• Imprimeix

Mapa de sismicitat a Catalunya 1977-1997 1:400 000

L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) ha publicat l'any 1999 un mapa de la sismicitat de Catalunya dels anys 1977-1997 a escala 1:400.000.

En el mapa es representen els epicentres i els mecanismes focals disponibles sobre un fons format per l'ombra de muntanya que prové del model digital del terreny de Catalunya, els principals accidents tectònics, les unitats estructurals majors i les fosses neògenes.

Dades

Ja que el nombre de sismògrafs en funcionament a la regió fins la meitat dels anys 70 era baix, solament s'ha considerat la sismicitat corresponent al període 1977-1997. La densitat d'estacions sísmiques i la qualitat dels enregistraments ha anat variant durant el període 1977-1997, aquest fet comporta una certa heterogeneïtat de les dades. Des de l'any 1977 fins l'any 1985, el nombre d'estacions és baix, es disposa només d'una baixa resolució en les localitzacions epicentrals (errors de l'orde de 10 km) i un control dolent de la fondària. Per aquest interval de temps, s'han considerat les localitzacions hipocentrals del Servei Geològic de Catalunya (SGC) i del Laboratoire de Detection et de Geóphysique (LDG, 1977-1985).

Des de l'any 1986 fins l'any 1997, la xarxa d'estacions es densifica i la distància entre algunes estacions es redueix a 30 km. Els sismes localitzats dintre de la xarxa tenen una precisió de 2-3 km per a l'epicentre i uns 5 km per a la fondària. En el càlcul de les determinacions hipocentrals s'han utilitzat les dades d'estacions de diferents organismes (SGC, 1986-1997; SGC/OMPT, 1990-1996).

Pel que fa a la magnitud, des de l'any 1977 fins l'any 1985, els valors considerats són els facilitats per el LDG. Des de l'any 1986 fins l'any 1989 s'ha calculat la magnitud de duració ajustada amb el LDG. Entre els anys 1990 i 1996, es va adoptar la magnitud calculada per l'OMPT i l'any 1997, la magnitud de Richter.

Mapa d'estacions sísmiques de Catalunya

Mapa d'estacions sísmiques de Catalunya

Histograma dels sismes localitzats a la xarxa sísmica de Catalunya

Histograma dels sismes localitzats a la xarxa sísmica de Catalunya

 

A l'histograma s'observa un augment del nombre de sismes localitzats de magnituds petites, a causa principalment a una major densitat de sismògrafs.

Per als terratrèmols de magnitud per damunt de l'orde 4, s'ha obtingut el mecanisme focal individual a partir del sentit del primer moviment de l'ona P. Amb la finalitat d'augmentar la cobertura azimutal i el nombre de dades, s'han analitzat enregistraments d'estacions llunyanes de diferents organismes, seleccionant les dades de bona qualitat i incorporant-les en el càlcul. Dels 15 mecanismes, 9 han estat obtinguts per el SGC (butlletins) i els 6 restants, procedeixen de diferents treballs publicats (vegeu referències a Goula et al., 1999).

Mapa de sismicitat

La informació sobre la sismicitat s'ha superposat a d'altres bases digitals de l'ICC:

  • Ombra de muntanya provinent del model digital del terreny de l'ICC amb un pas de malla de 15x15m;
  • Accidents tectònics procedents d'una síntesi del Mapa geològic de Catalunya a escala 1:250.000. S'han diferenciat las falles plioquaternaries i anteplioquaternaries en funció de les evidencies neotectòniques reconegudes sobre el terreny. També s'indiquen les unitats estructurals majors i les fosses neògenes;
  • Batimetria extreta de les cartografies de l'Instituto Hidrográfico de la Marina;
  • Les falles localitzades a la plataforma continental provenen de la cartografia geològica de l'Instituto Tecnológico GeoMinero de España.
Mapa de sismicitat de Catalunya 1977-1997

Mapa de sismicitat de Catalunya 1977-1997

Observacions

Els aspectes més remarcables del mapa són els següents:

  • La major activitat sísmica es concentra principalment als Pirineus i a l'àrea Mediterrània; a la Depressió de l'Ebre la sismicitat és baixa, d'acord amb l'escassa deformació tectònica.
  • Per als sismes localitzats al Sistema Mediterrani (Serralades costaneres catalanes i Plataforma continental) la cobertura azimutal és incompleta i les determinacions són menys acurades que per als terratrèmols dels Pirineus. Encara que el nivell d'activitat en el Sistema Mediterrani és menor que als Pirineus, 7 dels 11 sismes de magnitud superior a 4 han ocorregut en el període 1986-1996, principalment offshore.
  • Els sismes dels Pirineus es concentren en la Zona Axial. El terratrèmol més important d'aquests darrers vint anys, ocorregut l'any 1996, de magnitud 5.2 -seguit de nombroses rèpliques associades-, és localitzat als Pirineus orientals (oest de Perpinyà).
  • Els mecanismes focals dels sismes dels Pirineus indiquen en la seva majoria moviments de falles de direcció compatible amb un règim compressiu de direcció N-S. Els 3 localizats a la part nord de la zona axial (1978, 1981 i 1996) presenten un eix de pressió de direcció NE-SW, mentre que per a la resta la direcció és NW-SE. Les solucions focals dels sismes localitzats en el mar indiquen també un règim compressiu amb una certa variació en la direcció de l'eix de pressió, entre NNW-NNE.
  • Finalment, cal destacar la presència de concentracions de sismes en coincidència amb indicadors neotectònics, com per exemple en el marge meridional de la depressió neògena de la Selva; encara que d'una manera general, no apareix clarament relacionada la sismicitat amb falles plioquaternaries.

Referències

  • LDG (1977-1985): "Epicenter database". Computer file.
  • SGC (1986-1997): "Butlletí Sismològic. Generalitat de Catalunya. Servei Geològic de Catalunya".
  • SGC (1989): "Mapa Geològic de Catalunya escala 1:250.000". Generalitat de Catalunya.
  • SGC/OMPT (1990-1996): "Seismic activity in the Pyrenees. Annual bulletin". Servei Geològic de Catalunya and Observatoire Midi-Pyrénées de Toulouse.
  • Goula, X., Olivera,C., Fleta,J., Grellet,B., Lindo,R., Rivera, L.A., Cisternas, A. and D. Carbon (1999): "Present and recent stress regime in the Eastern part of the Pyrenees". Tectonophysics, 308, 487-502.