• Imprimeix

Geocodificació

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

La geocodificació és el conjunt de mètodes de georeferenciació que expressen la posició geogràfica mitjançant referències a entitats geogràfiques de posició coneguda, en lloc de coordenades. Entesa com a operació, la geocodificació és el procés d'obtenir la posició en coordenades georeferenciades, ja siguin geogràfiques o projectades, a partir d'altres formes d'expressar la posició, mitjançant referències com és ara adreces de carrer, codis postals o altres.

Per a realitzar la geocodificació s'utilitza un programari especialitzat en aquest tipus d'operació, anomenat motor de geocodificació o geocodificador, que pot ser part d'un programa de sistemes d’informació geogràfica, una aplicació d'escriptori independent o un servei web que pot ser utilitzat des d'aplicacions web, ja siguin aplicacions de SIG web o aplicacions de caire general.

Un cop obtinguda la posició en coordenades, com a resultat de la geocodificació, les dades georeferenciades mitjançant adreces o codis, poden ser utilitzades en els sistemes d’informació geogràfica com qualsevol altre capa formada a partir d'elements geomètrics georeferenciats per coordenades i es poden visualitzar, representar en mapes i operar espacialment mitjançant operacions de geoprocessament. La geocodificació es pot emprar també per a generar les coordenades utilitzades en geoetiquetatge, però no és gaire habitual ja que en la majoria de casos les coordenades per a geoetiquetar continguts s'obtenen directament mitjançant GPS i altres formes de geolocalització o bé indicant manualment la posició sobre un mapa digital en un programa de SIG o una aplicació de cartografia web.

A més de la geocodificació, existeix també l'operació contrària, anomenada geocodificació inversa, que consisteix a obtenir l'adreça o en general el geocodi que correspon a una posició expressada en coordenades.

La geocodificació proporciona posicions en coordenades a partir de referències geogràfiques com adreces o codis.
Font: http://www.addressdoctor.com/en/address-management-solutions/address-plus/geocoding.html.

El nom de geocodificació prové del fet que s'utilitzen codis, o en general textos o informació alfanumèrica, els anomenats geocodis, per a indicar les referències a les entitats de posició coneguda, a partir de les quals s'obtindran les coordenades corresponents a la posició expressada per mitjà del geocodi. El tipus de geocodificació més coneguda és la geocodificació d'adreces, fins al punt que sovint el terme geocodificació es pren com a sinònim de geocodificació d'adreces. Això no obstant hi ha altres mètodes de geocodificació, principalment la geocodificació de codis zonals i la geocodificació de quadrícules. La georeferenciació per mitjà de topònims comparteix els mateixos principis i operacions que la geocodificació, per la qual cosa es pot considerar un tipus més de geocodificació i parlar de geocodificació de topònims, encara que les referències geogràfiques emprades no són pròpiament codis, sinó noms.

 Sumari:

  1. Origen
  2. Definició
  3. Localitzadors
  4. Geocodificació d'adreces
    4.1  Concordança d'adreces
    4.2  Determinació de la posició
          4.2.1 Interpolació d'adreces
          4.2.2  Atribució directa
    4.3  Factors a considerar en la geocodificació d'adreces
  5. Altres mètodes de geocodificació
    5.1  Geocodificació de codis zonals
    5.2  Geocodificació de topònims
  6. Geocodificació inversa
  7. Aplicacions
  8. Privacitat
  9. Temes relacionats
  10. Referències
  11. Lectures recomanades

 

Origen

La geocodificació d'adreces és el mètode de geocodificació més antic. El desenvolupament de la geocodificació d'adreces, començà en el període inicial dels sistemes d’informació geogràfica. El primer sistema de geocodificació d'adreces fou el format i estructura de dades DIME, Dual Independent Map Encoding (Cooke and Maxfield, 1967), ideada entre 1965 i 1967 pel US Census Bureau per a enregistrar la definició espacial de la xarxa de carrers de les poblacions dels Estats Units, juntament amb altres línies de límit d'unitats censals, amb la finalitat de definir les àrees estadístiques del cens del 1970 (Smith, 1967). L'estructura de dades DIME utilitzava únicament segments rectes i enregistrava la topologia completa per a cada segment (node inicial i node final, i polígons a l'esquerra i a la dreta de cada segment), a més dels rangs d'adreces a cada costat del segment en el cas dels carrers. A la dècada de 1980, l'estructura de dades DIME fou substituïda per l'estructura i format TIGER, Topologically Integrated Geographic Encoding and Referencing, més evolucionada (Maex, 1986).

Exemple de codificació dels trams de carrer segons l'estructura de dades DIME. 
Font: http://www.ncgia.buffalo.edu/gishist/DIME.html

La geocodificació de codis zonals és posterior i s'originà com a derivat de la geocodificació d'adreces, utilitzant només el codi postal com a adreça per a geocodificar (Van Est and Scheurwater, 1983; Raper et al., 1992). A partir de l'ús de codis postals, el concepte de geocodificaciól per mitjà de codis zonals es generalitza a tot tipus de codis identificatius de zones.

Definició

Tots els mètodes de geocodificació, i altres mètodes de georeferenciació indirecta, tenen en comú els següents trets característics:

  • la informació de posició de l'entitat o fet a situar s'expressa de forma alfanumèrica. És a dir, en taules, juntament amb la informació descriptiva de les entitats o fets, fins i tot en el cas de la localització per coordenades, mitjançant camps de la taula amb valors de x i de y.
  • per a obtenir la posició a partir d'adreces o geocodis es requereix altra informació geogràfica que actuï com a dades de referència. Les dades de referència són, típicament, elements geomètrics amb dades de localització associades, com per exemple trams de carrer o punts de portals amb adreces associades, zones amb codi de zona associat, etc.
  • la correspondència de la localització de l'entitat o fet a situar amb les localitzacions associades als elements que actuen com a dades de referència, per mitjà de programari especialitzat, el localitzador, permet obtenir les coordenades de la posició de de l'entitat a situar, generalment en forma d'elements geomètrics de tipus punt.

En síntesi, els mètodes de geocodificació permeten obtenir representacions geomètriques de la posició (punts definits per coordenades) a partir de formes de localització expressades de manera alfanumèrica.

Conceptualment, però, cal distingir entre l'operació de georeferenciar dades alfanumèriques d'entitats, mitjançant l'afegiment de l'adreça de cada entitat a la taula que conté les dades descriptives de les entitats, i l'operació d'obtenir les coordenades de la posició expressada per l'adreça de cada entitat. La primera operació és la geocodificació per adreces (o, en general, geocodificació per geocodis) mentre que la segona es la geocodificació d'adreces (o, en general, geocodificació de geocodis), que resulta possible a partir de la primera.

Semblantment cal distingir entre les dades de referència, formades per elements geomètrics de posició en coordenades coneguda que tenen associades adreces o altres geocodis (per exemple, punts que representen la posició de portals amb la corresponent adreça associada com a atribut), i les dades a geocodificar, que són dades alfanumèriques georeferenciades per mitjà d'adreces o altres geocodis (per exemple, una taula amb una relació d'establiments comercials que conté en un dels camps l'adreça de cada establiment). El resultat de la geocodificació, és a dir el conjunt de punts de coordenades corresponents a les adreces o geocodis, s'anomena dades geocodificades.

En l'operació de geocodificació d'adreces, el programari anomenat localitzador o geocodificador, cerca la concordança entre l'adreça associada a cada un dels registres de les dades a geocodificar i les adreces associades als elements de les dades de referència i retorna, com a posició en coordenades de l'entitat representada en cada un dels registres de les dades a geocodificar, la posició en coordenades de l'element d'adreça concordant. De manera semblant, en els altres mètodes de geocodificació s'obté per a cada geocodi la posició de l'element amb el geocodi associat que concordi.

A l'hora de realitzar la geocodificació d'adreces cal disposar, per tant, de les dades de referència necessàries, o bé elaborar-les associant adreces o altres geocodis a un conjunt de dades d'elements dels quals es conegui o sigui factible esbrinar l'adreça o el geocodi a emprar, i d'altra banda cal preparar les dades a gecodificar afegint-los la informació d'adreça o geocodi de cada individu. És a dir fer la geocodificació per adreces, prèviament a la geocodificació d'adreces.

Localitzadors

Un localitzador és un servei o recurs de localització, definit i emmagatzemat, que permet generar posicions geogràfiques a partir de localitzacions expressades per mitjà de referències alfanumèriques, com és ara adreces, codis postals o topònims (Zeiler, 1999). Els motors de geocodificació o geocodificadors més sofisticats permeten definir localitzadors i emmagatzemar-los per a ser reutilitzats.

La definició d'un localitzador comprèn l'especificació del conjunt de dades que actua com a dades de referència, la de l'estil d'adreça emprat (components i sintaxi específica de les adreces a geocodificar, que ha de coincidir amb el de les adreces de les dades de referència) i la dels paràmetres, generalment camps de la taula d'atributs o d'altres taules vinculades, necessaris per a associar a l'element corresponent la referència geogràfica donada i generar la posició corresponent. Per exemple, els camps que contenen les dades d'adreces associades als elements del conjunt de dades que actua com a dades de referència.

En els entorns client-servidor els localitzadors es poden emmagatzemar en els clients o bé en el servidor per tal que estiguin disponibles com a recurs per a tota una organització. D'altra banda, són nombrosos els servidors web que ofereixen serveis de cerca i geocodificació d'adreces, és a dir localitzadors d'adreces web.

Les localitzacions d'adreça, de codi zonal i de topònim requereixen la definició de localitzadors. Aquests darrers són, en la pràctica, localitzadors d'adreces modificats, que utilitzen estils d'adreça singulars, és a dir, definits per un codi o un  nom, en lloc de carrer i número.

Geocodificació d'adreces

L'operació de geocodificació d'adreces comprèn dues parts ben diferenciades, pel que fa a la naturalesa del problema a resoldre i dels mètodes de resolució aplicats en cada cas. En primer lloc, la concordança d'adreces, que consisteix a trobar l'element geomètric que té associada una adreça que es correspon amb l'adreça a geocodificar i que en gran part és un problema de cerca de noms de carrer concordants. En segon lloc, la determinació de la posició de l'adreça en relació a la geometria de l'element concordant un cop identificat aquest, que es resol en funció del tipus de geometria dels elements de referència (línies o punts) i de la modalitat d'associació d'adreces a l'element (rangs d'adreces o adreces individuals).

Concordança d'adreces

Els programes de geocodificació més simples cerquen la concordança d'adreces exacta i retornen les coordenades de l'element concordant o cap resultat si no troben cap element amb una adreça concordant amb l'adreça a geocodificar. Els motors de geocodificació més sofisticats admeten la cerca de concordança d'adreces aproximada aplicant diferents mètodes de resolució. En alguns casos s'estableix un sistema de puntuació de concordança per a cercar elements candidats i per a considerar que un candidat és una adreça concordant. En cas d'existir més d'un candidat, es presenten a l'usuari per tal que triï i estableixi la concordança manualment. Les adreces a geocodificar que no troben cap candidat es consideren adreces no concordants i són ofertes a l'usuari per tal que les revisi i efectuï el processament d'adreces descartades i l'operació de refer concordança. En d'altres s'utilitzen mètodes heurístics per a determinar un grau de concordança suficient que doni lloc a un resultat sense opcions d'intervenció per part de l'usuari.

Com a alternativa als mètodes clàssics emprats per a establir la concordança d'adreces, algunes recerques recents han desenvolupat aproximacions diferents basades en agents per a controlar els aspectes de la geocodificació d'adreces (Hutchinson, 2010). A més dels models basats en agents també s'han ideat nous algorismes de control i tècniques de correcció (Hutchinson and Veenendaal, 2011). En l'aproximació basada en agents, cada component d'una adreça és tractat com un agent individual, la qual cosa permet aplicar procediments de control de la concordança duals, basats alternativament en comunalitats i singularitats.

Determinació de la posició

Les adreces postals són la forma més corrent i pràctica d'expressar localitzacions en el medi urbà, tant en la vida quotidiana com en les aplicacions professionals i de l'administració pública. Moltíssima informació (persones, empreses, activitats, esdeveniments, accidents, crims, etc.) és georeferenciada per mitjà d'adreces i és directament convertible a posicions en coordenades, mitjançant la geocodificació d'adreces, si es disposa de les dades de referència adients. L'actual proliferació de carrerers digitals o pàgines grogues consultables per Internet n'és una bona mostra.

Les dades de referència, o carrerers digitals, emprades per a la geocodificació d'adreces solen ser de dos tipus: eixos lineals, que representen trams de carrer amb rangs d'adreces associades a cada costa, o punts que representen directament els portals amb la corresponent adreça associada. En el cas d'utilitzar com a dades de referència trams de carrer amb rangs d'adreces associades, la geocodificació d'adreces s'efectua mitjançant interpolació d'adreces. En cas d'utilitzar com a dades de referència portals amb una adreça associada, la geocodificació d'adreces s'efectua mitjançant atribució directa de la posició del portal a l'adreça concordant.

Interpolació d'adreces

Quan s'utilitzen trams de carrer amb rangs d'adreces associats, cada tram de carrer és un element lineal d'una certa longitud amb un rang d'adreces associat per a cada un dels costats del carrer, definits per una adreça inicial i una adreça final en el costat parell i una adreça inicial i una adreça final en el costat senar. A l'hora de geocodificar una adreça, el motor de geocodificació cerca el tram de carrer amb el rang d'adreces que conté l'adreça a geocodificar i estableix la posició de l'adreça dins del tram mitjançant una interpolació simple, que reparteix la longitud de l'element lineal que representa el tram en parts iguals segons el nombre d'adreces del rang del costat corresponent a l'adreça a geocodificar i situarà aquesta dreça en el punt corresponent a la part d'element lineal corresponent.

Així per exemple, una adreça com és ara Balmes 32 es trobarà dins del tram del carrer Balmes amb un rang d'adreces parell del 0 al 40. Aleshores, suposant que la longitud d'aquest tram sigui de 300 metres, cada adreça estarà separada per una distància constant de 15 metres, resultat de dividir 300 entre 20 que és el nombre d'adreces reals entre 0 i 40 ja que la numeració creix de 2 en 2. Per tant l'adreça 32 es trobarà en el punt situat a 240 metres al llarg de l'element lineal comptats des de l'origen del tram. Un cop determinat el punt, el programa en calcula les coordenades i retorna un punt amb aquestes coordenades com a resultat de la geocodificació d'adreces.

Exemple de geocodificació d'adreces basada en trams de carrer. La interpolació d'adreces situa el número 49 enmig del tram ja que el rang d'adreces d'aquest tram és 47-51. Font: Elaboració pròpia. 

La geocodificació d'adreces basada en trams de carrer amb rangs d'adreces associats a cada costat del carrer genera posicions estimades amb un cert grau d'imprecisió per a les adreces geocodificades, atès que ha d'interpolar la posició d'una determinada adreça assumint generalment una distribució uniforme (d'igual separació entre adreces) de les adreces al llarg del tram de carrer, que no sol ser real. D'altra banda, la interpolació d'adreces és també imprecisa en termes topològics, ja que l'ús de trams de carrer com a dades de referència genera posicions sobre l'eix del carrer i, si bé es poden aplicar desplaçaments laterals perquè les posicions es generin en el costat correcte del carrer, difícilment s'aconsegueix que les posicions caiguin a l'interior de les parcel·les o de les illes atès que la distància de desplaçament és constant per a tots els carrers i adreces geocodificades. Igualment les adreces inicials i finals del tram generen punts sobre els extrems del tram en lloc de fer-ho a l'interior, la qual cosa és errònia i dóna lloc a posicions superposades en cada cruïlla, tot i que es poden aplicar també desplaçaments finals per a pal·liar el problema.

Això fa que el resultat de la geocodificació mitjançant interpolació d'adreces tingui una precisió limitada, no apta per a aplicacions que requereixen situar correctament les adreces i relacionar-les amb el parcel·lari, com en el cas de les aplicacions de gestió de l'administració local. En canvi per a aplicacions en què basta una posició aproximada que permeti determinar si una dreça pertany a una illa o bé a una altra i fer recomptes d'adreces per illes o àrees superiors, com en el cas de les aplicacions de geomàrqueting, els carrerers lineals són suficients.

Atribució directa

En el cas d'utilitzar com a dades de referència punts que representen portals amb una adreça associada, la geocodificació d'adreces consisteix simplement a atribuir directament les coordenades del punt del portal a l'adreça a geocodificar concordant. La geocodificació basada en l'ús de punts amb adreces associades com a dades de referència és molt més precisa que la interpolació d'adreces, ja que la posició en coordenades que s'obté com a resultat de la geocodificació d'adreces és directament la posició del punt que representa el portal, generalment ubicat de forma precisa. A més, l'ús de portals com a dades de referència per a la geocodificació d'adreces també és més precís en termes topològics perquè les posicions resultants es generen a l'interior de les parcel·les illes. Per aquest motiu és el tipus de carrerer més emprat per a aplicacions precises, com les aplicacions de gestió d'administracions públiques com els ajuntaments. El desavantatge dels carrerers puntuals és el cost superior d'elaboració.

Exemple de geocodificació d'adreces basada en portals. L'atribució directa situa el número 18 exactament en la posició del portal corresponent. Font: Elaboració pròpia.

 

Factors a considerar en la geocodificació d'adreces

Hi ha un bon nombre de factors que influeixen en l'efectivitat i bondat dels resultats de la geocodificació d'adreces. Bàsicament es poden associar bé a les dades a geocodificar o bé a les dades de referència:

  • la qualitat de les dades d'adreces a geocodificar, que inclou el fet que les adreces a geocodificar estiguin normalitzades segons l'estil d'adreça emprat en la geocodificació i utilitzant la nomenclatura de carrers correcta; la validesa de les adreces indicades no sols en termes sintàctics sino d'existència real; la completesa de la informació d'adreces, tant pel que fa a components essencials (per exemple, el nom de carrer) com a l'absència de components que poden donar lloc a ambigüitats que provoquin errors en la geocodificació (per exemple, la manca de tipus de via pot induir errors si hi ha dos carrers amb el mateix nom i diferent tipus de via).
  • la qualitat de les dades de referència, que inclou també aspectes de normalització (cal haver establert una nomenclatura de noms de carrer exhaustiva i definida, amb una recopilació de variants o noms alternatius); aspectes de depuració sintàctica per tal de garantir el compliment d'un determinat estil d'adreça; i aspectes de completesa per tal de no ometre adreces en l'associació d'adreces als elements del conjunt de dades que actua com a dades de referència.

La qualitat de les dades d'adreces a geocodificar és responsabilitat de l'usuari i sovint cal una tasca prèvia considerable de depuració de les dades d'adreces a geocodificar per a resoldre inconsistències i mancances. La qualitat de les dades de referència és responsabilitat dels proveïdors de dades geoespacials (Ratcliffe, 2001).

Altres mètodes de geocodificació

La geocodificació de codis zonals, inclosa la geocodificació de quadrícules, i la geocodificació de topònims són altres mètodes de geocodificació. Aquests altres mètodes són essencialment extensions o variants de la geocodificació d'adreces, encara que presenten particularitats pel que fa al procediment per a determinar la posició.

Geocodificacióde codis zonals

La geocodificació per mitjà de codis zonals assigna a cada entitat georeferenciada un codi de zona que estableix la posició de l'entitat dins de la zona. Conseqüentment, la geocodificació de codis zonals retorna com a posició un punt representatiu de la zona corresponent, generalment el centroide del polígon. Pel que fa a la concordança entre el codi zonal associat a les dades a geocodificar i el codi zonal associat a les dades de referència poligonals, es tracta d'una cerca simple, per bé que els programes de SIG o els serveis web que disposen de mòduls de programari específics per a la geocodificació utilitzen el mateix motor de geocodificació d'adreces emprant un estil d'adreça particular que consta només d'un codi de zona, com és ara un codi postal.

Comparació entre la geocodificació d'adreces (esquerra) i la geocodificació de codis zonals (dreta).
Font: http://www4.ncsu.edu/~iaward/GIS520/code/assign5.html.

El tipus de codi zonal més conegut és el codi postal, del qual cada estat n'estableix nomenclatures específiques. Tanmateix, totes les unitats administratives, censals o estadístiques, i fins i tot les unitats cadastrals, s'utilitzen també per a la geocodificació per mitjà de codis zonals, especialment en el cas de les dades sociodemogràfiques dels censos de població i similars.

Lògicament la geocodificació per codis zonals és imprecisa però pot ser suficient per a aplicacions com el geomàrqueting que treballen amb unitats censals.

Geocodificacióde topònims

La geocodificació de topònims sol utilitzarpunts com a dades de referència, reduint a posicions puntuals la localització dels topònims corresponents a àrees o elements lineals, i per tant retorna punts com a resultat. A l'hora de cercar la concordança, els programes de SIG o els serveis web utilitzen el mateix motor de geocodificació d'adreces emprant un estil d'adreça singular que consta només d'un nom de lloc. En altres casos, però, es resol mitjançant una cerca alfanumèrica directa sobre els atributs dels punts que actuen com a dades de referència, ja que tractant-se de punts no cal generar nova geometria a partir dels elements de referència, simplement cal atribuir la posició del punt de les dades de referència concordant al topònim geocodificat. En aquest sentit, la geocodificació de topònims es comporta com la geocodificació d'adreces basada en portals, per bé que la concordança és més fàcil d'establir.

Geocodificació inversa

La geocodificació inversa és el procés oposat a la geocodificació, pel qual s'obté una referència o descripció textual d'una posició, com és ara una adreça, un codi postal, un codi d'unitat administrativa o un topònim, a partir d'una posició en coordenades.

La geocodificació inversa es duu a terme mitjançant operacions de selecció espacial per distància sobre les dades de referència d'adreces, d'unitats territorials o de topònims, per tal de trobar l'adreça, àrea o punt de toponímia més proper a les coordenades que es volen geocodificar. Aquesta funcionalitat se sol programar en forma de serveis web o mòduls de programari de SIG, de manera anàloga als serveis de geocodificació.

Quan es combina amb la geolocalització, mitjançant GPS o altres mètodes, la geocodificació inversa permet localitzar els dispositius mòbils mitjançant adreces o altres referències més còmodes i intel·ligibles per als usuaris que les coordenades i estalvia haver de recórrer a la visualització de mapes en els dispositius mòbils, de pantalla i memòria sempre limitades.

En els darrers anys ha augmentat molt la disponibilitat de serveis de geocodificació i de geocodificació inversa en forma de serveis web, utilitzables i programables per mitjà d'APIs, així com en forma d'aplicacions per a dispositius mòbils. Aquest tipus de serveis funcionen a partir de coordenades escrites per l'usuari, captades mitjançant GPS o introduïdes punxant sobre un mapa interactiu. Alguns exemples de serveis de geocodificació inversa són GeoNames o l'API de Google Maps.

Aplicacions

La geocodificació és la forma preferent de georeferenciació en un cert nombre d'aplicacions específiques o especialment significatives, entre les quals cal destacar les aplicacions de gestió de l'administració pública, el geomàrqueting i les nombroses aplicacions del web semàntic geoespacial.

Privacitat

La geocodificació i, especialment, la geocodificació inversa han motivat certa preocupació pel que fa a la protecció de dades personals, ja que la geocodificació inversa dades presentades en mapes, sobretot en el cas de mapes de salut, educació o ús de serveis, pot arribar a permetre localitzar adreces i identificar individus (Curtis et al., 2006; Brownstein et al., 2006). Tanmateix, la manca de privacitat rau sobretot en la publicació prèvia d'aquest tipus d'informació en documents cartogràfics o de text, digitals o analògics.

Temes relacionats

Referències

Brownstein, J.S.; Cassa, C.A.; Kohane, I.S. Mandl, K.D. (2006) "An unsupervised classification method for inferring original case locations from low-resolution disease maps", InternationalJournal of Health Geographics, 5, 56

Cooke, D. F. and Maxfield, W. H. (1967) "The Development of a Geographic Base File and its Uses for Mapping" in Urban and Regional Information Systems for Social Programs: Papers from the Fifth Annual Conference of the Urban and Regional Information Systems Association. Kent, Ohio: Center for Urban Regionalism, Kent State University.

Curtis, A.J.; Mills, J.W. and Leitner, M. (2006) "Spatial confidentiality and GIS: re-engineering mortality locations from published maps about Hurricane Katrina", InternationalJournal of Health Geographics, 5, 44.

Hutchinson, M.J. (2010) Developing an Agent-Based Framework for Intelligent Geocoding (Ph.D. thesis). Curtin University.

Hutchinson, M. J. and Veenendaal, B. (2011) "An Agent-Based Framework to Enable Intelligent Geocoding Services" in Proceedings ISPRS XXXVIII/4-W13. Disponible a http://www.isprs.org/proceedings/XXXVIII/4-W13/ID_17.pdf [consulta 20 desembre 2012]

Marx, R.W. (1986) "The TIGER system: automating the geographic structure of the United States Census", Government Publications Review, 13, 181-201.

Raper, J.F.; Rhind, D.W. and Shepherd, J.W. (1992) Postcodes: The New Geography. London: GeoInformation International.

Ratcliffe, J.H. (2001) "On the accuracy of TIGER-type geocoded address data in relation to cadastral and census areal units", International Journal of Geographic Information Sciences, 15 , 5.

Smith, C. (1967) "The New Haven Census Use Study: A General Description" in Urban and Regional Information Systems for Social Programs: Papers from the Fifth Annual Conference of the Urban and Regional Information Systems Association. Kent, Ohio: Center for Urban Regionalism, Kent State University.

Van Est, J. and Scheurwater, J. (1983) "The geographic base register and a geographic base file: the use of post codes as segment identification" in Proceedings of Spatially Oriented Referencing Systems Association Forum. College Park, Maryland.

Zeiler, M. (1999) Modeling our World. The ESRI Guide to Geodatabase Design, Redlands, California: ESRI Press.

Lectures recomanades

Goldberg, D.W. (2008) A Geocoding Best Practices Guide. Springfield, Illinois: NAACCR. http://www.naaccr.org/LinkClick.aspx?fileticket=ZKekM8k_IQ0%3d&tabid=239&mid=699 [consulta 20 desembre 2012]