• Imprimeix

Els riscos geològics a Catalunya

A Catalunya, els principals fenòmens que han ocorregut i poden succeir en el futur són els generats per la geodinàmica externa, com les inundacions, les esllavissades, els despreniments, els fluxos torrencials, els esfondraments i les allaus, i per la geodinàmica interna, com els terratrèmols.

El risc amb més impacte a Catalunya són les inundacions. Aquestes poden afectar a tot el territori català, però afecten principalment a dues àrees: els Pirineus i els Prepirineus, i el litoral i el prelitoral català. Durant el segle XX les més importants, pel seu efecte catastròfic, han estat les d'octubre de 1907, que van afectar principalment a les conques de l'Ebre i del Segre; les d'octubre de 1940, a les conques del Ter i del Fluvià; les de setembre de 1962, a les comarques del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme, les de novembre de 1982 que van afectar a les comarques pirinenques i les de juny de 2000 a la muntanya de Montserrat i els seus voltants.

Pont de la N II a Esparreguera després de l'aiguat de juny de 2000. Veure més imatges a Regio7.cat

Pont de la N II a Esparreguera després de l'aiguat de juny de 2000. Veure més imatges a Regio7.cat

Les esllavissades es produeixen principalment en les àrees de muntanya amb pluviometria elevada on hi ha roques i sòls amb resistències baixes sota determinades condicions d'humitat. Una de les esllavissades registrades més importants es va produir a Puigcercós (Pallars Jussà) l'any 1881. Va obligar a desallotjar tot un poble i a desplaçar els seus habitants cap a un altre part del territori. Moltes vegades les esllavissades coincideixen amb episodis importants de pluges, com va passar als anys 1907 i 1982.

Cicatriu de l'esllavissada de Puigcercós

Cicatriu de l'esllavissada de Puigcercós

Els despreniments més significatius i de més ressò mediàtic dels últims anys s'han produït a la muntanya de Montserrat. Els despreniments poden ser fenòmens destructius, tant per la seva massa com per la seva alta velocitat, que es produiran mentre existeixin cingleres i vessants amb pendents elevats, dels quals se'n puguin despendre fragments de roca o sòl inestables.

Danys al cremallera de Montserrat causats pel despreniment del dia 28 de desembre de 2008

Danys al cremallera de Montserrat causats pel despreniment del dia 28 de desembre de 2008

En els últims anys la dinàmica torrencial lligada a pluges de forta intensitat ha causat importants danys materials. Destaquem els episodis de juny de 2000 a Montserrat, d'agost de 2008 al riu Runer (frontera andorrana-catalana) i de setembre de 2008 i juliol de 2010 a Port-Ainé.

Danys a la carretera d'accés a les pistes d'esquí de Port-Ainé després de les pluges del 23 de juliol de 2010

Danys a la carretera d'accés a les pistes d'esquí de Port-Ainé després de les pluges del 23 de juliol de 2010

Els esfondraments es produeixen de manera natural per processos de dissolució de guixos, sals i formacions carbonàtiques. En el cas de les formacions carbonàtiques, l'evolució és molt lenta i a vegades difícilment perceptible, pel contrari, l'evolució de les sals és ràpida. A Catalunya tenim exemples d'esfondraments al massís del Garraf, a la conca lacustre de Banyoles i a la Vall Salina de Cardona. Davant d'un esfondrament parlem de col·lapse, quan el fenomen és brusc i ràpid, o de subsidència, quan el moviment és lent i progressiu. L'acció de l'home també pot generar esfondraments, com per exemple, lligada a l'explotació minera per a l'extracció de sals potàssiques. Aquest és el cas de Sallent, on s'està produint l'enfonsament del barri de l'Estació, del qual s'hi ha desallotjat més de 110 persones durant el 2009.

Estat del barri de l'Estació de Sallent a octubre de 2010 on s'ha enderrocat els habitatges sobre la zona subsident.

Estat del barri de l'Estació de Sallent a octubre de 2010 on s'ha enderrocat els habitatges sobre la zona subsident.

El 4% del territori català és susceptible de ser afectat per allaus (1.320 km2), que correspon al 36% de l'àrea pirinenca. Per comarques, les que tenen més afectació són: la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Cerdanya, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. Les tres primeres són les que concentren un major risc d'afectació als edificis i vies de comunicació. Històricament les allaus han ocasionat la destrucció parcial o total d'algunes poblacions dels Pirineus com Gessa (segle XV, Vall d'Aran), Senet (1632, Alta Ribagorça), a Sant Joan de Toran (1855, Vall d'Aran). Durant el segle XX destaquem els episodis de 1915, 1937, 1972 i 1996.

Allau a les Pales de Ruda, el 31 de gener de 2005

Allau a les Pales de Ruda, el 31 de gener de 2005

Mapa de terratrèmols que han produït danys a Catalunya

Mapa de terratrèmols que han produït danys a Catalunya

Pel que fa als terratrèmols, a Catalunya hi ha dues zones sísmicament actives: els Pirineus i el Sistema Mediterrani. La major activitat sísmica es concentra principalment als Pirineus. En temps històrics s'han produït a Catalunya terratrèmols destructors; l'any 1373 a l'Alta Ribagorça i als anys 1427-28 a les comarques del Ripollès i Garrotxa. A principis del segle XX, l'any 1923, es va produir un sisme de magnitud 5.5 que va causar danys a la Vall d'Aran. Més recentment a la part oriental dels Pirineus a l'any 1996 s'hi produí el major sisme enregistrat durant aquest període, de magnitud 5.2 a la comarca de les Fenolledes (França). Els sismes produïts a la part mediterrània han estat inferiors que als Pirineus, assolint valors de magnitud superiors a 4, al 1987 i 1995, davant les costes de Tarragona; l'any 1991, davant la costa del Garraf i, l'any 1994, davant la costa del Maresme sense causar danys.