• Imprimeix

Nocions sobre la neu, les allaus i consells de seguretat

Evolució del mantell nival

L'estabilitat del mantell nival varia perquè aquest evoluciona.

Efectivament, tan bon punt la neu comença a dipositar-se a la superfície del sòl, i a vegades abans, comença a transformar-se mitjançant un seguit de fenòmens físics relacionats amb les condicions meteorològiques.

Aquestes transformacions no tan sols es produeixen en situacions d'altes temperatures i fusió de la neu, sinó també pel vent, per les baixes temperatures, per la insolació, etc. Les transformacions consisteixen en la modificació de la mida i la forma dels grans de neu.

El resultat és un mantell format per diferents capes estratificades.

Segons les característiques de les successives capes i l'evolució general del mantell nival, aquest pot esdevenir més estable o més inestable i, en aquest últim cas, poden desencadenar-se les allaus.

Cada estrat de neu prové d'una nevada diferent. Els nivells de neu superficials corresponen a successives nevades amb pols del Sàhara. (Foto: Carles García)

Cada estrat de neu prové d'una nevada diferent. Els nivells de neu superficials corresponen a successives nevades amb pols del Sàhara. (Foto: Carles García)

Les Allaus

S'entén per allau el despreniment d'una massa de neu, de dimensions i recorregut variables, en un pendent.

Segons el grau de cohesió i l'estat físic de la neu, el tipus d'allau serà diferent. Una classificació senzilla és la que distingeix els tres tipus següents:

Allaus de neu recent

Es produeixen durant o poc després d'intenses nevades.
Aquestes allaus poden ser de neu seca (nevades amb temperatures netament inferiors als 0ºC) o de neu humida (nevades amb temperatures properes als 0ºC).

El desencadenament d'una allau de neu recent es produeix a causa d'una pèrdua de cohesió de la capa superficial per sobrecàrrega o per un augment de la temperatura durant o poc després de la nevada.
Les allaus de neu seca són les temudes allaus de neu pols que es produeixen durant les èpoques més fredes de l'hivern, són molt ràpides i a la vegada molt destructives.

Vegeu alguns exemples d'allaus de neu recent

Allaus de fusió

Són degudes a la fusió del mantell nival quan la temperatura de l'aire augmenta notablement per sobre dels 0ºC o en cas de pluja.

Són les típiques allaus de primavera, potser les més conegudes, tot i que de vegades es poden produir a ple hivern en períodes de calor.

La neu és humida i feixuga. La velocitat de lliscament és lenta, però no per això deixen de ser perilloses. De vegades, pot arribar a lliscar tot el gruix del mantell fins al sòl, arrossegant fang, roques, arbres, matolls, etc. Aquestes són les allaus de fons.

Vegeu alguns exemples d'allaus de fusió

Allaus de placa

Es produeixen per l'existència de discontinuïtats dins del mantell nival. El resultat és el lliscament de les capes superiors, que aparentment poden semblar estables, per damunt d'una capa de baixa cohesió o una superficie de regel. 
Un cas particular són les plaques de vent, capes dures i fràgils formades per l'acumulació de la neu transportada pel vent a les zones situades generalment a sotavent. En general les cornises són un indicador de la presència d'una placa vessant avall (pot donar-se el cas de plaques no associades a cornises), són d'un blanc molt mat, tenen una forma lenticular, grinyolen quan s'hi passa per sobre i el pal d'esquí o piolet s'hi clava molt bé. Aquestes allaus es produeixen en vessants oberts, sobretot en zones convexes, i sovint pel pas d'una persona.

La fragilitat de les plaques i la desunió amb les capes inferiors fan que actuïn com a trampes per als excursionistes i esquiadors, el sobrepès dels quals, en passar-hi per damunt, actua com a desencadenant de l'allau.

Les allaus de placa són les que provoquen més accidents en aquest col.lectiu: el 70% dels accidents són deguts a plaques de vent (dades de les temporades 86-87 a 96-97). Aquests tipus d'allaus es poden produir en el transcurs de tota la temporada, essent més perilloses durant les èpoques més fredes de l'hivern.

Vegeu alguns exemples d'allaus de placa  |  Video d'una allau de placa (1,86 MB)

Planificació de l'itinerari: l'excursió comença a casa!!!

S'ha de planificar l'itinerari abans de sortir de casa. Els principals aspectes a tenir en compte són els següents:

  • Consulta del Butlletí de Perill d'Allaus: estat del mantell nival, perill d'allaus i tendència.
  • Consulta de la predicció meteorològica: estat i evolució del temps.
  • Pensar l'itinerari sobre un mapa, tenint en compte els possibles llocs perillosos i adaptar el recorregut a la situació de perill prevista, possibilitat de rutes alternatives, etc.
  • Consultar les guies d'itineraris existents sobre la zona, consulteu també a altres persones que coneguin la zona (guardes de refugi, per ex.).
  • Adapteu l'excursió a les dimensions del grup, nivell físic i tècnic dels companys, material de què es disposa i el seu estat, etc.

Abans de sortir no hem d'oblidar, sobre tot, el material bàsic de seguretat per persona: ARVA (aparell de recerca de víctimes d'allaus), pala i bastons sonda.

Caldrà informar del lloc on es preveu realitzar l'itinerari. En cas d'accident això facilitarà la recerca.

Al sortir posarem l'ARVA en emissió (previ control del funcionament) encara que ens doni la sensació que no hi ha perill.

Una vegada sobre el terreny

Durant el transcurs del nostre itinerari haurem d'anar observant els diferents elements que poden afavorir el desencadenament de les allaus (estat del mantell nival, característiques del terreny, evolució del temps meteorològic). En tot moment, cal tenir una opinió formada sobre les seguents qüestions:

  • L'estat de la neu és prou estable o bé afavoreix la caiguda d'allaus?
  • El sector que s'està creuant és una zona d'allaus?
  • El temps que està fent, com afecta l'estabilitat de la neu?
    Material bàsic de seguretat. A l'hora de sortir a l'hivern a la muntanya heu de portar sempre un ARVA, una pala i uns bastons sonda. Recorda que la vida del teu company pot estar a les teves mans. (Foto: Carles García)

    Material bàsic de seguretat. A l'hora de sortir a l'hivern a la muntanya heu de portar sempre un ARVA, una pala i uns bastons sonda. Recorda que la vida del teu company pot estar a les teves mans. (Foto: Carles García)

Observació de l'estat de la neu

En cas de nevades recents hem de tenir en compte que:

  • Amb 30-40 cm de neu recent el perill d'allaus és localitzat als pendents més inclinats.
  • Amb 50-60 cm de neu recent el perill és generalitzat i es recomana no sortir a muntanya.

Tot i així factors com el vent, la temperatura de l'aire i la superfície de la neu vella, poden fer que, amb 10-20 cm de neu recent, una situació pugui esdevenir crítica. El gruix de neu recent el podem anar controlant clavant el bastó fins arribar a les capes més dures de neu vella.

Cal detectar capes inestables dins del mantell per a controlar les possibles plaques de vent. Clavant el bastó notarem les capes inferiors més toves que les superiors. Els sorolls sords ("woums"), que de vegades hem sentit sota els nostres peus, són símptomes clars d'inestabilitat, així com les fisures al mantell. L'aspecte regular i homogeni d'una sobreacumulació, el color blanc mat i els grinyols que se senten en clavar-hi el piolet o els grampons indiquen la presència de plaques de vent.

L'observació de caigudes espontànies d'allaus durant l'excursió, siguin del tipus que siguin, són un important signe d'alarma que no podem menysprear.

En situacions de calor, cal controlar el gruix de la capa superficial de neu humida. Com més humida sigui la neu, més probables són les allaus de fusió. Clavant el bastó podrem mesurar el gruix de la neu humida amb baixa cohesió.

Test del bastó. Amb el bastó podem detectar capes toves inestables amagades per sota de nivells més cohesius. (Foto: Pere Oller)

Test del bastó. Amb el bastó podem detectar capes toves inestables amagades per sota de nivells més cohesius. (Foto: Pere Oller)

Observació de les característiques del terreny

El pendent: La majoria d'allaus es produeixen entre els 30 i 45 graus, per tant cal saber en tot moment en quin interval de pendents ens trobem. Ho podem mesurar de manera senzilla i ràpida mitjançant els bastons d'esquí.

L'orientació del vessant: atenció als vessants situats a sotavent (generalment indicats per les cornises), perquè són les zones on trobarem les plaques de vent. En cas de calor (sobretot a la primavera i a partir del migdia) haurem d'evitar els vessants sud, puix que són els vessants on amb més probabilitat es produiran allaus de fusió.

El relleu: Atenció a les pales regulars i zones convexes. Un terreny ondulat evita la formació de grans allaus.

La vegetació: Mentre que un bosc dens és una zona segura, en un bosc esclarissat es poden produir allaus.

Mètode senzill per determinar el pendent d'un vessant. A la foto de l'esquerra el pendent és de 45º. A la foto de la dreta el pendent és de 30º. Els pendents més perillosos són els compresos entre 25º i 45º. (Foto: Montserrat Mases)

Mètode senzill per determinar el pendent d'un vessant. A la foto de l'esquerra el pendent és de 45º. A la foto de la dreta el pendent és de 30º. Els pendents més perillosos són els compresos entre 25º i 45º. (Foto: Montserrat Mases)

L'observació del temps

El temps atmosfèric pot modificar ràpidament la situació. Els elements que haurem de controlar són:

  • Precipitacions: neu, pluja, la seva intensitat (sobrecàrrega).
  • Vent: força i direcció (formació de plaques).
  • Temperatura: actual i evolució probable (fusió).
  • Visibilitat: n'hi ha d'haver prou per a escollir bé l'itinerari.
  • Boira: humidificació del mantell.

Exemples de com el vent dóna indicis per detectar la formació de plaques de vent

La formació d'altocumuls lenticulars és deguda a vent fort a cotes altes. El vent moderat i fort dóna lloc al transport de la neu i a la formació de plaques de vent. Val d'Aran. (Foto: Jordi Gavaldà)

La formació d'altocumuls lenticulars és deguda a vent fort a cotes altes. El vent moderat i fort dóna lloc al transport de la neu i a la formació de plaques de vent. Val d'Aran. (Foto: Jordi Gavaldà)

Els penalls de neu que el vent s'enduü dels cims es diposita a sotavent en forma de plaques de vent. Gra de Fajol (Pirineu oriental). (Foto: Carles García)

Els penalls de neu que el vent s'enduü dels cims es diposita a sotavent en forma de plaques de vent. Gra de Fajol (Pirineu oriental). (Foto: Carles García)

Traçat de l'itinerari

Circulem sempre per zones segures:

  • Per carenes i lloms, difícilment ens caurà una allau de més amunt.
  • Les zones ventades (situades a sobrevent), malgrat que sempre hi haurà menys neu.
  • Zones de relleu ondulat abans que per zones de gran pendent.
  • El bosc proporciona ancoratges al mantell. És preferible un bosc dens abans que un bosc esclarissat.

Evitarem les zones potencialment perilloses:

  • Pendents més drets dels vessants i zones convexes, on la tensió dins del mantell nival és major.
  • Vessants a sotavent, sovint indicats per la presència de cornises (possibles plaques de vent).

Contínuament haurem d'estar a l'aguait sobre l'estat de la neu, el terreny per on passem i el que ens envolta, el temps meteorològic, el grup i l'horari.

Compareu la diferència de perill d'allaus dels següents itineraris

Progressió per zones segures: carenes i zones ventades. Taga (Ripollès). (Foto: Carles García)

Progressió per zones segures: carenes i zones ventades. Taga (Ripollès). (Foto: Carles García)

Cornisa. Les cornises solen indicar la presència d'una placa de vent vessant avall. (Foto: Joaquim Merlos)

Cornisa. Les cornises solen indicar la presència d'una placa de vent vessant avall. (Foto: Joaquim Merlos)

Hem de progressar sempre per llocs segurs. El traçat de l'itinerari per lloms i carenes (a la foto indicat en verd) és sempre més segur que per zones situades a sotavent (observeu les cornises) i per fons de depressions i de canals (itinerari vermell). Vall de Benasque (Pirineu central). (Foto: Pere Oller)

Hem de progressar sempre per llocs segurs. El traçat de l'itinerari per lloms i carenes (a la foto indicat en verd) és sempre més segur que per zones situades a sotavent (observeu les cornises) i per fons de depressions i de canals (itinerari vermell). Vall de Benasque (Pirineu central). (Foto: Pere Oller)

Abans de creuar una gran pala o vessant obert fent grans diagonals (itinerari vermell) és preferible fer l'ascensió per un lateral (itinerari verd) el més directe possible fent petits "zig-zags" i si és necessari ens treurem els esquís (tram final de la línea verda). (Foto: Pere Oller)

Abans de creuar una gran pala o vessant obert fent grans diagonals (itinerari vermell) és preferible fer l'ascensió per un lateral (itinerari verd) el més directe possible fent petits "zig-zags" i si és necessari ens treurem els esquís (tram final de la línea verda). (Foto: Pere Oller)

En cas de signes d'alarma

  • Respectarem una distància de seguretat (almenys 10 m a l'ascens).
  • En cas de pujar o baixar ho farem per la línea de màxim pendent i, si cal, ens traurem els esquís.
  • Al descens evitarem caigudes (tot i que no sempre ho aconseguim!).
  • Abans de travessar un vessant sospitós buscarem una ruta alternativa. En cas que no sigui possible, ho farem per la zona més alta possible d'un en un, mentre el grup espera en lloc segur. Ens descordarem les corretges dels esquís, ens traurem les corretges dels pals i un tirant de la motxilla i ens taparem el nas i la boca amb un mocador.

Vegeu l'exemple de dues progressions per una pala

Progressió correcta

Progressió correcta

Progressió incorrecta

Progressió incorrecta

En cas de ser atrapats per una allau

  • Cal mantenir la calma i intentar-ne fugir pel lateral més proper.
  • En cas de no poder-ne fugir, intentarem alliberar-nos dels esquís i bastons i mantenir-nos a la superfície mitjançant moviments natatoris.
  • Si l'allau ens colga adoptarem la postura d'una bola i quan notem que s'atura, amb el braç davant de la cara i els genolls intentarem fer una cambra d'aire.

Recerca d'una víctima

Immediatament els companys hauran de trobar la víctima al més ràpidament possible

Es posaran tots els ARVA en recepció i, mentre un membre del grup dirigeix l'operació des de fora i vigila que no caiguin més allaus, els restants començaran la recerca a partir del punt de desaparició de la víctima, observant a la vegada possibles indicis superficials.

No podem perdre temps anant a buscar ajut fins que haguem localitzat la víctima

És molt important practicar el rescat amb ARVA; si hi ha un accident, no es pot improvisar.

En el següent esquema podeu veure com es realitza la recerca d'una víctima per part dels seus propis companys (sistema de recerca en creu amb ARVA, PDF 96 KB).

Rescat de les víctimes colgades per una allau el Gener de 1971 al Pirineu occidental de Catalunya. (Foto: Andreu Gelabert)

Rescat de les víctimes colgades per una allau el Gener de 1971 al Pirineu occidental de Catalunya. (Foto: Andreu Gelabert)