Mapa geotècnic de Barcelona

Presentació

El coneixement de la naturalesa del subsòl és un factor clau per al correcte disseny i desenvolupament de qualsevol obra pública o edificació. Una adequada investigació geològica del terreny és la base de partida en què el projectista es recolzarà per a adoptar les decisions més adequades que han de garantir la seguretat, l'estabilitat i la durabilitat d'una obra.

A la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència es realitzen un bon nombre de les obres públiques i edificacions de Catalunya. A més hi ha disponible una quantitat important d'informació de les obres que s'han anat fent en les darreres dècades.

En aquest context es va considerar necessària l'elaboració d'un mapa geotècnic general de Barcelona i el seu entorn que permetés, tant per l'escala de treball com per la informació continguda, situar cada nou projecte constructiu dins el seu marc geotècnic. El Mapa geotècnic de Barcelona tenia com a objectiu proporcionar una primera visió geotècnica del terreny on es planteja cada obra. Es var dissenyar per a utilitzar-lo primordialment per a l'avantprojecte o l'estudi preliminar, però que també pogué servir per a establir les bases de partida per a projectar la campanya de reconeixements prèvia a la redacció del projecte constructiu. Cal remarcar que en cap moment el Mapa geotècnic de Barcelona no preten, ni pot fer-ho, substituir el reconeixement concret que cal fer en cada un dels projectes.

L'àmbit territorial d'aquesta cartografia no coincideix ni amb el terme municipal ni amb la comarca del Barcelonès, sinó que s'ha escollit la zona on es porten a terme la major part de projectes d'obra pública i edificació. S'estén entre la desembocadura del Llobregat i la plana litoral del nord-est del Besòs. El límit interior és marcat per la serra de Collserola.

En aquesta primera edició, el Mapa geotècnic de Barcelona es va presentar en format CD-Rom, ja que s'ha considerat que així es facilita la consulta de les diferents cartografies temàtiques que s'inclouen en el treball. Encara que aquest suport permet l'aplicació de zooms d'ampliació i reducció, tot el treball ha estat planificat per a ser utilitzat a l'escala 1:25 000.

Visualització del Mapa geotècnic de Barcelona amb les capes de planimetria i geologia de superfície seleccionades

 

El CD-Rom és constituït per memòria, mapes i un conjunt de columnes dels sondatges més representatius.

La memòria consta de presentació, metodologia i descripció geològica i geotècnica dels materials, també inclou una descripció de la hidrologia i de la zonació sísmica.

Els mapes que es poden visualitzar corresponen a:

•  Mapa geològic de superfície
•  Mapa de la geologia del substrat prequaternari
•  Mapa de gruix de sediments quaternaris
•  Mapa d'isòbates del substrat prequaternari
•  Mapa de gruix de les argiles i llims superficials, a les planes litorals i deltaiques
•  Mapa d'identificació de zones deltaiques amb major presència d'argiles a la falca intermèdia
•  Mapa d'isolínies del nivell freàtic (1997)
•  Mapa de rieres
•  Mapa de rebliments
•  Mapa de situació dels sondatges representatius

També s'inclouen les columnes litològiques de 80 sondatges representatius, distribuïts per tota la superfície cartografiada. Per altra banda, es poden realitzar sondatges virtuals en qualsevol punt del mapa.

Exemple d'explotació del Mapa geotècnic de Barcelona amb la planimetria, contactes litològics, les rieres, els sondeigs, columna litològica del sondeig, els rebliments antròpics de pedreres i piezometries

 

Geologia i geotècnia de Barcelona

L'àrea representada correspon al territori existent entre la projectada desembocadura del Llobregat i la plana litoral situada al nord-est de la desembocadura del Besòs, tenint com a límits el mar i la Serralada Litoral. Excepte pel que fa als relleus muntanyosos i els deltes dels dos rius, aquesta superfície coincideix amb l'anomenat pla de Barcelona.

El pla de Barcelona és una plataforma morfològica, suaument inclinada vers el mar, que enllaça progressivament cap al nord-oest amb el vessant marítim de la serra de Collserola, que té en el Tibidabo (512 m) el seu punt més alt. Aquest pla correspon a una plana de piemont, amb una superfície aproximada de 65 km2, i el seu pendent és més alt al peu de Collserola (10-20º), i disminueix gradualment en direcció al mar (2-4º).

La continuïtat de la plataforma, entre el Llobregat i el Besòs, es veu alterada en dues grans zones. D'una banda per la presència dels relleus coneguts per Serrats de la Rovira, que engloben una sèrie de turons situats entre Horta i Sarrià: turó de la Peira (138 m), turó de la Rovira (261 m), el Carmel (267 m), la Creueta (249 m), el Puget (181 m) i Monterols (121 m).

D'altra banda, al front marítim, al sud de la ciutat de Barcelona, s'alça el bloc de Montjuïc (189 m), acompanyat per una sèrie d'elevacions menors, com el Mont Tàber, on es va fundar l'antiga Bàrcino romana, i altres petits turons avui dia quasi desapareguts per la progressió urbanística de la ciutat. Entre aquests destacarem, per la seva implicació geològica, ja que en molts casos corresponen a afloraments del substrat pliocè: turó dels Ollers (C/ dels Escudellers i C/ Nou de Sant Francesc), puig de les Falzies (Llotja de Mar), la Vinyeta (plaça d'Espanya) i punta del Convent (Parc de la Ciutadella). A l'oest de Montjuïc, ja en el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, es poden citar els turons de la Torrassa, les Planes, Can Serra i Sant Feliu, aquest darrer ja a Cornellà.

A l'est del Besòs, també hi ha una alineació muntanyosa: Llefià, turó d'en Carig, etc., que s'ajunten després amb els relleus de la Serralada Litoral a Montigalà i a la Conreria, i enllacen amb el turó de Montgat.

Les planes deltaiques del Llobregat i del Besòs, i també la franja litoral desenvolupada entre ambdós deltes, són sectors de morfologia molt suau, amb pendents molt inferiors a l'1%, situats generalment a menys de 10-15 m sobre el nivell del mar. El delta del Besòs té una superfície aproximada de 15 km2, mentre que el del Llobregat és força més gran, de l'ordre de 92 km2, si bé en aquesta cartografia només s'ha estudiat el seu marge esquerre.

Separant el pla de Barcelona de les zones deltaiques i litorals, hi ha un talús força inclinat, que es pot seguir en molts indrets, si bé el desenvolupament urbà ha tendit a fer-lo desaparèixer al centre de la ciutat. Aquest talús o graó geomorfològic és encara perfectament observable entre Cornellà i l'Hospitalet. En aquest sector té una alçada de l'ordre de 20 m, i al seu marge discorre la línia del ferrocarril i al seu peu el canal de la Infanta.

El talús queda desdibuixat al barri de la Bordeta per la trama urbana, però encara es pot reconèixer en llocs molt cèntrics, com al carrer de Gravina, en el tram alt de la Rambla, o en el desnivell que fa la Via Laietana o el carrer de Jonqueres, al peu de la plaça d'Urquinaona.

El talús voreja per l'oest la plaça de les Glòries Catalanes, i des d'aquest punt es dirigeix cap al nord travessant Sant Andreu, on la seva alçada torna a ser important, de l'ordre de 15 m. També en aquest cas la línia del ferrocarril en segueix la seva alineació.

Coberta i caràtula del CD-Rom