• Imprimeix

Mapa del temps

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims complementaris: mapa meteorològic, mapa de l'oratge, carta del temps
cs mapa del tiempo, mapa meteorológico, carta del tiempo; fr carte du temps, carte météorologique; it carta del tempo; en weather chart, weather map; de Wetterkarte

SUMARI

  1. Mapes de situació i mapes de previsió
  2. Mapa del temps d'altura i mapa del temps de superfície
  3. La popularització dels mapes del temps
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Mapa temàtic que representa els valors d'alguns elements meteorològics en un moment determinat, sobretot de la pressió, d'altres fenòmens atmosfèrics i dels fronts, sovint destinat a les previsions.

Encara que la denominació carta és pròpiament referida a mapes destinats a la navegació, està relativament popularitzada l'expressió carta del temps. D'altra banda, en aquest cas, així com en molts altres, la denominació de mapa (o carta) del temps o de l'oratge ve donada, evidentment, pel tema tractat i, no pas, per les tècniques d'expressió i anàlisi cartogràfiques emprades, com serien les isopletes, els símbols puntuals, etc.

Cal remarcar la conveniència de no confondre mai el mapa del temps amb el mapa climàtic o dels climes. El primer, és destinat a mostrar diverses informacions puntuals meteorològiques que determinen el temps en cada moment donat, mentre que el segon descriu i situa tipologies de climes en diferents territoris, és a dir, el conjunt de condicions mitjanes atmosfèriques i ambientals, pròpies d'una regió, especialment en tant que afecten la vida humana, animal i vegetal. Es tracta, en definitiva, de no confondre en absolut conceptes tan diferents i ben definits com són el de temps i el de clima.

Un dels pocs globus terraqüis temàtics que ha obtingut certa popularitat en el mercat didàctic ha estat el que s'inspira en una imatge de satèl·lit meteorològic presa en la banda de vapor d'aigua, emulant una situació típica idealitzada que procura, però, no tapar massa els contorns dels continents. Scan Globe, Hassing, Copenhaguen Corporation, vers 1980.

Mapes de situació i mapes de previsió

En general, la major part dels nombrosos mapes publicats quotidianament destinats a la informació del temps poden ser agrupats segons dos objectius molt bàsics i ben definits: el primer seria descriure la situació actual o recent i el segon tractaria de formular una previsió probable, pronosticant de forma pràctica i funcional per a tot el públic, el temps de les properes hores o dies. En qualsevol dels casos, com sempre passa en cartografia, és imprescindible decidir i delimitar adequadament l'àrea estudiada a cartografiar a una escala gran de detall, amb les informacions precisades fins on sigui possible, i situar-la dins un context més extens i comprensiu, a una escala més petita i de conjunt, encara que sigui menys precisa i detallada.

Un típic i elemental mapa del temps, amb el elements més bàsics: les isòbares més o menys denses al voltant dels nuclis d'altes i baixes pressions (A i B), amb símbols lineals del fronts freds.

La principal font d'informació dels mapes temàtics deriven de les dades fornides per les extenses i denses xarxes d'estacions meteorològiques, pels satèl·lits meteorològics i els radars meteorològics. Dels valors recollits per les estacions poden ser interpolades les diverses isopletes: isohietes per a les precipitacions, isotermes per a les temperatures, isòbares per a les pressions atmosfèriques, etc. Dels satèl·lits se'n deriven contínuament imatges obtingudes en diverses bandes espectrals que destaquen diferents fenòmens com ara el vapor d'aigua, les temperatures, etc., que juntament amb les dades provinents del radar permeten visualitzar en cada moment la dinàmica atmosfèrica en entenedores seqüències en temps accelerat  i elaborar els hipotètics models predictius.

Família nombrosa de satèl·lits geoestacionaris per a l'estudi local i global de la meteorologia terrestre, de la què forma part el nostre popularment conegut Meteosat, que forneix noves imatges cada 15 minuts.

Les informacions que més predominen en els mapes del temps són aquelles referides als principals meteors que configuren l'oratge: les pressions atmosfèriques, les temperatures, els vents, les precipitacions, etc. Per aquest motiu, tradicionalment els mapes del temps s'han caracteritzat sobre tot per tècniques de cartografiats d'isòbares (línies d'igual pressió atmosfèrica, en superfície o en altitud), destacant la indicació de les localitzacions dels anticiclons i de les borrasques (o depressions) i dibuixant amb símbols lineals diferenciats els fronts càlids i freds.

Mapa del temps d'altura i mapa del temps de superfície

Com ja ha estat indicat, una de les informacions bàsiques del mapa del temps són les pressions atmosfèriques, que condicionen els vents i la circulació general. En aquest sentit, poden ser elaborats mapes del temps d'altura, que representen mitjançant línies isòbares les altituds en què hi ha una pressió determinada i, acompanyades d'unes altres línies isotermes, les temperatures en aquestes altituds. Però també són elaborats mapes del temps de superfície, que representen, bàsicament, les pressions atmosfèriques en la superfície reduïda al nivell del mar, mitjançant línies isòbares, amb el seu valor i els símbols de les configuracions principals, i els traçats dels principals fronts, càlids i freds.

Tres alternatives informatives del cartografiat del temps, entre les moltes existents, a la premsa en paper d'un mateix dia: dimarts, 23 de juliol de 2013. Extretes respectivament dels diaris El Punt AvuiAra i La Vanguardia.

La popularització dels mapes del temps

Si a tot això també si afegeixen sovint cartografiats sobreposats d'isotermes (temperatures) i d'isohietes (precipitacions), a més d'altres símbols indicadors de vents, tempestes, gelades, calamarses, etc. resulta fàcil comprendre que poden ser elaborats uns els mapes del temps excessivament complexos i confusos, especialment quan són destinats per un extens públic no especialitzat.

Per aquest motiu, els mapes del temps, que des de fa molt han estat popularitzats d'una forma veritablement extraordinària, constituint un curiós i excepcional fenomen social en els mitjans de comunicació, especialment en la televisió i la premsa diària, tendeixen a treballar cada cop més amb tècniques de disseny molt més populars i comunicatives, amb simbologies menys especialitzades i ortodoxes, i en canvi molt més altament figuratives i expressives, que han arribat ja a constituir un potent i simple llenguatge sinòptic universal dels principals meteors.

Una imatge televisiva ben quotidiana: comentant el mapa de l'estat del temps i el de la seva previsió per als propers dies en el Telenotícies migdia. Televisió de Catalunya (TV3), 28 de maig de 2008.

Temes relacionats

Referències

COLWELL, Robert N. (editor): Manual of Remote Sensing. (2 vols). Vol.1: Theory, Instruments and tcchniques; Vol, 2: Interpretation and Application. American Society of Photogrammetry, 1983, 2a ed. ISBN: 0937294411 i 093729442X.

MARTÍN VIDE, Javier: Interpretació de los mapas del tiempo. Barcelona, Ketres Editora, col·lecció Amplia, 1984. ISBN: 84-85256-42-5.

MARTÍN VIDE, Javier: Mapas del tiempo: Fundamentos, interpretación e imágenes de satélite. Barcelona, Oikos–Tau, 1990. ISBN: 84-281-0725-4.

RAISZ, Erwin: General Cartography. Nova York, McGraw-Hill, 1938 (1a). Trad. en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN: 84-282-0007-6.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.

Lectures recomanades

BLASCO, Amparo: Hablemos del clima. Madrid, Ministerio de Transportes, Turismo y Comunicaciones, Instituto Nacional de Meteorología, 1980 (?). s/ISBN.

RABELLA i VIVES, Josep M. i altres: "La representació cartogràfica del relleu" a Notes de geografia física, núm. 19. Barcelona, Departament de Geografia física i Anàlisi geogràfica regional, Universitat de Barcelona, 1990. ISSN: 0212-5951-84.