• Imprimeix

Atles lingüístic

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: atles de la llengua
cs atlas lingüístico; fr atlas linguistique; it atlante linguistico; en atlas of languages, linguistic atlas ; de Sprachenatlas

SUMARI

  1. El gran Atles Lingüístic del Domini Català
  2. Els materials del projecte ALDC
  3. La publicació de l'Atles Lingüístic del Domini Català
  4. La publicació en xarxa de l'Atles Lingüístic del Domini Català
  5. Altres tipus d'atles lingüístics
  6. Temes relacionats
  7. Referències
  8. Lectures recomanades

Atles temàtic format, principalment, per mapes que estudien i descriuen aspectes i característiques de les distribucions espacials d'una o diverses llengües.

La llengua constitueix, com a fet comunicatiu essencialment social, propi d'una comunitat humana sobre el seu territori, un fenomen que requereix inevitablement ser degudament estudiat en mapes. Un senzill mapa lingüístic de la península Ibèrica. RABELLA i VIVES, Josep M.: Nuevo atlas de España. Geografía general y temàtica. Barcelona, Salvat Editors, 2001. ISBN: 84-345-0525-8.

Els mapes lingüístics constitueixen a tot el món i a hores d'ara un tipologia força consolidada, desenvolupada en molt diversos models i enfocaments; cal destacar el fet indiscutible del caràcter essencialment comunicatiu i, per tant, social de les llengües, lligades de forma indissociable als espais geogràfics que ocupen, al territori i a tot el què s'hi esdevé: establiments, difusions, evolucions i influències, extensions i replegaments, repressions i imposicions, tensions, contraposicions i lluites de poder, relacions culturals i comercials, migracions, etc., cosa que justifica l'oportunitat de l'expressió cartogràfica, en totes les seves variables, com una de les millors i més eficaces eines d'estudi i anàlisi, complementàries, si més no, d'altres informacions cartogràfiques temàtiques, sobretot de caràcter històric i social.  

Malgrat aquesta gran diversitat assenyalada de tècniques de cartografiats dels diferents fets que pertanyen a les llengües, probablement pugui afirmar-se que els models més habituals i desenvolupats d'aquests mapes en troben en els atles lingüístics, especialment en els que centren el seu estudi en la localització i extensió de la variabilitat lèxica, morfològica i sintàctica d'un conjunt seleccionat de mots i expressions d'una determinada llengua sobre el territori del seu domini.

La història de l'Atlas lingüístico de la península Ibèrica i un atles lingüístic-etnogràfic de Costa Rica. CORTÉS CARRERES, Santi i GARCIA PERALES, Vicent (ed.): La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. València, Universitat de València, 2009, ISBN: 978-84-370-7478-8. QUESADA PACHECO, Miguel Ángel: Atlas lingüístico-etnográfico de Costa Rica. San José, EUCR, 2010. ISBN: 978-9968-46-137-5.       

El precursor d'aquests atles lingüístics actuals va ser l'Atlas Linguistique de la France elaborat per Jules Gilliéron i Edmond Edmont entre 1902 i 1910. Existeix una notable tradició d'atles lingüístics amb nombroses i interessants obres elaborades a Alemanya, França, Itàlia, Occitània, Brasil, Mèxic, Nord-Amèrica i a molts altres països.

A la nostra península cal citar l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, dirigit entre 1930 i 1954 per Tomás Navarro Tomás, amb enquestes realitzades per Francesc de Borja Moll, Aurelio M. Espinosa [fill], Luís F. Lindley Cintra, Armando Nobre de Gusmão, Aníbal Otero, Lorenzo Rodríguez-Castellano i Manuel Sanchis Guarner. Però, dissortadament roman avui gairebé inèdit ja que només se'n publicà un volum, encara que, actualment el CSIC en prepara una edició en línia, dirigida per Pilar Garcia Mouton.

Elaborat des de Catalunya, hi hagué com a precedent de primer atles lingüístic de les terres de llengua catalana el d'Antoni Griera i Gaja (Atlas Lingüístic de Catalunya), pensionat a Halle i Zuric per la Mancomunitat (1923-1929).

Avui, l'atles lingüístic més important dedicat a la llengua catalana i un dels més extensos i probablement de major prestigi internacional és, sens dubte, l'Atles lingüístic del domini del català, obra conjunta de Joan Veny i Lídia Pons, editat des de l'any 2001, en nou volums i amb diversos i valuosos materials complementaris.

El gran Atles Lingüístic del Domini Català

Es tracta d'un extens i erudit projecte de dialectologia que és desenvolupat a l’Institut d’Estudis Catalans. Comprèn tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu general posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978 segons els mètodes convencionals de la dialectologia. La paraula atles que dóna nom al projecte té relació amb el fet que aquests materials estan organitzats per a ser presentats principalment en forma de mapes.

Dues pàgines prou representatives de cartografiat d'inventari en un estudi exhaustiu de recerca de la llengua catalana. VENY i CLAR, Joan i PONS i GRIERA, Lídia: Atles lingüístic del domini català. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, ISBN: 8472834352.

L’etapa actual del projecte va anar precedida d’una fase prèvia, auspiciada per la Universitat de Barcelona i pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que va consistir en la recollida de dades. Es tracta de materials de llengua oral enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics; una part s’ajusta a l’estructura d’un qüestionari preguntat en forma d’enquesta i una altra part són narracions lliures.

L’any 1989 l’Institut d’Estudis Catalans va acollir l'extens treball i va començar una nova etapa amb un enfocament regular i sistemàtic; des de l’any 1998, i de manera continuada, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, es publiquen en diferents formats els materials que es preparen i s’interpreten en el marc del projecte.

Els materials del projecte ALDC

Els materials corresponen a enquestes fetes a informadors de 190 localitats, que representen totes les àrees dialectals del domini lingüístic i tota mena de poblacions, des de capitals de província fins a llogarets força aïllats. Pel que fa a la selecció d’informadors, es va optar per la franja d’edat més avançada, pels que tenien una formació escolar elemental i es va procurar que tant ells com els seus pares fossin nadius de la comarca.

Al final de l’etapa prèvia, el projecte constava d’un dietari d’incidències en nou quaderns i d’un corpus de dades lingüístiques format per un arxiu sonor, un arxiu escrit en signes fonètics i un altre arxiu d’il·lustracions, amb gairebé 3.000 fotografies i dibuixos. Per la naturalesa del contingut i pels anys de realització de les enquestes, aquests materials constitueixen també un valuós reflex etnològic de l’època.

El corpus pròpiament lingüístic està format per dos blocs, els materials obtinguts amb l’aplicació del qüestionari, i els textos orals lliures que, per les seves característiques, són anomenats etnotextos.

El qüestionari comprèn gairebé 2.500 ítems, distribuïts en 21 capítols, que corresponen, aproximadament, un 83 % a lèxic i un 17 % a morfologia, a sintaxi i a fonosintaxi. La part de lèxic és molt variada i té en compte gairebé tots els aspectes de la vida i de la cultura rural de l’àmbit català de la meitat del segle XX: des de les parts del cos, la casa, el vestit o les relacions familiars, fins a les feines del camp, de la mar o de la vida pastoral, i passant pels jocs infantils, els oficis, la topografia, la meteorologia, els animals i els vegetals. Els etnotextos són narracions orals lliures enregistrades a l’acabament de l’enquesta o bé explicacions complementàries fetes per alguns informadors mentre responien una pregunta del qüestionari; són explicacions sobre la vida diària d’una gran riquesa temàtica.

Acollit el projecte per l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1989 es va començar a treballar en: a) la creació d’una base de dades informatitzada, que comprèn els materials obtinguts a partir del qüestionari; b) la selecció i transcripció dels textos enregistrats en forma de narració lliure.

La publicació de l'Atles Lingüístic del Domini Català

Els materials del projecte es difonen en forma de llibre a través de tres tipus de publicacions fonamentals:

  • 1. L’Atles Lingüístic del Domini Català. Són nou volums amb els materials que corresponen a la base de dades informatitzada, es presenten fonamentalment en format cartogràfic i són els resultats obtinguts a les 190 localitats amb l’aplicació del qüestionari. Els volums es publiquen de manera ordenada i agrupen les respostes que corresponen als 21 capítols inicials. De moment, han aparegut els volums següents: 1. Introducció. El cos humà. Malalties (2001), 2. El vestit. La casa i ocupacions domèstiques (2003), 3. Família. Món espiritual. Jocs. Temps. Topografia (2006), 4. El camp i els cultius (2008), 5. Indústries relacionades amb l’agricultura. Els vegetals (2010), 6. La vida pastoral. Els animals domèstics (2012).
    En general, tots els volums tenen una estructura paral·lela: 1) Una introducció. En el volum primer aquesta part explica les característiques i la gestació del projecte i dóna la fitxa tècnica de les localitats i dels informadors, i en la resta de volums fa una presentació específica del volum. 2) L’apartat cartogràfic. És la part fonamental de cada volum i està formada per un conjunt de mapes físics, cada un amb un enunciat i on cada localitat té un número assignat. En cada mapa les respostes dels informadors figuren al costat del número de la població corresponent. 3) Unes llistes de material no cartografiat. Són respostes a alguns enunciats que, per la naturalesa dels resultats, no ha semblat adequat presentar en forma de mapa. 4) Un recull de fotografies i de dibuixos que il·lustren alguns dels enunciats del volum. 5) Un apartat amb diferents tipus d’índexs.

Una acurada derivació i adaptació del gran Atles lingüístic del domini català per als nivells secundaris i el públic en general. VENY, Joan: Petit atles lingüístic del domini català. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007-2010. ISBN:978-84-7283-942-7.

  • 2. El Petit Atles Lingüístic del Domini Català. Són nou volums, també en avançat curs de publicació, que s’elaboren a partir dels materials que es van publicant en l’Atles Lingüístic del Domini Català. Els materials es presenten comentats a partir d’una representació cartogràfica, són de caràcter interpretatiu i cada mapa és el resultat d’estudiar i d’interpretar un fenomen lingüístic segons les dades que presenten els mapes i les llistes de l’altre atles. De moment, han aparegut tres volums: Volum 1, 2007; Volum 2, 2009; Volum 3, 2011. Els volums tenen una estructura paral·lela: 1) Una breu presentació, amb indicacions pràctiques. 2) Un apartat cartogràfic, que és la part fonamental. Està format per un conjunt de mapes poligonitzats, cada un dels quals representa, a través de la combinació de colors, una interpretació sobre com un determinat fenomen lingüístic repercuteix sobre el domini lingüístic del català; en cada mapa la interpretació es complementa amb un comentari detallat sobre els factors històrics i sincrònics involucrats en el fenomen. 3) Una bibliografia. 4) Un glossari amb la terminologia lingüística usada. 5) Un índex alfabètic de tots els mots comentats.
  • 3. Els etnotextos. Son tres volums dedicats, respectivament, al català oriental, al català nord-occidental i al valencià. De moment, s’ha publicat el volum primer, Etnotextos del català oriental (1998). El volum publicat comprèn una introducció, 152 textos presentats en transcripció fonètica i en grafia convencional, un glossari de formes dialectals contextualitzades i amb indicació del text on apareixen, un recull d’il·lustracions i una reproducció en casset d’una selecció dels textos transcrits.

La publicació en xarxa de l'Atles Lingüístic del Domini Català

Actualment, a través d’Internet s’ha iniciat una nova fase de difusió dels resultats del projecte, que comença amb la posada en xarxa dels materials de la base de dades que corresponen a l’Atles Lingüístic del Domini Català, començant pel volum primer El cos humà. Malalties, publicat en forma de llibre l’any 2001.

Altres tipus d'atles lingüístics

Tal com abans ja estat apuntat, el creixent interès de la filologia internacional per aprofundir en l'estudi dels diferents dominis lingüístics de tot el món i la seva variabilitat espacial ha portat, actualment, a una diversitat de modalitats d'atles lingüístics de gran interès, com són els atles lingüístics de l'entonació, els onomàstics, els d'un camp semàntic (per exemple l'ornitonímic), els d'una àrea dialectal, els lingüístics pluridimensionals, etc., molts d'ells elaborats amb suport multimèdia, i alguns amb el gran valor afegit en aquest cas dels originals i particulars registres fonètics que permeten avui la cartografia digital acompanyada amb els adients recursos audio-visual.

Temes relacionats

atles
atles enciclopèdic
atles escolar
atles temàtic
cartografia
mapa temàtic

 Referències

CORTÉS CARRERES, Santi i GARCIA PERALES, Vicent (ed.): La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. València, Universitat de València, 2009. ISBN: 978-84-370-7478-8.

ORMELING, F.J. i BERTRAND, R.J.M.J.: Atlas. Enschede (Països Baixos), ITC, 1981. s/ISBN.

QUESADA PACHECO, Miguel Ángel: Atlas lingüístico-etnográfico de Costa Rica. San José, EUCR, 2010. ISBN: 978-9968-46-137-5.

VENY i CLAR, Joan i PONS i GRIERA, Lídia: Atles lingüístic del domini català. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 9 volums, des de l'any 2001. ISBN: 8472834352.

VENY, Joan: Petit atles lingüístic del domini català. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 9 volums, des de l'any 2007. ISBN: 978-84-7283-942-7. 

WOLTER, J.A. i GRIM, R.E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.

Lectures recomanades

ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.

CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.

GIMENO, Montserrat (coordinadora), VENY, Joan (assessor) i altres: Mapes per a l'estudi de la llengua catalana. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Vic, Eumo Editorial, 1992. ISBN: 84-7602-870-9.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, 2on Congrés Català de Geografia, Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.