• Imprimeix

Geocerca

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

La geocerca (geocaching) és un joc practicat a l'aire lliure que consisteix a trobar, amb l'ajuda d'un receptor de GPS o d'un dispositiu mòbil dotat de receptor GPS, un objecte amagat en un punt geogràfic a partir de les coordenades de l'amagatall.

La geocerca és una aplicació lúdica de la tecnologia dels sistemes de navegació global per satèl·lit (sistemes de posicionament global), que constitueix un bon exemple dels usos creatius espontanis o no previstos de la tecnologia geoespacial per part del gran públic, els quals formen part de l'anomenada neogeografia.

La geocerca es practica des de l'any 2000 i n'hi ha campionats nacionals i internacionals. Actualment hi ha més d'1,7 milions de geoamagatalls distribuïts en més de 200 països, publicats en diversos llocs web, i més de 5 milions de practicants de geocerca arreu del món (Groundspeak, 2012).

Logo internacional de geocerca. Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Geocaching

 

Sumari:

  1. Origen
  2. Definició
  3. Variants
  4. Aspectes controvertits
  5. Altres jocs relacionats
  6. Llocs  web de geocerca
  7. Temes relacionats
  8. Referències
  9. Lectures recomanades

 

Origen

La geocerca s'inicià l'endemà mateix que el Departament de Defensa dels Estats Units, propietari del sistema de posicionament global NAVSTAR-GPS, retirés el 2 de maig de 2000 la distorsió del senyal GPS anomenada disponibilitat selectiva que degradava la precisió del posicionament amb GPS sense correcció diferencial de 5 m a 100 m. Això féu possible que la lectura directa de posicions amb receptors GPS de baix cost i baixa precisió donés precisions de l'ordre de pocs metres, sense necessitat d'equips sofisticats ni de postprocessament, de manera que el públic no expert va poder començar a fer un ús senzill dels receptors de GPS per a qualsevol tipus d'activitat.

El primer geoamagatall documentat el va publicar Dave Ulmer, de Beavercreek, Oregon (EUA), el 3 de maig de 2000 en el grup de notícies sci.geo.satellite-nav, dedicat als sistemes de navegació global per satèl·lit, de Usenet (Ulmer, 2000). Tres dies després, el 6 de maig, havia estat trobat ja dues vegades. Actualment, el lloc, de coordenades 45° 17,46′ N 122° 24.80′ W, és marcat amb una placa commemorativa d'haver estat el primer geoamagatall.

El projecte de primer lloc web per a llistar geoamagatalls va ser anunciat el 8 de maig de 2000. El setembre de 2000 es va crear www.geocaching.com, que assumí la publicació de llistes de geoamagatalls.

Cada any s'organitza un dia mundial de la geocerca (Leap Day) en el qual els geocercadors de tot el món fan geocerques simultàniament. L'any 2010, commemorant els 10 anys de geocerca, es van enregistrar 78.313 troballes simultànies en un mateix dia, i el 2012 83.516 troballes.

Definició

La geocerca és una versió moderna del joc de la caça del tresor, que comparteix molts aspectes amb altres jocs de cerca, jocs de pistes, gimcanes i curses d'orientació.

La forma bàsica de geocerca consisteix a amagar un petit contenidor resistent a la intempèrie, com és ara una carmanyola de plàstic o una caixa metàl·lica, anomenat geocontenidor (geocache o cache), en un amagatall a l'aire lliure, dit geoamagatall, del qual s'enregistren i es publiquen al web les coordenades geogràfiques per tal que altres el cerquin i el trobin. Dins del geocontenidor s'hi col·loca un llibre de visites per tal que els geocercadors que el trobin deixin constància de la troballa. A més del llibre de visita, el geocontenidor, si té una mida suficient, sol contenir objectes de poc valor (fitxes, monedes, tiquets, etc.) que els geocercadors poden intercanviar deixant-ne d'altres de valor i contingut similar. En alguns casos es tracta d'objectes traçables, que els geocercadors van portant d'un geoamagatall a un altre.

Exemples de geocontenidors emprats en geocerca. Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Geocaching

El mitjà per a georeferenciar la posició dels geoamagatalls són les coordenades geogràfiques de latitud i longitud o també de vegades coordenades projectades, com és ara les coordenades UTM. En alguns casos es fan servir també referències geogràfiques indirectes, com és ara codis postals, topònims o adreces, que poden ser objecte de geocodificació, directa o inversa.

La posició dels geoamagatalls es publica sempre en el web per mitjà de llocs web de geocerca, especialitzats, que serveixen també per a associar i federar els geocerdadors, i que poden ser d'abast internacional, nacional o regional. Un geoamagatall es manté actiu indefinidament, mentre no es notifiqui que ha estat destruït (mugled, en l'argot de geocerca en anglès, derivat del terme mugle, "no mag", de les novel·les de Harry Potter).

La informació dels geoamagatalls (coordenades, descripció del geocontenidor, informació de visites recents, etc.) es pot descarregar dels llocs web de geocerca, generalment en forma de fitxers en format GPX, que es poden carregar directament en els receptors de GPS com a punts d'interès (waypoints). De la mateixa, manera els geocercadors registrats poden pujar, mitjançant fitxers GPX, la definició de nous geoamagatalls per a publicar-los. Els llocs web més desenvolupats permeten que els geocercadors puguin fer consultes per saber quins geoamagatalls hi ha en una determinada àrea geogràfica. Recentment, amb l'ús creixent de telèfons intel·ligents, dotats de receptors GPS, s'estan popularitzant les aplicacions per telèfons mòbils, com per exemple GeoBeagle (2012) o c:geo - opensource, que permeten connectar, cercar i descarregar informació dels llocs web de geocerca directament des dels telèfons mòbils. Al costat de les aplicacions per a mòbil, nombroses aplicacions web o d'escriptori permeten gestionar i organitzar dades de geocerca, realitzar consultes i personalitzar el registre de les pròpies activitats.

Variants

Hi ha un gran nombre de variants d'activitats de geocerca, segons el tipus de geoamagatall, de geocontenidor i contingut, i d'instruccions per a la cerca. Cada lloc web de geocerca té la seva pròpia política sobre quins tipus de geocerques admet o exclou. Els principals tipus de geocerques (Groundspeak, 2012) són els següents:

  • Tradicional o bàsica: Es defineix pel fet que el geocontenidor es troba a les coordenades indicades i la cerca es fa en una sola etapa. El geocontenidor ha d'incloure necessàriament un llibre de visites, però és opcional que inclogui objectes bescanviables o traçables. Dins de la variant tradicional s'inclouen geocerques de tot tipus de dificultat i complexitat. Algunes poden necessitar cerques laborioses i viatges llargs. Altres situen el geocontenidor en llocs particularment difícils com sota l'aigua, dalt de la copa dels arbres, en el cim d'una muntanya o en entorns difícils.
  • Multiamagatalls: És una variant que consisteix en múltiples troballes intermèdies, cadascuna de les quals proporciona les coordenades per a trobar la següent fins a l'última que conté el llibre de visites i els objectes bescanviables.
  • Codificada: És un variant de geocerca multiamagatalls, amb la diferència que les coordenades dels llocs següents, en lloc d'apaèixer escrites explícitament, s'han de trobar en elements del lloc, com per exemple una placa amb una data.
  • Amb misteri: En aquesta variant els geocercadors han de resoldre misteris o endevinalles per a deduir les coordenades o el llocs del geoamagatall.
  • Nocturna:És una variant de geocerca multiamagatalls pensada expressament per fer de nit, en la qual intervenen elements d'il·luminació com a etapes intermèdies o final.
  • De repte:És una variant que requereix completar algun tipus de prova o repte, com per exemple un cert nombre de troballes d'una determinada categoria o en un temps donat.
  • Inversa:En aquesta variant en lloc de proporcionar les coordenades del geoamagatall es dóna la descripció del lloc o del geocontenidor i cal retornar-ne les coordenades.
  • Itinerant: En aquesta variant s'encadenen diverses geocerques tradicionals canviant la localització del geoamagatall. Quanun geocercador troba el geoamagatall s'enduu el geocontenidor i l'amaga en un una nova localització que es publica i actualitza la localització anterior.
  • Virtual: És una variant que substitueix la cerca del geocontenidor tradicional per la d'un objecte o lloc descrits, com per exemple una placa commemorativa, un monument o una fita. Dins de la variant virtual, s'inclouen modalitats com trobar un accident geogràfic o geològic, o bé trobar una webcam pública que enregistri la troballa.
  • D'esdeveniment: Són geocerques que tenen lloc en un esdeveniment o aplec de geocerca, els geoamagatalls de les quals són efímers perquè només són actius durant l'esdeveniment. En el cas d'un esdeveniment amb més de 500 participants, es considera un megaesdeveniment. Alguns esdeveniments combinen la geocerca amb altres activitats, com per exemple la neteja de l'entorn. En altres casos, l'esdeveniment s'organitza entorn d'un conjunt de museus o exposicions i té un component formatiu o cultural a més del de geocerca.
  • Wherigo: És un tipus particular de geocerca desenvolupat per www.geocaching.com, que combina un joc d'aventures amb la geocerca. Requereix aplicacions i fitxers específics proporcionats pel creador d'aquesta modalitat.
  • Bit: En aquest cas el geoamagatall conté, en lloc d'un geocontenidor físic, la indicació d'una URL, usuari i contrasenya per a connectar-se i enregistrar la troballa.
  • Llibre de visites públic: És una modalitat que adreça el geocercador a un llibre de visites públic, com els dels museus o centres d'informació, que s'utilitza com a llibre de visites per a enregistrar la troballa.
  • USB: En aquesta variant s'utilitza una memòria USB com a geocontenidor.

Aspectes controvertits

Hi ha un codi ètic de geocerca (Geocacher's Creed, 2005) que estableix el comportament bàsic dels geocercadors, entre les regles bàsiques del qual hi ha el no posar en perill altres, minimitzar l’impacte sobre la natura, respectar la propietat privada i evitar l'alarma pública. A part, cada lloc web de geocerca estableix les seves pròpies regles de publicació de geoamagatalls.

Entre les crítiques o aspectes controvertits que desvetlla la geocerca hi ha en primer lloc l'alarma que pot causar el fet d'amagar objectes, que pot donar lloc a falses alarmes d'atemptats amb explosius. De fet, s'han donat alguns casos de geocontenidors destruïts per artificiers per aquest motiu. Una segona font de crítiques per part d'administracions i de particulars, és el fet que abandonar objectes en el medi l'embruta, encara que en general l'impacte és mínim. Un tercer aspecte, en fi, és el fet que determinats geoamagatalls són problemàtics, bé pel fet que s'ubiquen en llocs de propietat privada, bé perquè fomenten el pas per propietats privades, o bé perquè la ubicació en si i l'activitat al seu entorn és molesta per al públic (per exemple, en un lloc públic molt concorregut) o per al veïnat (en una àrea residencial). Possiblement, el fet que el component de repte s'hagi anat accentuant és el que comporta que alguns geoamagatalls puguin ser problemàtics.

Les activitats de geocerca no són en cap cas il·legals, però algunes administracions públiques, com per exemple l'estat de Carolina del Sud, a Estats Units, n'han regulat la pràctica restringint-la en entorns històrics, arqueològics o arquitectònics.

Altres jocs relacionats

Deixant a part la multitud de jocs de cerca del tresor i similars propers a la geocerca, hi ha algunes altres activitats o jocs relacionats específicament per l'ús de la tecnologia de sistemes de posicionament global. Entre aquests n'hi ha un parell de destacats:

  • Geodashing: Consisteix a visitar un conjunt de punts geogràfics aleatoris d'arreu del món, publicats, durant un període determinat de temps i descriure el lloc corresponent. L'objectiu del joc és visitar el major nombre de punts possible en el temps establert.
  • Degree Confluence Project: És un projecte internacional que promou el fet de visitar el major nombre possible d'interseccions de meridians i paral·lels de grau en grau.

Llocs web de geocerca

Cada país disposa generalment de llocs web de geocerca amb llistes locals de geoamagatalls. Altres llocs web de geocerca, principalment els d'Estats Units, tenen un abast mundial. Entre aquests, destaquen els següents:

  • Geocaching.com
  • NaviCache
  • Opencaching Network
  • TerraCaching
  • GPSgames
  • Opencaching.com

 

Temes relacionats

 

Referències

GeoBeagle (2012) http://code.google.com/p/geobeagle/      [consulta 7 setembre 2012]

Geocacher's Creed, (2005) http://www.geocreed.info/    [consulta 7 setembre 2012]

Groundspeak (2012) http://www.geocaching.com/    [consulta 7 setembre 2012]

Ulmer, D. (2000) https://groups.google.com/forum/?hl=en&fromgroups#!topic/sci.geo.satellite-nav/mchHczyzVHo    [consulta 7 setembre 2012]

http://en.wikipedia.org/wiki/Geocaching    [consulta 7 setembre 2012]

 

Lectures recomanades

Broyles, R.C. (2012)The Unofficial Field Manual to Geocaching. Houston, Texas: Sparkitect Media.

Cameron, L. (2011) The Geocaching Handbook. 2nd edition. Connecticut: The Globe Pequot Press.

Sherman, E. (2004) Geocaching: Hike and Seek with Your GPS.  New York: Springer-Verlag.