• Imprimeix

Vall de Filià (09/01/2017)

Vall de Filià (09/01/17)

Localització

Pallars Jussà (Pirineu occidental de Catalunya)

Pallars Jussà
(Pirineu occidental de Catalunya)

Cartografia de l’allau a la Coma de l’Estany

Cartografia de l’allau a la Coma de l’Estany

Situació nivometeorològica

METEOROLOGIA:

Després de l’entrada de vent fort de component nord dels dies 5 i 6 de gener, les temperatures han anat remuntant progressivament a alta muntanya i el vent ha anat afluixant, però encara hi ha cops moderats als cims.

A 2300 m, les màximes es van situar entre 2 i 4 °C el divendres 6 i les mínimes de dissabte 7 entre -2 i -4 °C, amb humitats baixes, tot i que dissabte 7 a migdia van pujar una mica més, el diumenge 8 van tornar a baixar i el vent de nord va tornar a bufar fort

ESTAT DEL MANTELL:

El mantell presenta una capa de crosta de vent dura de gruix 20cm aproximadament que reposa sobre unes capes de molt baixa cohesió de facetes i gobelets, que alhora reposen sobre una crosta de neu marró, que actua com a pla de lliscament. Degut a aquesta estructura a les capes superior, trobem el mantell amb certa inestabilitat.

PREDICCIÓ BPA a 1 dia:

El BPA que recollia aquesta situació era el del dissabte 7 i marcava un risc MODERAT (2) per damunt de 2300 m. FEBLE (1) a la resta, amb un problema per neu ventada a la Ribagorçana-Vall Fosca.

En aquest sector les plaques es podrien desprendre al pas d’una persona allà on hi hagués un mantell preexistent i podrien arribar a ser de mida 2 (suficient per colgar una persona); cal ser especialment curós sota colls i carenes, en canals i indrets arrecerats del vent.

Característiques de l'allau

Orientació: E-NE
Tipus: Allau de placa
Humitat de la neu: Seca
Tipus de dipòsit: En blocs
Cota sortida: 2465
Desnivell: 90 me
Zona de sortida: Ressalt rocós
Zona de trajecte: Pala
Zona d'arribada: Pala
Gruix del dipòsit: 0,6-0,8 m

Cronologia dels fets

Un grup format per tres esquiadors de muntanya realitzaven la pujada per l’estany de Filià, utilitzant grampons i crestejant cap al Tossal de les Tres Muntanyes. Van iniciar el descens cap a la Coma de l’Estany, i a la cota 2400 aproximadament, i degut al gel, un d’ells rellisca i cau pendent avall ferint-se la cara, fins entrar en una placa dura que, es desencadena. L’esquiador aconsegueix mantenir-se clavat a la superfície, però els blocs enganxen uns metres més avall a un dels companys, que aconsegueix sortir-se’n. El tercer company no queda implicat.

Imatge on s’aprecia l’allau que es desencadena vora el ressalt rocós i que llisca sobre la capa de neu marró encrostada, una capa feble del mantell. (Fotografia: Quim Merlos – Nivomet)

Imatge on s’aprecia l’allau que es desencadena vora el ressalt rocós i que llisca sobre la capa de neu marró encrostada, una capa feble del mantell. (Fotografia: Quim Merlos – Nivomet)

Imatge del dipòsit d’allau en blocs, amb un recorregut de 90 m. (Fotografia: Quim Merlos - Nivomet)

Imatge del dipòsit d’allau en blocs, amb un recorregut de 90 m. (Fotografia: Quim Merlos - Nivomet)

Perfil realitzat el mateix dia a la Coma de l’Estany. Es pot apreciar una estructura inestable amb una crosta de vent a 90cm de la base i que  juntament amb les capes de gobelets i neu facetada de duresa molt baixa poden lliscar sobre la crosta marró situada a 70 cm del terra. Els tests de la compressió i el de la columna estesa van tenir resultats positius tant sols aïllant el bloc.

Perfil realitzat el mateix dia a la Coma de l’Estany. Es pot apreciar una estructura inestable amb una crosta de vent a 90cm de la base i que  juntament amb les capes de gobelets i neu facetada de duresa molt baixa poden lliscar sobre la crosta marró situada a 70 cm del terra. Els tests de la compressió i el de la columna estesa van tenir resultats positius tant sols aïllant el bloc.