• Imprimeix

Què és el Mapa per a la prevenció dels riscos geològics?

El Mapa per a la prevenció de riscos geològics (MPRG25M) és un document on es representa la perillositat geològica del territori a escala 1:25.000. És un mapa multiperillositat, que ofereix una visió de conjunt dels perills identificats al territori. El territori es zonifica, per cada perill considerat, en perillositat alta, mitjana i baixa, i es representa segons colors semafòrics. La simbologia utilitzada permet identificar el tipus de fenomen causant de la perillositat, a la vegada que es representen els fenòmens i indicadors d'aquesta perillositat.Per a què es fan els mapes de prevenció de riscosL'objectiu del MPRG25M és donar suport a la planificació territorial. La delimitació de les zones amb perillositat geològica permet disposar d'una visió a escala 1:25.000 de la perillositat del territori, i tenir-la en consideració en la planificació.

Com es fa?

1. Cartografia d'inventari

La cartografia de fenòmens i d'indicis d'activitat es realitza en base a la informació obtinguda a partir de la recopilació i anàlisi de documentació històrica disponible; de l'anàlisi i la interpretació de fotografies aèries de vols antics i recents, i d'ortofotoimatges; del reconeixement de camp, així com d'enquestes realitzades a la població.

Inventari de fenòmens d'un sector del full de Vilamitjana 290-1-1 (65-23)

Inventari de fenòmens d'un sector del full de Vilamitjana 290-1-1 (65-23)

2. Determinació de la susceptibilitat

Es delimiten les àrees susceptibles, tant de les zones on es poden generar els fenòmens (zones de sortida) com d'aquelles que es poden veure afectades en el seu recorregut (zones de trajecte i d'arribada). La delimitació de les zones de susceptibilitat es realitza a partir de l'inventari de fenòmens, els indicis d'activitat i geomorfològics, i a partir de la identificació de les litologies i morfologies del terreny favorables. Aquesta fase compta amb la realització de modelitzacions numèriques de suport per a la determinació de les zones de sortida i d'abast.

3. Determinació de la perillositat

Les àrees susceptibles es classifiquen segons la seva perillositat en base a l'anàlisi de la intensitat i la freqüència dels fenòmens observats o potencials. Per a cada fenomen la determinació de la intenistat varia i es determina sobre la base de les dimensions i energies esperades, mentre que la freqüència es determina a partir de l'inventari de fenòmens i d'indicis d'activitat. La perillositat s'ha representat amb 3 graus: baix, mitjà i alt, representats en color groc, taronja i vermell, respectivament. La perillositat no identificada s'ha deixat sense color.

Matriu de perillositat

Matriu de perillositat

Com és?

Cada full consta de diverses finestres on la informació es representa a diferents escales. L'element central del full correspon al mapa principal. Al voltant d'aquest es distribueixen un conjunt d'elements perifèrics que corresponen als mapes complementaris i als mapes addicionals de perillositat, així com les seves llegendes i textos explicatius.

Al MPRG25M es representen els fenòmens i indicis d'activitat, i la perillositat natural dels processos generats per la geodinàmica externa (dinàmica de vessant, dinàmica torrencial, dinàmica nival, dinàmica fluvial i dinàmica litoral) i la geodinàmica interna (terratrèmols). En el mapa no s'han considerat aquelles zones susceptibles que es generin perillositats per causes antròpiques. Els fenòmens considerats són: moviments de vessant (despreniments, esllavissades, fluxos torrencials, moviments complexos,...), enfondraments (subsidències i col·lapses), allaus, inundabilitat i sismicitat. Al mapa principal, a escala 1:25.000, s'hi representen els moviments de vessant, els enfondraments, les allaus i la zona potencialment inundable determinada a partir de criteri geomorfològic (ZPISCG).

Els mapes complementaris, a escala 1:100.000, mostren la perillositat de cadascun dels fenòmens representats en el mapa principal, per separat, per a facilitar-ne la comprensió. En funció del nombre de tipologies dels fenòmens representats en el mapa principal, els mapes complementaris poden variar entre 1 i 5. Els mapes addicionals de perillositat tenen entitat pròpia i corresponen als mapes de perillositat per inundabilitat i de perillositat sísmica, ambdós a escala 1:50.000.

El mapa de perillositat per inundabilitat conté les modelitzacions hidràuliques per als diferents períodes de retorn considerats (10, 50, 100 i 500 anys) i la zona inundable segons criteris geomorfològics (ZPISCG).

Mapa per a la prevenció dels riscos geològics 1:25.000. Full de Vilamitjana 290-1-1 (65-23)

Mapa per a la prevenció dels riscos geològics 1:25.000. Full de Vilamitjana 290-1-1 (65-23)

Com s'interpreta?

La llegenda del mapa de prevenció de riscos geològics ens permet conèixer els diferents tipus de fenòmens que es troben al territori i la seva perillositat.
La perillositat es classifica en 3 graus: baix, mitjà i alt, representats en color groc, carbassa i vermell, respectivament. La perillositat no identificada s'ha deixat sense color. Atès que hi pot haver superposició de perillositats s'estableix un codi de color que permet d'identificar que aquesta superposició existeix, indicant quina és la perillositat major superposada. Es representa de la següent manera:

En cap cas no se sumen perillositats, només s'indica que hi ha superposició. Per identificar a quin fenomen i quina perillositat correspon cadascuna de les zones de susceptibilitat s'ha establert una codificació per epígrafs que identifica els fenòmens superposats i la seva perillositat.

L'epígraf que defineix la perillositat és:

  • B: Baixa
  • M: Mitjana
  • A: Alta

Els epígrafs que defineixen els fenòmens són:

  • d: despreniments
  • e: esllavissades
  • f: fluxos
  • a: allaus
  • es: esfondraments

La combinació dels epígrafs de perillositat i tipus de fenomen donaran les perillositats i superposició d'aquestes.

Exemple de combinació d'epígrafs

Exemple de combinació d'epígrafs

1. Mapa de perillositat sísmica

El Mapa de perillositat sísmica s'ha obtingut prenent com a base el Mapa de zones sísmiques per un sòl mitjà (ICC, 1997) per un període de retorn de 500 anys, i tenint en consideració l'amplificació per efectes de sòl, entenent sòl des del punt de vista de l'enginyeria sísmica. Per a quantificar l'amplificació del moviment sísmic degut als sòls tous, s'han classificat les litologies del Mapa Geològic de Catalunya 1:25 000 seguint la classificació geotècnica proposada per Fleta et al. (1998). Aquesta classificació està associada a la velocitat que tenen les ones S en travessar diferents materials.

Es defineixen els següents tipus:

  • Tipus R: correspon a una roca dura (exemple: roques paleozoiques i mesozoiques).
  • Tipus A: correspon a roques compactes (exemple: roques paleògenes i neògenes).
  • Tipus B: correspon a materials semi-compactats (exemple: nivells evaporítics i quaternaris antics).
  • Tipus C: correspon a material no cohesionat (exemple: materials no consolidats amb contingut orgànic).

En funció del tipus de sòl es produirà o no amplificació. Aquesta amplificació consistirà en sumar 0.5 graus d'intensitat a la intensitat del Mapa de zones sísmiques per un sòl mitjà per als materials del tipus B i C. Per als tipus R i A no s'hi suma cap grau d'intensitat, ja que no es produeix l'amplificació. La intensitat final obtinguda determina el grau de perillositat sísmica.

El mapa final és el Mapa de perillositat sísmica considerant l'efecte de sòl per a un període de retorn de 500 anys. Al mapa també és representen els valors de l'acceleració sísmica bàsica de la "Norma de Construción Sismorresistente Española" (NCSE-02) per un emplaçament en roca, d'obligat compliment, i la intensitat considerada al Pla d'emergències SISMICAT.

Llegenda de la perillositat sísmica

Llegenda de la perillositat sísmica

2. Mapa de perillositat per inundabilitat

Llegenda de la perillositat per inundabilitat

Llegenda de la perillositat per inundabilitat

En el mapa de perillositat per inundabilitat, a escala 1:50.000, es representen els límits de la modelització hidràulica per a períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys, facilitats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i en aquells cursos d'ordre menor on no s'ha realitzat la modelització hidràulica, es representen els límits de la zona potencialment inundable determinada amb criteris geomorfològics (ZPISCG) de l'ICGC. La delimitació de la ZPISCG es realitza a partir de fotointerpretació i de treball de camp i a priori, es considera que la ZPISCG inclou la totalitat de la plana d'inundació (T0) i la primera terrassa (T1), mentre que les terrasses més antigues s'interpreten com a no inundables.