• Imprimeix

Roques metamòrfiques

Les roques metamòrfiques es formen com a resultat de la modificació, en estat sòlid, de roques ígnies o sedimentàries preexistents, els protòlits, en haver estat sotmeses a canvis en les condicions de temperatura i de pressió o a esforços tectònics. Els processos metamòrfics provoquen en les roques canvis en la mineralogia i en la textura i, en alguns casos, també en la composició química. 
Les reaccions metamòrfiques tenen lloc a l'escorça terrestre, i es considera que abasten un interval de temperatures que va des dels 200ºC fins a la fusió de la roca, que pot oscil·lar entre 650ºC i 1 000ºC. En augmentar la temperatura, bona part dels minerals que constitueixen les roques deixen de ser estables, i els elements químics es combinen en associacions minerals pròpies de les noves condicions de pressió i temperatura. Quan s'inicia la fusió, es formen les migmatites, roques mixtes entre les metamòrfiques i les ígnies.

Segons l'extensió que abastin els efectes del metamorfisme i la causa de les variacions en la temperatura i la pressió, els processos metamòrfics es classifiquen com a regionals o com a locals.

El metamorfisme regional té lloc en marges de placa convergents, on hi ha una elevada pressió tectònica; és un procés que afecta franges rocoses molt àmplies. La mida dels cristalls minerals es fa més gran a mesura que augmenta la temperatura i es formen diferents associacions minerals en funció del quimisme de la roca original; com a conseqüència de les pressions dirigides, els nous minerals creixen amb una orientació preferent i les roques adquireixen una estructura foliada característica.

Per a cada tipus de roca original es poden reconèixer zones que presenten una associació mineralògica específica, i diferent de les zones adjacents. Aquesta característica permet d'establir zones metamòrfiques, que es diferencien per l'aparició o la desaparició d'un determinat mineral identificable sobre el terreny. Les més utilitzades són les que deriven de pelites.

El metamorfisme local, o de contacte, és produeix com a resultat de l'augment de temperatura en les roques encaixants d'un cos intrusiu, un batòlit; la calor alliberada pel magma provoca la recristal·lització de les roques, que esdevenen massives i dures. La mineralogia varia en funció de la litologia de la roca encaixant i de la distància al cos intrusiu.

La classificació de les roques metamòrfiques es fonamenta en les associacions minerals que les caracteritzen i en les noves textures de les roques. Aquestes depenen de la litologia de la roca original, de les condicions de pressió i temperatura assolides i del temps durant el qual han actuat els processos metamòrfics. En ser el resultat de la superposició d'un conjunt de processos a roques preexistents, la variabilitat és molt gran. La majoria de roques metamòrfiques tenen noms propis, però quan hom es vol referir a elles fent esment de la roca original s'utilitza el prefix meta- seguit del nom dels protòlits. A tall d'exemple, les roques afectades per metamorfisme regional que provenen de pelites, són les pissarres, fil·lites, esquists i gneissos; les cornianes són metapelites formades per metamorfisme de contacte; els marbres deriven de calcàries afectades per metamorfisme regional o local; les metabasites deriven de roques ígnies bàsiques, alguns gneissos deriven de roques granítiques, etc.

Roques metamòrfiques

9 multimèdies

Roques metamòrfiques (M) M-Si/Q: Pissarra