• Imprimeix

Els vestigis més antics

Els trets geològics de la Península Ibèrica resulten de la superposició de tres grans cicles orogènics: el cicle Cadomià, que es desenvolupà des de fa 750 Ma fins fa 480 Ma, el cicle Hercinià (o Varisc), que s'inicià fa 480 Ma i finalitzà fa 250 Ma i finalment el cicle Alpí, el qual començà fa 250 Ma i continua a l'actualitat. Aquests cicles són lligats a la formació i la posterior fragmentació de dos grans supercontinents: Gondwana i Pangea. Per a formar-los va caldre que convergissin, col·lidissin i se soldessin fragments continentals inicialment separats, formant-se serralades amb importants relleus, i també la posterior fragmentació i la deriva continental. Es tracta, doncs, de processos cíclics d'evolució de la Terra.

La informació sobre la història geològica de la porció de la Placa Ibèrica que actualment ocupa Catalunya es remunta, com a mínim, a 550 Ma. Del cicle Cadomià pràcticament no en resten vestigis; se sap però que ara fa entre 650 i 600 Ma es formà un supercontinent, anomenat Gondwana (figura 2).

Figura 2: Imatge de la Terra ara fa uns 600 Ma

Figura 2: Imatge de la Terra ara fa uns 600 Ma

De fet, les roques més antigues datades fins ara als Pirineus són roques volcàniques i plutòniques dels darrers estadis d'aquest cicle (580 i 560 Ma). Tanmateix molt probablement hi ha roques sedimentàries anteriors, l'edat de les quals es desconeix.