• Imprimeix

Didàctica de la cartografia

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

sinònim complementari: ensenyança de la cartografia
cs didáctica de la cartografía, enseñanza de la cartografía; fr cartographique didactique, l'enseignement de la cartographie; it mappatura didattica, insegnamento della cartografia; en didactic mapping, teaching of cartography; de didaktische Mapping, Lehre der Kartographie

SUMARI

  1. El caràcter instrumental i transversal de la cartografia
  2. La vella i la nova pedagogia
  3. Els grans recursos didàctics presents en atles i llibres de text escolars
  4. Els materials didàctics tradicionals de la cartografia
  5. Recursos especials
  6. Els nous recursos didàctics: cartografia i educació
  7. Temes relacionats
  8. Referències
  9. Lectures recomanades

Branca de la didàctica entesa com la disciplina que orienta, ajuda i dirigeix els processos d'ensenyament i aprenentatge, dedicada especialment a la cartografia (teoria, mètodes, tècniques i habilitats) on ha desenvolupat, des de molt antic, un gran camp d'estudi i aplicació.

Des del principi de la institucionalització de l'escola, el mapa hi trobà un lloc ben destacat degut a la importància capital que la geografia suposava en l'educació de l'infant i també al caràcter instrumental i instructiu de la pròpia disciplina cartogràfica.

L'ensenyament de la geografia i, de retruc, de la cartografia ha estat sempre present a l'escola, fins al punt que els mapes murals i el globus terraqüis han format part insubstituïble de la iconografia de l'aula. SMITH, Asa: Primer libro de geografía de Smith o Geografía elemental. Nova York, Appleton y Ca., 1854 i 1867.

I és que la cartografia constitueix una molt peculiar i fascinant disciplina, dedicada a la comunicació gràfica sobre els fets territorials, situada entre la interdisciplinarietat multimetodològica i els seus variats camps d'aplicació, que resulta extraordinàriament transversal i integradora de tots els diversos continguts de la geografia i de tota mena de ciències de la Terra, tant físiques com socials.

El caràcter instrumental i transversal de la cartografia

Efectivament, com a disciplina, la cartografia es basa ella mateixa, com a vehicle de la comunicació territorial que és, en les matemàtiques i la mètrica, la geometria i la representació gràfica, la topologia i les relacions espacials, les localitzacions i contextualitzacions, l'observació i la comparació, el desenvolupament del llenguatge visual i l'aplicació de les seves propietats perceptives, etc. Però a més, des del punt de vista de les seves aplicacions, la cartografia és requerida per quasi tot l'espectre de les matèries d'estudi a la vegada que els serveix d'interessant recurs descriptiu i explicatiu. Aquesta amplitud argumental comporta, en conseqüència, un doble i valuós vessant didàctic:

  • a) La didàctica del propi aprenentatge, prou atractiu i enriquidor pels variats mètodes i habilitats –bases teòriques i tècniques– que intervenen en l'aixecament del mapa topogràfic i en l'elaboració dels mapes temàtics, cosa que suposa, per cert, un interessant pretext per a l'aplicació i les pràctiques de moltes altres matèries d'estudi, tant de ciències com de lletres.
  • b) L'aplicació –utilització i elaboració– dels propis mapes i materials cartogràfics com a recursos indispensables en l'aprenentatge i la didàctica de quasi totes les altres matèries escolars de tots els nivells i especialitzacions: la geografia general i regional, la història, les ciències socials, les ciències naturals, la geologia, la geomorfologia, les matemàtiques, l'estadística, la biologia, la botànica, l'economia, l'urbanisme, l'ecologia, la física, etc.

Un tema didàctic recurrent de la primera meitat del segle XX: la nova representació amb corbes de nivell comparada amb l'antic sistema de normals en un magnífic manual suís destinat al grau superior de les escoles primàries. ROSIER, W.: Manuel-Atles. Ginebra, Suïssa, Librairie R. Burkhardt, 1913.

 

De la vista perspectiva al plànol: una introducció ràpida i elemental a la cartografia, convertida en un clàssic de la literatura escolar. ROSIER, W.: Manuel-Atles. Ginebra, Suïssa, Librairie R. Burkhardt, 1913. 

La vella i la nova pedagogia

Durant anys, la didàctica de la cartografia evolucionà de la mà de la geografia i al compàs de l'evolució de la pedagogia, i passà dels mètodes passius i memorístics dels primers temps als de l'escola activa i participativa, basada ara el la llibertat responsable, l'observació reflexiva i el treball de camp. En aquest nou context, ple de fe i entusiasme educatiu, la cartografia va poder desplegar tot un munt de potencialitats lligades a l'expressió gràfica, al coneixement i el compromís amb el medi natural i social, i lligades sempre amb l'aplicació pràctica d'altres importants matèries, principalment la matemàtica, la geometria i les ciències naturals.

També en els tractats de cartografia abunda la didàctica, en aquest exemple destinada a explicar l'efecte formal de diferents projeccions cartogràfiques. ECKERT, Max: Kartenkunde. Berlín, Walter de Gruyter, 1950.

Els grans recursos didàctics presents en atles i llibres de text escolars

En relació directa amb aquelles importants revolucions pedagògiques de l'època, resulta veritablement sorprenent la quantitat i qualitat de recursos didàctics presents, des de fa bastant més d'un segle, en els prolegòmens dels atles escolars i en els llibres de text de geografia. La presentació d'alguns temes bàsics, com per exemple l'escala, la simbologia o la representació del relleu, mostren una gran riquesa comunicativa no exempta de modernitat, però fins i tot altres més complexos com són les projeccionso la generalització cartogràficano es queden pas enrere. El tracta d'exposicions simples i esquemàtiques, predominantment gràfiques, que insinuen i suggereixen molt més del què poden arribar a explicar en tant poc espai i nivell. 

Suggestiva proposta didàctica d'una seqüència topogràfica, des del plànol a l'alçat amb el corresponent perfil, a través de 5 passos amb successives elevacions angulars des dels 90° de la visió perpendicular al territori, als  80°, 60°, 40°, 20° i 0°. Idea i realització de Sumpta Boba i Caballé, executada amb el programa Surfer de Golden Software, sobre el turó de Montcabrer, a Cabrera de Mar (el Maresme).

Els materials didàctics tradicionals de la cartografia

Entre els materials i recursos més habitualment utilitzats en l'ensenyament figuren els mapes murals escolars, per a penjar a l'aula, els globus terraqüis, els mapes i globus muts, els atles –principalment els infantils i els escolars bàsics i de nivell mitjà–, així com altres elements molt heterogenis que poden anar des de trencaclosques i jocs de sobretaula fins als actuals mitjans multimèdia.

Els mapes murals escolars constitueixen cartografiats geogràfics de gran format per a ser mostrats col·lectivament a classe i corresponen, predominantment, a mapamundis i planisferis, conjunts continentals i grans regions. També ha estat freqüent l'edició de mapes murals escolars per a l'ensenyament de la història. En general, uns i altres constitueixen una cartografia bastant rudimentària, poc evolucionada i amb escassa densitat d'informació, que no aprofita gens els diferents nivells potencials de lectura fortament jerarquitzada que podrien permetre (per exemple a uns 10 m, a 3 o 4 m, i fins a una lectura afinada i molt més propera per a fets de menor importància relativa). De tota manera, entre l'abundant material disponible, destaquen algunes edicions de qualitat com les degudes a Justus Perthers, hereves de la millor cartografia alemanya del segle XIX. Altra cosa és la possible utilització a l'aula d'altres mapes de gran format, no pròpiament escolars, de disseny i qualitat contrastada com els americans de la National Geographic o de diverses prestigioses institucions.

Una de les moltes aproximacions a la geografia i a la cartografia mitjançant l'anomenat i didàctic mètode topogràfic, que sol partir del pupitre, l'aula, l'escola, el barri, el poble, la comarca... reduint progressivament l'escala i augmentant la generalització, i eixamplant el territori en cercles concèntrics amb simbologies i nomenclatures. DDAA: Géographie-Atlas. París, Vve. Ch. Poussielgue, 1910.

Respecte al globus escolars, el tret actual més característic ha estat sens dubte l'extensa i diversificada producció industrial amb qualitats prou acceptables, i la seva sorprenent difusió a preus molt econòmics, cosa que ha propiciat el seu consum massiu per part dels escolars de totes les edats, esborrant l'antic estigma de material car reservat quasi exclusivament per a l'escola.

Els atles escolars, semblantment amb el què ha passat amb els globus terraqüis, han proliferat de forma extraordinària a tots els països del món, i han evolucionat amb nous productes com ara els atles infantils, encara que en tots aquests casos els seus plantejaments cartogràfics i didàctics, així com la corresponent realització tècnica i l'edició presenten uns graus de qualitat extremadament diferents, sovintejant obres incomprensiblement lamentables.

Curiosament, els abans populars mapes muts han sobreviscut poc evolucionats, amb una vida làngida i escassa presència a l'escola actual, igual com ha passat amb altres materials didàctics de cartografia, com són els trencaclosques (convertits ara en grans passatemps per a adults) o bé diferents i rebuscats jocs de sobretaula, avui quasi testimonials, sinó desapareguts, possiblement a remolc dels nous i desorientats criteris de l'ensenyament de la geografia a l'escola, i amb la competència definitiva de mapes i globus interactius i de la infinitat de nous recursos digitals i en la xarxa.

El perfil d'Europa actual i si el mar pugés 200 i 1000 m respectivament, un recurs simple i potent, basat a la vegada en el concepte de corba de nivell, que esquematitza molt bé una primera aproximació al relleu. CROSELLES, Juan i Joaquín: Geografía universal.Granada, Editorial Urania, 1917.

 

Curioses estratègies didàctiques aparegueren durant la primera part del segle xx. Certes simetries de terres i mars, com la massa triangular de l'antic món que correspon al triangle invertit de l'oceà Pacífic, o els triangles amb la punta cap al sud de les dues Amèriques que corresponen a les dues conques triangulars de l'Atlàntic, serveixen d'esquema mnemotècnic per al traçat del planisferi de Mercator. IZQUIERDO CROSELLES, Juan i Joaquin: Compendio de Geografía Universal. Granada, Urania, 1916, 1935.

Recursos especials

Els mapes destinats per a cecs i discapacitats visuals representen una especialitat força interessant, degudament consolidada i, avui, prou desenvolupada de la didàctica especial. Es tracta de productes en relleu tàctils, essencialment amb textures uniformes de punts o ratlles per als mars i oceans, línies contínues repujades per a les costes i els rius i discontínues per a les fronteres, símbols puntuals repujats en forma de cercla acompanyats amb les inicials en braille per a les ciutats, etc. L'organització de l'ONCE de Barcelona guarda uns magnífics exemplars del primer terç del segle XX, elaborats, sobre planxa de coure, per la seva institució catalana precursora: el Sindicat de Cecs de Catalunya. Actualment, a més, amb una abundant oferta, aquests mapes especials són modelats en planxes plàstiques impresos amb colors molt vius (simbologies de superfície) com a ajuda al discapacitats amb algun grau de visió. Existeixen també exemplars de plànols urbans i dels ferrocarrils metropolitans, així com alguns mapes temàtics i globus de sobretaula fabricats amb els mateixos procediments.

Altres interessants exemples per a l'aprenentatge del traçat de croquis cartogràfics extrets de: FRAYSSE, Antonin: Cahier de cartographie. Le Monde. París, Armand Colin, v. 1940.

 

Un recurs d'aprenentatge de conceptes i nomenclatures, amb més de dos segles de tradició, per a acompanyar els mapes d'un atles o d'una geografia escolar: un paisatge amb tota mena de fenòmens geogràfics amb el seus noms genèrics; poc sofisticat i ben eficaç en el context d'una cultura visual,.Atles geogràfic d'Andorra. Andorra la Vella, Govern d'Andorra, 2005. ISBN: 99920-0-418-5.

Els nous recursos didàctics: cartografia i educació

L'esclat de recursos didàctics (formatius, informatius i de tota mena) arran l'eclosió de la informàtica qüestiona cada cop més l'actual funció de la institució escolar en un món acceleradament canviant i, de moment, bastant desorientat. Possiblement l'escola, si és que en el futur encara subsisteix i assumeix una bona part de la responsabilitat en l'educació de les noves generacions, caldrà que replantegi amb valentia, autoritat i claredat els seus objectius pedagògics emmarcant-los en una nova filosofia de l'educació més preocupada per l'ètica, la solidaritat, la dignitat i l'emancipació personal i social. Si fos així, el desenvolupament de la didàctica en si mateixa, ara amb més i millors recursos com mai ningú hauria pogut imaginar, perdria una significació que tal vegada havia arribat a ser excessiva i permetria posar més èmfasi en la selecció dels objectius formatius i veritablement educatius de la pedagogia en majúscula, a poder ser, més nobles i humans.

Els mapes tàctil en relleu, constitueixen  un recurs  amb quasi un segle d'existència, destinat al cecs i discapacitat visuals; aquest últims poden ajudar la seva percepció amb colors impresos molt vius. Estan informats amb textures, línies sobresortint i toponímia o les seves inicials en braille. Mapa polític d'Europa destinat a discapacitats visuals i editat per l'Organització Nacional de Cecs. 2005.

Temes relacionats

atles escolar
atles infantil
bloc-diagrama
globus terraqüi
mapa escolar
mapa topogràfic
maqueta
perfil
plànol

Referències

CATLING, Simon: Mapstart (núm. 1, 2, 3 i OS). Glasgow, Collins-Longman Publishers, 1993. ISBN: 0-00-360-315-6 / 316-4 / 317-2 / 274-5.

CORBERÓ, M. Victòria, PARERA, M. Antònia i altres: Fer mapes. Madrid, Ed. Alhambra,1988. ISBN: 84-205-1783-6.

LE FUR, Anne: Pratiques de la Cartographie. París, Armand Colin Editions, 2000, 2004, 2007 (2a). ISBN: 978-2-2003-5190-8.

LINES, Clifford: Looking Around (1, 2, 3, 4 i Teacher's Manual). Amersham (R.U.), Hulton Educational, 1984. ISBN: 0-7175-11707 / 11715 / 11723 / 11731 / 12749.

MARGARIT, Maritxell: Això és la cartografia. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya i Editorial Mediterrània, 2005. ISBN: 84-393-6949-2.

MOKRE, Jan: Rund um den Globus. Über Erd- und Himmelsgloben und ihre Darstellungen. Viena, Bibliophile Edition, 2008. ISBN: 978-3-9502052-3-7.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Teoria i pràctica dels atlas escolars. Barcelona, Universitat de Barcelona, Col. Tesis Doctorals Microfitxades, núm 500, 1989. ISBN: 84-7528-720-4.

RAMAZZINI, Graziana i BLASCO, Aurora: Pràctiques de cartografia. Barcelona, Editorial Teide, 1999. ISBN: 84-307-4322-7.

RÍO BARXA. Francisco Xavier: Didáctica da Geografía. Vigo, Editorial Galaxia, 1981. ISBN: 84-7154-397-4.

SCOTT, Nancy: Understanding Maps. Il·lustracions de Ronald Lampitt. Loughborough, Anglaterra, Ladybird Books, 1967. ISBN 13: 9780721401157.

VILARRASA, Araceli i COLOMBO, Ferran: Migjorn. Exercicis d'exploració i representació de l'espai. Barcelona, Editorial Graó, 1987. ISBN: 84-85729-75-7.

Lectures recomanades

SOLÉ SABARÍS, Lluís: "Atles escolars i lectures cartogràfiques", a Revista de l'Institut- Escola, núm. 17. Barcelona, Generalitat de Catalunya, maig de 1934.

GRAVES, Norman J. (coord.) New Unesco Source Book for Geography Teaching. Unesco, Prentice Hall Press, 1982. ISBN-13: 978-0582361218. Trad. al castellà: Nuevo método para la enseñanza de la geografía. Barcelona, Editorial Teide / UNESCO, 1989. ISBN: 84-307-7343-6.

RABELLA i VIVES, Josep M.: "Els atles a l'escola", a Perspectiva Escolar, núm. 193, Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat, març de 1995. ISSN: 0210-2331.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.