• Imprimeix

Atles escolar

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

cs atlas escolar; fr atlas scolaire; it atlante scolastico; en school atlas; de Schulatlas,

 

SUMARI

  1. Origen i evolució
  2. Objectius i diferents nivells d'atles escolars
  3. Temes relacionats
  4. Referències
  5. Lectures recomanades

Atles de divulgació o de nivell mitjà, amb continguts i enfocaments essencialment didàctics i destinat, específicament, al públic escolar, com a material complementari dels seus llibres de text.

 

La portada del primer atles escolar de la Península Ibèrica. un vell i meravellós atles escolar alemany, amb relleu en cartolina repujada: WOLDERMANN, G.: Plastischer Schul-Atlas über alle Theile der Erde in 24 Karten. Leipzig, Verlag von P. Eckerlein, 1879; i l'atles d'un conegut pedagog i editor valencià: PALUZIE, Faustí: Atlas geográfico universal en 16 mapes. Barcelona, Fills de Paluzie Editors, 1912.

 

Origen i evolució

Els atles escolars comencen a ser configurats i comercialitzats com una conseqüència lògica de la consolidació definitiva del model cartogràfic dels grans atles renaixentistes i la implantació, cada cop més generalitzada, de l'escola pública i, més tard, obligatòria. A Europa les primeres edicions d'atles per a les escoles aparegueren a França i a Alemanya. A la Península Ibèrica, el primer atles editat explícitament com a veritable llibre de mapes d'ús escolar fou realitzat l'any 1792 pel geògraf i cartògraf il·lustrat Tomàs López de VargasMachuca (1730-1802).

La coberta d'un típic atles escolar francès de principis de segle XIX i una doble pàgina il·lustrada del seu capítol introductori: AUGÉ, Claude, Atlas préparatoire. París, Librairie Larousse, 1909.

D'acord amb els estils de l'època i els conceptes de l'antiga pedagogia, els primers atles escolars concretaren la seva especificitat  en presentar els mateixos continguts habituals però d'aspecte més simple, amb menys informacions i limitat de dimensions dins un format més reduït i portàtil. Amb el temps i la competitivitat i, més tard també, influenciats pels nous corrents pedagògics de l'escola nova, activa i democràtica, sobretot a partir de la primera meitat del segle XX, els atles escolars foren evolucionant cap a una concepció molt més especialitzada en relació als seus objectius educatius, amb més intencionalitat i base didàctica i al mateix temps més atractiva, apareixent aviat una extraordinària i diversificada oferta que moltes vegades donà lloc a obres de tipus mixt, com a atles de geografia i història o, encara, en edicions d'obres combinades i integrades amb manuals de geografia, que foren coneguts amb el nom popularitzat de geografies-atles o manual-atles.

Una edició amb coberta modernista: MIRALLES, Hermenegildo: Atlas geofráfico en 54 mapas en colores, Barcelona, Miralles Ed., 1898; i una plana introductòria de l'obra: BRUÑO, G. M.: GeografíaAtlas, primer año. Barcelona, Bruño, v. 1926.

Les darreres i evidents tendències de millora en aquestes obres docents solen residir principalment en els capítols introductoris, conceptuals i d'instruccions d'ús, en l'organització adequada de la seqüència expositiva dels mapes, en la coherència, unificació i simplicitat de les escales emprades, en els breus però imprescindibles textos explicatius (per a l'alumne i també per al mateix professor), en la qualitat de la informació inclosa, en la més correcta utilització del llenguatge cartogràfic i dels recursos auxiliars i, en general, en tots els aspectes formals i comunicatius de les obres.

Una geografia-atles d'un altíssim nivell pedagògic: ROSIER, W.: Manuel-Atlas. Lussane-Généve, 1912, i un atles escolar modern americà: Student's World Atlas, Nova york, Rand McNally, 1988.

 

Objectius i diferents nivells d'atles escolars

Cal fer notar que, encara avui dia, els atles escolars són considerats habitualment, a la major part de països, com a materials optatius i complementaris de la resta de manuals i altre material escolar, i no són registrats pròpiament com a obres homologades oficialment dins del sistema educatiu. D'altra banda, i malgrat això, aquests atles són, cada vegada més, configurats habitualment en dos nivells docents definits de forma bastant nítida: en el primer, els més bàsics o elementals destinats per a l'escola primària i, en el segon, els més complets i complexos destinats a donar suport als estudis de secundària o al batxillerat. Al marge del tractament i del to general adaptat per a les diferències d'edat, una de les variables que més determina l'adequació d'uns i altres a cada nivell escolar és la complexitat de la cartografia temàtica que sempre els acompanya.

Tres atles elementals: Atlas didàctic universal català Spes. Barcelona, Biblograf, 1974; Atlante elementare De Agostini. Novara, Institut Geogràfic De Agostini; i Atlas 9-13 ans. París, Magnard, 1997.

En el nivell més bàsic, les tècniques del mapes temàtics, sobretot pel què fa a la seva lectura, han de ser, lògicament, extremadament simples i entenedores, com per exemple els mapes amb símbols conceptuals evocadors, els mapes de punts o algunes aproximacions a tècniques més difícils però plasmades en casos molt senzills com, per exemple, els mapes d'altimetria expressada amb algunes corbes de nivell i, sovint, amb colors hipsomètrics. 

En el seu segon nivell, l'escola secundària ha de fomentar precisament, entre moltes altres habilitats, la de l'aprenentatge dels primers conceptes estadístics i, en conseqüència, ha d'iniciar també la lectura i la interpretació de noves tècniques incorporades als mapes temàtics, ara ja de major complexitat, avançant cap a la comprensió del cartografiat de coropletesi d'isopletes, per exemple, així com en l'expressió i lectura dels gràficsi diagrames estadístics més elementals: eixos cartesians amb corbes i barres, sectors circulars, figures proporcionals, etc.

Atles escolars actuals: RABELLA, J. M. (dir.): Atles del País Valencià, Atles de Catalunya i Atles de les illes Balears. Barcelona, Ed. 62, 2001-2006; Atles geogràfic d'Andorra. Andorra la Vella, Govern d'Andorra, 2005.

En definitiva, a més de perseguir els objectius educatius genèrics, memorístics i de comprensió espacial de la geografia i dels mapes generalsfísics i polítics, els atles escolars tractarien d'anar també fomentant progressivament l'assimilació, encara que potser de forma predominantment implícita, de les bases conceptuals i pràctiques del llenguatge gràfic en general i de l'específic de la cartografia en particular, amb la transcendental finalitat educadora d'integrar coneixements, motivar l'avidesa cognitiva i potenciar la consolidació d'una òptima i creixent capacitat comunicativa i receptora iniciada idealment, encara que tal vegada de forma rudimentària, ja molt abans, en l'etapa preescolar mitjançant els atles infantils.  

 

Temes relacionats

atles
atles d'història
atles infantil
atles enciclopèdic
atles lingüístic
corba de nivell
mapa
mapa de coropletes
mapa d'isopletes
mapa de punts

 

Referències

ORMELING,  F. J. i BERTRAND, R. J. M. J.:  Atlas. Enschede (Països Baixos), ITC,1981. s/ISBN.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Teoria i pràctica dels atlas escolars. Barcelona, Universitat de Barcelona, Col. Tesis Doctorals Microfitxades, núm. 500, 1989. ISBN: 84-7528-720-4.

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Atlas design today” a Map Making Today. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, ICA i Academy of Sciences, 1993. s/ISBN.

RABELLA i VIVES, Josep M.: "Els atles a l'escola" a Perspectiva Escolar, núm.  193, març de 1995. ISSN: 0210-2331.

WOLTER, J. A. i GRIM, R. E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.

 

Lectures recomanades

ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.

CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-21.