• Imprimeix

Sobre la base de dades d'holotips

El fons paleontològic del MGSB, ha tingut històricament una particular transcendència en la Geologia a Catalunya i un notable ressò internacional, amb una biblioteca en la qual es conserven un gran nombre de documents originals, bibliogràfics i cartogràfics, de temàtica geològica i paleontològica. Així els esmentats fons paleontològics, bibliogràfics i cartogràfics del MSGB tenen un gran interès per l'ICGC, tant per a la realització dels treballs de cartografia geològica i de les bases de dades geològiques associades, com per donar compliment al que disposa l'article 3 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, i posteriors Decrets que la desenvolupen, en referència a l'aprovació d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable.

Aquest conveni ha comportat tot un seguit de treballs sobre els fons del MGSB:

  • Realització, manteniment i actualització de la base de dades en format digital dels holotips del Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic, i altres fòssils històrics associats inventariats.
  • "Catàleg dels holotips conservats en els fons del Museu", amb la incorporació de les fotografies en format digital de tots els holotips.
  • Escanejat de les fitxes manuscrites, corresponents als jaciments de minerals i fòssils. Els treballs es realitzaran sobre els 3.129 arxius amb l'objectiu de facilitar la seva consulta i localitzar les imatges de les fitxes de forma ràpida i fiable.
  • Manteniment de la base de dades dels fons del Museu, amb la conversió del catàleg d'exemplars fòssils a un format interoperable amb els catàlegs digital d'holotips i de jaciments, i la implementació de motors de cerca dels registres.

Museu Geològic del Seminari de Barcelona

El Museu Geològic del Seminari de Barcelona té com la seva activitat principal l'estudi de la Paleontologia, especialment dels fòssils d'invertebrats. Aquest museu forma part de l'Església de Barcelona i es va fundar l'any 1874, precedit per l'antic Gabinet d'Història Natural de l'any 1817 i que posteriorment s'agregà a la Biblioteca Episcopal.

El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919), que va endinsar-se en el mon de la Geologia amb J.J. Landerer, geòlog i astrònom de Tortosa, el qual va apadrinar la seva entrada en la Societat Geològica de França en 1877. A l'any 1885 es va dedicar a la confecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona, mapa que encara ara s'utiliza i que ha estat molt elogiat per científics tan nacionals com a extrangers.

En 1926, Josep Ramon Bataller (1890-1962) continua amb la labor del Dr. Almera com a director del Museu. Fou el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona; va ser anomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectoria d'investigació destaquen els fòssils del Mesozoic, d'importància capital, i el seu treball en diferents fulls del mapa geológico nacional de l'Instituto Geológico y Minero de España. L'any 1951 va rebre suport moral i econòmic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la vinculació entre el CSIC i el Museu va continuar amb el seu succesor Dr. Via, que va aconseguir la creació de la Secció de Bioestratigrafia del CSIC.

Com ja s'ha indicat el Dr. Bataller va ser substituït en la direcció del MGSB pel Dr. Luís Via (1910-1991). El doctor Via va dedicar la seva tesi doctoral a l'estudi dels crancs de l'Eocè espanyol. Durant la seva vida es va dedicar plenament al Museu; sempre va procurar enriquir-lo en tots els aspectes, i obrir-lo als sabis i aficionats.

Desprès de la mort del Dr. Via, la direcció del Museu va passar al Dr. Sebastià Calzada, que l'any 1975 es va doctorar en Geologia amb una tesi sobre braquiòpods del Cretaci del Llevant peninsular. Calzada és autor de nombrosos artícles de caràcter paleontològic, ha procurat profunditzar en la divulgació del Museu en tots els aspectes i entre altres coses, ha impulsat i consolidat l'Associació d'Amics del Museu, creada l'any 1994.

Des de l'any 1988 es publica la revista anual Batalleria, que reflexa part de la investigació realitzada i difon les activitats del Museu i arriba als principals centres d'investigació paleontològica del món. Amb la mateixa finalitat s'elabora la revista Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis.

L'any 2009 el Museu va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la valuosa labor científica.  

Col·leccions de fòssils

Les col·leccions

Des de l'any 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu compta amb un registre de prop de 80.000 entrades de mostres de fòssils de tots els períodes geològics. Cada mostra pot contenir des d'un exemplar fins a decenes i cada any s'amplia les entrades. 

La documentació per a desenvolupar la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que arriba fins als 13.000 títols. També disposa d'un laboratori amb capacitat per a la preparació dels fòssils que s'integren al Museu.

A més a més, el Museu emmagtzema un arxiu històric amb diverses col·leccions paleontològiques i documentals particulars d'importants científics com la del Dr. Llopis Lladó i la del Dr. Faura i Sans, d'Almera, Vidal, Font, Bataller, Via, Candel, Solé Sabarís, entre d'altres. També conté el Museu compta amb les col·leccions Guerin, Uthoff, Almirall, Mañé, Gàsser,  Viader, Dr. Marcelo March (important col·lecció de Conodontes Triàssics), Gràcia-Camprubí i Andreu Bresca. El contingut d'aquestes col·leccions privades gairebé arriba als 20.000 exemplars.

Nombrosos investigadors de tot el món visiten el Museu per a estudiar el material disponible.

La col·lecció d'Holotipos mereix un apartat destacat en les activitats del Museu.

Holotips

Segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, holotip és l'exemplar únic designat o indicat com a "l'exemplar tipus" d'un taxó nominal del nivell d'espècie en el moment de la publicació de l'original. És a dir, que l'holotip és un exemplar que s'hi troba en un lloc concret (normalment un museu) i que serveix com a material per a descriure una nova espècie que abans era desconeguda per la Ciència.

Els holotips són les peces més importants dels museus ja que serveixen per a que els investigadors poguin tenir una interpretació correcta de l'espècie. El nombre d'holotips de què disposa un museu dona una idea de la magnitud de les seves investigacions. Descobrir si un exemplar és una nova espècie és una tasca que requereix molta preparació i tan sòls la poden realitzar els especialistes de cada grup.

En el Museu Geològic del Seminari de Barcelona s'arriba a prop de 600 holotips i cada anys s'incrementa el nombre.

Activitats científiques

Es realitza la recollida, emmagatzematge, registre i preparació mostres de roques i terres, amb microfòssils, de les que es disposa d'unes 500 mostres.

Entre els materials inventariats cal destacar l'exemplar gairebé sencer de Tetralophodon longirostris, d'edat Vallesià inferior trobat a Polinyà, la mandíbula del simi (cercopicètid) del Pliocè de Cova Bonica (Gavà) i la variada i rara fauna de meduses, holotúrids, mol·luscs, crustacis, limúlids, peixos i reptils del Muschelkalk d'Alcover i Mont-ral (Tarragona).

El servei d'ajuda a l'investigació dona suport als nombrosos investigadors que frequenten el Museu, ja sigui per a la consulta bibliogràfica o l'estudi d'exemplars fòssils de la seva especialitat:
- Especialistes en tafonomía: Museu de Milan, Kitakyushus Museum of Natural History de Japó, Universitat de Minesota dels EUA i Universitat de Galway d'Irlanda);
- Experts en coralls: Universidad Nacional Autónoma de México;
- Experts en ammonítids: Universdad de Marsella i Universitat Autònoma de Barcelona;
- Experts en bivalves i peixos condrictis: Museo Geominero de Madrid.  En el mateix any la doctoranda Silvia Sorbi de la Universitat de Pisa va estudiar els sirènids de la nostra col·lecció per a la seva tesi sobre aquest grup en el Neogen d'Europa i nord d'África. A l'actualitat, 1er semestre 2012, es manté una relació constant amb científics del British Museum, especialment dedicats a l'estudi de briozous i bivalves del Museu.

Altra línia de la tasca investigadora del Museu consisteix en la preparació de monografies senceres sobre diversos grups fòssils amb la finalitat, entre altres, de datar i correlacionar estratigràficament els terrenys que els contenen (Bioestratigrafia). També s'ha de mencionar les nombroses col·laboracions d'importants investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València, i el Dr. Hanspeter Luterbacher especialista en Foraminífers.

Biblioteca

La biblioteca salvada de la destrucció l'any 1936 és un complement bàsic dels objectius del Museu, ja que permet la determinació i estudi dels seus fons i conserva algunes obres clàssiques. Aquesta biblioteca és una de les més importants a Espanya de les dedicades a la Paleontologia,  epecialitzada en invertebrats fòssils, vertebrats i plantes fòssils. La biblioteca es complementa amb obres de caràcter geològic, geogràfic i científic en general i un considerable nombre de revistes i altres publicacions periòdiques especializadas i també disposa d'una cartoteca amb mapes topogràfics i geològics, principalment regionals.

En l'actualitat alberga quasi 14.000 títols catalogats que es poden cercar mitjançant un fitxer degudament classificat.

El fons és propi o fruït de donacions i legats de diferents persones com per exemple Dr. Almera, Bataller, Via, Calzada, Faura i Sans i Candel, entre d'altres.