• Imprimeix

Detalls del Model geològic 3D de Catalunya

L'estudi tridimensional de la geologia del subsòl s'ha convertit en els últims anys en un dels objectius principals per les institucions implicades en la gestió i el desenvolupament del territori, la indústria i la comunitat acadèmica. És per aquest motiu que a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la modelització 3D constitueix una línia destacada en el Pla de Desenvolupament i Recerca.

La complexitat de les estructures geològiques en general i de l'estructura geològica de Catalunya en particular, fa que la millor aproximació per a la seva comprensió, el seu coneixement i la seva visualització sigui la modelització tridimensional.

Les tècniques de reconstrucció tridimensional d'estructures geològiques són una aproximació molt recent i tenen unes aplicacions molt importants, entre altres les següents:

  • Gestió del territori (per exemple ubicació d'estructures superficials o subterrànies).
  • Emmagatzematge al subsòl (emmagatzematge geològic de CO2, de gas natural o d'aire comprimit).
  • Exploració i prospecció de recursos naturals (aigua, minerals, recursos energètics del subsòl).
  • Localització tridimensional dels focus (hipocentres) dels terratrèmols.
  • Estudis ambientals (per exemple contaminació d'aqüífers).

La millora en la visualització de l'estructura i la composició del subsòl permeten així mateix una millor divulgació del coneixement del medi geològic del territori.

En aquesta primera versió només s'han modelitzat les superfícies més importants (discontinuïtats estratigràfiques i estructurals) quedant els volums entre elles com espais buits.

Objectius

L'objectiu principal d'aquest projecte és l'elaboració d'un model geològic en tres dimensions a una resolució equivalent a l'escala 1:250.000, a partir de la recopilació, la classificació, la homogeneïtzació, l'harmonització i la reinterpretació de la informació geològica de superfície i de subsòl disponible.

Les aproximacions bidimensionals de l'estructura geològica del subsòl i de les estructures geològiques en general comporten una sèrie de simplificacions i d'errors que es veuen resolts o si més no, minimitzats, amb la modelització de les estructures i els cossos rocosos en tres dimensions.

La disponibilitat de l'eina 3D permet desenvolupar una metodologia de treball més dinàmica i fiable que condueix a una millor comprensió i visualització de l'estructura geològica del subsòl.

Metodologia

Els treballs de modelització geològica 3D han estat desenvolupats mitjançant la col·laboració amb l'Institut de Recerca Geomodels de la Universitat de Barcelona (UB) durant l'any 2010.

El Model elaborat constitueix una versió inicial que evolucionarà i millorarà la seva resolució amb la incorporació de nova informació adquirida a través de la realització del Mapa Geològic de Catalunya que desenvolupa l'Institut Geològic de Catalunya mitjançant els Geotreballs.

Per l'elaboració del model s'han realitzat les següents tasques:

Adquisició de les dades necessàries:

  • Recopilació de la informació geològica generada per l'Institut
  • Recopilació de la informació geològica de superfície i de subsòl complementària a la de l'Institut
  • Classificació i valoració de la qualitat de la informació

Digitalització 3D:

  • Harmonització i homogeneïtzació de formats
  • Emmagatzematge de la informació en l'entorn tecnològic pertinent

Elaboració del model geomètric:

  • Reinterpretació de la informació en el context geològic regional. Controls de qualitat

Treballs de modelització 3D:

  • Construcció de superfícies 3D i verificació de la coherència (controls de qualitat)

El quadre següent resumeix la metodologia emprada:

Quadre resumein de la metodologia emprada

Les superfícies amb significació geològica considerades en l'elaboració del Model 3D són:

Discontinuïtats estratigràfiques:

  • Sostre dels materials Paleozoics (discordança herciniana)
  • Base dels materials Triàsics
  • Base dels materials Juràssics
  • Base dels materials del Cretaci inferior
  • Base dels materials del Cretaci superior
  • Base dels materials del Santonià superior
  • Sostre del Garumnià
  • Base dels materials del Priabonià inferior
  • Base del rift Neogen
  • Base dels materials del Miocè mitjà
  • Base dels materials del Messinià

Discontinuïtats estructurals:

  • Encavalcament basal de Bac Grillera
  • Encavalcament basal de Nogueres - Serra Cavallera
  • Encavalcament basal del Pedraforca (equivalent a l'encavalcament de Bóixols)
  • Encavalcament basal de la Serra del Verdet i que és equivalent a l'encavalcament del Montsec
  • Encavalcament de Bóixols
  • Encavalcaments de Bruc - Bigues
  • Encavalcament del Camp
  • Encavalcament del Ports - Serra de Llaberia
  • Encavalcament del Montsec
  • Encavalcament de Ribes - Camprodon
  • Encavalcament de les làmines de la Garrotxa
  • Encavalcament Basal
  • Falla d'Albanyà
  • Falles de l'Alt de Bonastre
  • Falles de l'Alt del Garraf
  • Falla d'Amer
  • Falla del Pla de Barcelona
  • Falla de Camós - Celrà
  • Falla de Cerdanya - Tet
  • Falla Costabona - Canigó
  • Falla de Carreu
  • Falla de Montagut
  • Falles del Camp
  • Falla del Tec
  • Falla d'Organyà
  • Falla de Figueres
  • Falles de la cubeta de Garriguella
  • Falla de Santa Coloma
  • Falla de Talaixà
  • Falles del Vallès - Penedès

Límit escorça - mantell litosfèric:

  • Discontinuïtat de Mohorovicic de la placa Ibèrica
  • Discontinuïtat de Mohorovicic de la placa Europea

Evolució del projecte (2009-2011)

L'evolució del projecte s'ha estructurat en les següents fases de treball:

Juliol - Desembre 2009. Durant aquest primer període s'ha procedit a recopilar les dades (tant de subsòl com de superfície), especialment aquelles més assequibles i públiques. De manera paral·lela s'ha anat realitzant la seva classificació i control de qualitat, així com la seva adequació als formats estàndards requerits pels programaris utilitzats.

Setembre 2010 - Març 2011. La feina realitzada s'ha centrat en dues vessants. Per una banda en la adequació i reinterpretació tant de la informació geològica ja existent com de la nova informació recopilada. Aquesta part de la feina realitzada és la més llarga i important ja que condiciona la validesa del model geològic resultant. Per altra banda s'ha treballat en la reconstrucció per a l'obtenció del model 3D final.

Evolució del Model 3D. La informació geològica generada i recopilada per l'IGC s'anirà incorporant al Model 3D per millorar progressivament la seva resolució. En una altra vessant, es treballarà en la caracterització dels volums de roca del subsòl i en la creació de les eines de consulta adequades.