable abans de la informàtica.

Impressionant aspecte de la pantalla esfèrica d'ordinador per a projectar-hi digitalment el globus terraqüi amb qualsevol contingut cartogràfic.
Hypergloben, OmniSuite. Globocces, Hamburg i Institut für Geographie und Regionalforschung, Universitat de Viena. 
http://carto.univie.ac.at/www.univie.ac.at


Temes relacionats

Referències

ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-8109-3918-5. Castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos (1482-1897). Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.

EHRENBERG, Ralph E.: Mapping the World. An Illustrated History of Cartography. Washingtopn, DC. National Geographic Society, 2006. ISBN: 0-7922-6525-4.

HOLMES, Nigel: Pictorial Maps. History, Design, Ideas. Londres, The Herbert Press Ltd, 1992. ISBN: 1-871569-43-5.

MOKRE, Jan: Rund um den Globus. Über Erd- und Himmelsgloben und ihre Darstellungen. Viena, Bibliophile Edition, 2008. ISBN: 978-3-9502052-3-7.

RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.

Lectures recomanades

Diversos autors: Cartes et figures de la Terre. Centre Georges Pompidou, París, 1980. ISBN: 2-85850-058-4.

BERTHON, Simon i ROBINSON, Andrew: The Shape of the World. The Mapping and Discovery of the Earth. Chicago, Rand McNally, 1991. ISBN: 0-528-83419-3.

BRICKER, Charles i altres: Landmarks of Mapmakimg. An illustrated Survey and Mapmaking. Oxford, Equinox, 1981. ISBN: 1-872128-05-X.